La República Romana: Llegendes, Conflictes, Expansió i Drets

La Primera República (509-272 aC)

Llegendes de la Roma Republicana

Els escriptors romans il·lustren la república amb una sèrie de llegendes exemplars amb la finalitat d'estimular entre els ciutadans dels segles posteriors l'audàcia, l'heroïcitat i el sacrifici per la pàtria, i mostrar virtuts que honoraven els primers homes i dones de la república (Horaci). Atili Règul és un exemple de finalitat a Roma i a la paraula donada.

Els Conflictes Interns

Creació d'una organització politicosocial basada en càrrecs que substitueixen antigues institucions monàrquiques. En conseqüència, sorgeixen conflictes entre diferents classes socials per aconseguir quotes estables de poder entre patricis i plebeus. Dels primers conflictes socials destaca l'abandonament de Roma per part dels plebeus amb la intenció de forçar el reconeixement dels patricis del dret de triar representants i el d'accés a diferents magistratures. Per evitar l'augment de tensió, s'elabora per escrit la Llei de les XII Taules, una constitució republicana que recull el dret consuetudinari i posa les bases per igualar els drets dels patricis i plebeus (concretat mitjançant lleis: lleis Valèria Horàcia, Canúlia, Licínia-Sèxtia).

Expansió Itàlica

Els romans van fer front als etruscs, que van intentar instaurar la monarquia sense èxit; al segle V aC, una sèrie d'aliances i de guerres, anomenada la "primera anella" de pobles al voltant de Roma; al segle IV aC, lluites defensives en què Roma, tot i ser ocupada, no va poder ser conquerida al Capitoli; al segle IV aC, el Laci inicia tres guerres i col·loca la República Romana a la frontera de la Magna Grècia i l'imperi cartaginès; al segle III aC, Roma annexiona més territoris. Colònies gregues es van aliar amb Roma, Tàrent (ciutat) sol·licita ajuda de Pirros per refusar els romans, però la seva intervenció no va impedir que la ciutat caigués en mans de Roma, i la resta va passar a l'òrbita romana. Roma havia arribat al sud, i l'enemic més immediat era l'imperi cartaginès.

Els Drets dels Ciutadans

1. Drets polítics, judicials, penals i religiosos.
   1. Ius suffragii: dret a votar en els judicis i a prendre part en l'elaboració de les lleis.
   2. Ius honorum: dret a presentar-se com a candidat a les eleccions i a poder ser elegit.
   3. Ius militiae: dret i deure de defensar la pàtria.
   4. Ius provocationis: dret a apel·lar davant del poble contra la sentència de qualsevol magistrat.
   5. Ius rogationis: dret a no sofrir suplicis infames, com ara la creu o les bastonades.
   6. Ius census: dret i deure de ser classificat segons la fortuna personal.
   7. Ius sacrorum: dret a ser escollit sacerdot.
2. Drets privats
   1. Ius connubii: dret a casar-se legítimament i a exercir la pàtria potestat.
   2. Ius commercii: dret a adquirir propietats, a augmentar-les i transmetre-les per testament.

Els Òrgans de Govern Republicà

Òrgans Executius, Segons el Cursus Honorum

• Els Censors: Els més prestigiosos, eren nomenats cada cinc anys i classificaven els ciutadans romans en centúries d'acord amb la fortuna; tenien la potestat d'incloure nous membres al senat o d'excloure'n.
• Els Cònsols: 2 màxims representants del poder executiu. Havien de convocar i presidir el senat i les assemblees del poble, proposar l'aprovació de lleis, comandar l'exèrcit i gestionar les finances.
• Els Edils: S'ocupaven de qüestions administratives i de gestió diària. N'hi havia 2 de patricis, anomenats edils curuls, i 2 de plebeus.
• Els Qüestors: Gestionaven les finances públiques de Roma sota la supervisió dels cònsols.
• Els Tribuns de la Plebs: Representants directes del poble d'origen no patrici. Podien proposar l'aprovació de lleis i els seus béns eren inviolables. També podien protegir qualsevol ciutadà que els demanés ajuda (auxilium).
• El Dictador i el Mestre de Cavalleria: Tenien caràcter excepcional i implicaven la suspensió de tota la resta. El dictador era nomenat pels cònsols. El seu mandat durava 6 mesos i havia de compartir el poder amb el mestre de cavalleria.

Òrgans Judicials

• Els Pretors: Dues classes: administració de justícia entre ciutadans i intervenció en el procés d'un estranger. Eren importants en la interpretació i la creació del dret romà.
• Els Jurats: Tribunals formats per 5 membres que dirimien qüestions relatives o els decemvirs.

Òrgans Legislatius i Electorals

• El Senat: Assemblea de 600 membres designats pels censors amb poder absolut. Màxim òrgan de representació de la constitució republicana, de manera que les decisions legislatives i executives eren ratificades pels senadors. Era una assemblea amb caràcter vitalici.
• Les Assemblees o Comicis: Els comitia eren assemblees populars de caràcter deliberatiu. Els ciutadans romans es reunien periòdicament en 3 tipus d'assemblees: segons el seu origen (comitia curiata): atorgar l'imperium als magistrats que tenien dret a exercir-lo; segons el lloc de residència: 4 tribus urbanes i 31 rurals; i segons la seva fortuna: 5 classes, cadascuna formada per un nombre determinat de centúries, fins a un total de 193. Al final de la república, era l'assemblea més important.