La República Romana: Història, Societat i Conflictes

La República Romana (509 aC - 27 aC)

Quan es va instaurar, els romans van dur a terme lluites per aconseguir que Roma fos la ciutat hegemònica de la península Itàlica i la Mediterrània. Van reformar noves institucions que els van permetre governar Roma i les seves províncies.

Conquesta de la Península Itàlica (509-272 aC)

Els romans van ser assetjats de nou pels etruscos, que no volien perdre el seu poder al Laci. Van ser derrotats juntament amb altres pobles llatins que s'havien aliat contra Roma, la qual va començar la seva expansió per Itàlia central. Es va annexionar el territori dels volscs, dels eques, dels sabins i de la ciutat de Veïs. Quan semblava que tenien el poder sobre la Itàlia central, els gals van envair la península, van derrotar els romans i van arribar fins a la ciutat de Roma. Després dels enfrontaments amb els gals, els romans van tornar a aconseguir el control de la Itàlia central.

A la segona meitat del segle IV aC, van sorgir conflictes amb els samnites i les ciutats de la Magna Grècia. Roma va mantenir 3 guerres amb els samnites, i amb la derrota d'aquests, el poder de Roma va arribar fins a les ciutats de la Magna Grècia. Tarent va demanar ajuda a Pirros (rei de l'Epir). Pirros va tornar a l'Epir i l'any 272 aC Tarent va caure en mans de Roma, que es va convertir en la ciutat hegemònica de la península Itàlica, governant nombroses ciutats, tant marítimes com interiors.

Conflictes Interns i Lluita de Classes

Van sorgir conflictes interns a causa de la formació de nous organismes polítics i socials monopolitzats pels patricis, als quals no podien accedir els plebeus. Els plebeus tenien diverses limitacions:

• No podien impartir justícia.
• No podien aconseguir terres de les conquestes.
• No tenien accés al Senat ni als comicis.
• No els era permès el matrimoni amb patricis.

Això va portar a la Revolta dels Plebeus, on es van aplegar al Mont Sacre per formar una nova ciutat. Per impedir-ho, els patricis van nomenar uns magistrats, encarregats de vetllar pels interessos dels plebeus: els tribuns de la plebs. Es van aconseguir noves lleis.

Societat Romana Republicana

Classes Socials

La societat romana es dividia principalment en:

• Patricis: Membres de les primitives famílies fundadores de Roma. L'aristocràcia.
• Plebeus: Habitants de Roma provinents de les poblacions conquerides o bé immigrants.

Esclaus i Lliberts

Segons el dret romà, l'esclau era considerat una cosa (res), ni subjecte ni objecte de dret. Tot i això, els esclaus podien aconseguir la llibertat i esdevenir lliberts. El seu amo podia permetre que l'esclau aconseguís el seu propi patrimoni, anomenat peculium (diners o béns), i amb aquest, l'esclau podia comprar la seva llibertat.

Hi havia 3 formes principals d'atorgar la llibertat (manumissio):

• Manumissio per vindictam: Quan l'amo concedia la llibertat d'un esclau davant d'un magistrat.
• Manumissio censu: Quan l'amo demanava als censors que l'esclau fos inclòs a la llista de ciutadans.
• Manumissio testamento: Quan l'amo, en morir, deixava escrit en el testament que els seus esclaus fossin alliberats.

La manumissio era el ritual o acte legal mitjançant el qual l'amo alliberava l'esclau.

Clients i Patrons

Quan un esclau aconseguia la llibertat, esdevenia llibert i passava a ser client del seu antic amo, ara anomenat patronus. El client tenia una sèrie d'obligacions respecte al patró (militars, polítiques, econòmiques), a canvi de protecció i suport (sovint aliments o diners).

Reivindicacions i Assoliments Plebeus

Els plebeus volien:

• Formar part de les magistratures i els sacerdocis.
• Una redistribució de les terres públiques (ager publicus).
• Que s'abolís la servitud per deutes.
• El ius conubii (dret de matrimoni) amb els patricis.

Per aconseguir aquestes reivindicacions, els plebeus van utilitzar diverses estratègies: van crear un 'estat' paral·lel amb els seus propis representants (els tribuns de la plebs) i van recórrer a la secessio (retirar-se en massa de la ciutat).

Lleis Clau de la República

• 471 aC: Els plebeus aconsegueixen que les resolucions de les seves assemblees (concilia plebis) siguin vinculants per a tota la ciutadania (Lex Publilia Voleronis).
• 450 aC: Llei de les XII Taules (Lex Duodecim Tabularum), redactada pels decemvirs. Aquesta llei va ser un primer intent de codificació del dret romà i regulava diversos aspectes, incloent-hi l'ordre social, els drets dels plebeus i la capacitat jurídica de la dona.
• 445 aC: Lex Canuleia (o Canuleia) que permetia el matrimoni (ius conubii) entre patricis i plebeus.
• 367 aC: Lleis Liciniae Sextiae (o Licínies Sexties) que, entre altres coses, obrien el consolat als plebeus.
• 287 aC: Lex Hortensia, que va fer que els plebiscits (decisions dels concilia plebis) tinguessin força de llei per a tots els ciutadans, sense necessitat de l'aprovació del Senat.