La República Romana: Orígens, òrgans de govern i expansió
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,61 KB
La República Romana
És un nou sistema de govern, es fonamenta en 3 bases (3 òrgans de govern):
Magistrat: Càrrecs unipersonals, les diferents magistratures són les que constitueixen la carrera política (cursus honorum).
El magistrat més important era el cònsol, les magistratures s'hi accedeixen a través de votacions.
Es renoven cada any els cònsols i se'ls hi donen noms als anys.
Només voten ciutadans (homes) de classe alta.
Senat: L'òrgan de constitució més alt, el que té el màxim poder.
Funcions del senat:
Legislatiu
Judicial
Aprovació de lleis
Declaració de la guerra
Votació dels càrrecs
Assemblea:
EXPANSIÓ DE LA BOTA ITÀLICA (509 aC - 272 aC)
MAGNA GRÈCIA: Colònies gregues que van colonitzar el sud de la península Itàlica.
Roma volia expandir-se i conquerir la península Itàlica. Primer van començar conquerint als etruscs, després van anar baixant fins a conquerir als Samnites i finalment, al arribar abaix de tot de la bota, es van enfrontar als grecs que tenen el territori de Tarent (sud de la península). El rei Pirros (rei grec) va venir a ajudar i a defensar Tarent, va aguantar durant bastant de temps i la va defensar diverses vegades, però finalment va acabar en les mans de Roma.
Un cop els romans tenen el domini sobre la península Itàlica van sorgir 2 problemes interns.
1- La gran massa d'esclaus.
2- L'enfrontament entre patricis i plebeus.
Hi havia una gran desigualtat entre esclaus i la gent del poble. Els esclaus no tenien dret a fer res, només podien arribar a ser esclaus i treballar pels seus amos.
Es van cansar de ser tractats així i van anar al Mont Sacre a formar una nova ciutat per ells mateixos. La gent del poble es va assabentar ràpidament que sense ells, els esclaus, no poden seguir amb la seva vida quotidiana de sempre. Ràpidament van encarregar a uns magistrats especials amb els quals tant els esclaus com els plebeus van obtenir els tribuns de la plebs. Des d'aquell moment es va formar la llei de les 12 taules al 450 aC (posaven les bases per igualar el dret entre patricis i plebeus).
Lleis Licinies: Aquesta llei permetia que els plebeus poguessin accedir al consolat i va ser formada al 367 aC.