La República Romana: De la Monarquia a les Classes Socials

L'últim rei de Roma, segons la tradició, va ser Tarquini el Superb. Aquest rei, que no consultava el Senat, que imposava forts tributs i que anava acaparant grans riqueses, va crear un fort malestar a la ciutat i provocà una rebel·lió que va motivar la seva expulsió de Roma l'any 509 a.C. Aquesta rebel·lió va ser recolzada per les famílies patrícies romanes perquè el rei els imposava massa impostos i els limitava els seus privilegis anteriors.

La República Romana: Origen i Estructura de Govern

Roma, que originà el lloc on es feia, es va convertir en

Roma, quan ja havia expulsat l'últim rei etrusc, va començar una nova època històrica i un nou sistema de govern: la República. Els patricis van reorganitzar l'Estat romà així:

• El poder executiu va ser a tot un seguit de magistrats.
• El poder legislatiu va ser competència de les assemblees populars.
• El Senat es va convertir en l'òrgan de control de tota l'activitat política.

El poder religiós es va concentrar en un sacerdot, que van anomenar rex sacrorum. Al capdavant dels magistrats hi havia dos cònsols, que detenien el poder només durant un any. A més, per tal d'evitar que un dels dos pretengués governar arbitràriament, se'ls conferia el dret de vetar les decisions que prengués l'altre. Els patricis, que monopolitzaven les magistratures i controlaven el Senat, van provocar amb la seva hostilitat envers la plebs que aquesta es veiés obligada a retirar-se de Roma al Mont Sacre, el 494 a.C., com a protesta per la desigualtat que suportava respecte del patriciat.

Classes Socials a la República Romana: Ciutadans Privilegiats

En aquesta època històrica, tots els habitants de la ciutat que no eren esclaus eren ciutadans romans i podien accedir a les assemblees i a les magistratures, de manera que els plebeus rics, una vegada adquirida la igualtat de drets polítics amb els patricis, van formar una nova classe, la nobilitas (els nobles); amb August, juntament amb el patriciat, van constituir l'orde senatorial. Més tard va sorgir una altra classe social nova: la dels cavallers. Aquests es dedicaven al comerç i controlaven l'activitat econòmica de Roma, per la qual cosa van arribar a aconseguir grans riqueses. Els últims temps de la República es van encarregar del cobrament dels impostos de les províncies que s'incorporaven a l'Imperi, i així van tenir un paper importantíssim a l'Estat.

Classes Socials a la República Romana: Ciutadans No Privilegiats

Un altre grup social molt nombrós era el format pels plebeus i els clients. Tots ells eren ciutadans, però no tenien els privilegis de les classes socials anteriors.

Ciutadans Independents: Els Plebeus

Els petits propietaris pagesos s'anaven empobrint perquè no podien dedicar-se a les seves propietats, ja que passaven grans temporades a la milícia i els seus camps sovint eren arrasats per les guerres. Però sobretot es van empobrir en no poder competir amb els productes procedents dels latifundis dels grans propietaris, que utilitzaven mà d'obra molt barata (esclaus). En aquestes circumstàncies, els petits pagesos es van veure obligats a vendre les terres i a enrolar-se a l'exèrcit o a anar a la ciutat, on pocs aconseguien feina; molts passaven a dependre de les ajudes de l'Estat o dels ciutadans notables en qualitat de clients.

Ciutadans Dependents: Els Clients

La clientela va créixer vertiginosament, ja que pràcticament la classe mitjana va desaparèixer i va augmentar la necessitat de tenir un patronus per poder menjar. La relació que hi havia entre el client i el patró al final de la República era molt diferent de la de l'època monàrquica, perquè va desaparèixer tot lligam jurídic o religiós entre tots dos. El patró estava obligat a donar-li queviures i diners (sportula) a canvi de rebre'n suport polític en les eleccions. La importància d'un romà es mesurava pel nombre de clients, ja que aquest podia decidir una votació amb el suport dels seus clients. A més, la clientela era hereditària, i així es va crear entre client i patró una relació amb lligams semblants als del feudalisme.