La República Romana: De les Guerres Púniques a l'Imperi d'August

Exigències de Roma als Cartaginesos

• Lliurar a Roma la seva flota i els seus elefants.
• Abandonar els territoris fora del continent africà.
• Pagar una elevada quantitat de diners per compensar els danys de la guerra.

La Tercera Guerra Púnica

La Tercera Guerra Púnica va culminar amb la destrucció total dels cartaginesos a Àfrica. Els cartaginesos es van recuperar de la seva submissió, fet que no va agradar a Roma. Roma els va aniquilar, posant fi a les Guerres Púniques i consolidant el seu control sobre el nord d'Àfrica.

La Conquesta d'Hispània

Després del domini del nord d'Àfrica, Roma va continuar les conquestes cap a Grècia, Macedònia i, principalment, la Península Ibèrica.

Hispània es va dividir en dues províncies principals:

• Hispània Ulterior: amb capital a Corduba.
• Hispània Citerior: amb capital a Tàrraco.

Va ser una conquesta llarga i costosa.

Conflictes Interns de la República Romana

La Reforma Agrària dels Germans Gracs

Els germans Gracs, tribuns de la plebs, van proposar reformes agràries. Van ser assassinats, provocant una profunda divisió en partits polítics dins de Roma.

Optimats

Eren els conservadors, ciutadans amb grans interessos econòmics i polítics. Sul·la en va ser un dels principals representants.

Populars

Eren els reformistes i revolucionaris, considerats els hereus de les idees dels Gracs.

La Guerra Social

La diferència de drets entre romans i italians va provocar una guerra. Finalment, els italians van aconseguir el dret de ciutadania romana.

La Dictadura de Sul·la

Mari va aprofitar l'absència de Sul·la per apoderar-se de la ciutat, imposant el terror entre els partidaris de Sul·la amb moltes condemnes a mort. Mari va morir dos anys després. Sul·la va tornar dos anys més tard i es va venjar cruelment.

La Revolta dels Esclaus (Espartac)

Espartac va liderar una gran revolta d'esclaus. Van guanyar els romans diverses vegades, però finalment van ser derrotats i crucificats al llarg de la Via Àpia, com a exemple dissuasiu per a altres esclaus.

El Primer Triumvirat

El Primer Triumvirat va ser una aliança política informal formada per:

• Pompeu: un optimat que havia derrotat els esclaus.
• Cras: un home ric i influent.
• Juli Cèsar: un general ambiciós.

Cèsar va escriure dos llibres en els quals ell és el protagonista i deixa constància de dues guerres molt importants.

La Guerra de les Gàl·lies

Aquesta guerra va durar set anys. Cèsar va annexionar a Roma territoris que avui corresponen a França, Bèlgica i Suïssa.

Mentre Cèsar es trobava conquerint, Cras va morir a Orient i Pompeu es va nomenar cònsol únic, trencant així el triumvirat. Cèsar se'n va assabentar, va tornar a Roma i va provocar una guerra civil.

La Guerra Civil Romana

Després de molts enfrontaments, Cèsar va guanyar Pompeu, el qual va fugir a Egipte i va morir assassinat. Cèsar es va convertir en dictador de Roma. Va repartir terres als plebeus i va concedir drets de ciutadania a molts. No obstant això, els senadors, comandats per Cassi i Brutus (fill adoptiu de Cèsar), van decidir assassinar-lo el dia 15 de març, conegut com els Idus de Març.

El Segon Triumvirat

Marc Antoni va provocar revoltes per aconseguir el poder de Roma. Lèpid (cap de l'exèrcit de Cèsar) i Octavi (familiar de Cèsar) també el volien. Es van aliar i es van repartir els territoris, mantenint tots el control de Roma:

• Marc Antoni: Orient
• Lèpid: Àfrica
• Octavi: Occident

Posteriorment, Marc Antoni i Octavi van decidir acabar amb Lèpid i repartir-se el poder de Roma.

La Batalla d'Àccium

Va ser un conflicte decisiu entre Marc Antoni i Octavi. Marc Antoni, casat amb Octàvia (germana d'Octavi), va escapar a Egipte amb Cleòpatra. Aquesta situació no va agradar a Roma, que va atacar Egipte. Marc Antoni i Cleòpatra van intentar fugir, però després es van suïcidar. Octavi va tornar a Roma com a vencedor i va ser elegit cònsol. Octavi va retornar el poder del triumvirat al Senat, que li va atorgar el títol d'August (Sublim). Així va finalitzar l'època de la República i va començar l'Imperi, amb Octavi com a primer emperador.