Segona República: Reformes, Conflictes i Cop d'Estat

La Segona República

La Constitució del 1931

Les Corts Constituents van inaugurar les sessions el 14 de juliol del 1931; van veure ben clar que la nova Constitució respondria als criteris de la majoria parlamentària, formada per socialistes i republicans d'esquerra.

La Constitució tenia un caràcter democràtic i progressista:

• Espanya hi va ser definida com una República de treballadors de totes les classes socials.
• El seu caire idealista i pacifista es reflectia en la renúncia de la guerra com a instrument de les relacions internacionals.
• L'Estat es configurava d'una manera integral, però s'acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions.

Establia el principi de la sobirania popular:

• La forma de govern republicana.
• Unes Corts de caire unicameral.
• Divisió de poders molt accentuada. El poder legislatiu el tenia el Parlament, amb un predomini sobre el Govern i el cap de l'Estat. El president de la República havia d'exercir el mandat durant sis anys.

Es reconeixia una àmplia declaració de drets i de llibertats, i s'expressava preocupació pels temes socials.

• S'hi garantia la igualtat absoluta davant la llei, l'educació i la feina i la no-discriminació per raó d'origen, sexe o riquesa.
• S'establia l'educació primària obligatòria i gratuïta.
• Es reconeixia la facultat del govern per expropiar béns d'utilitat social, i es definia el treball com una obligació social.
• S'establia el vot a partir de 23 anys i, per primera vegada, es concedia el vot a les dones.
• S'afirmava la laïcitat de l'Estat (separació Església-Estat) i es reconeixia el matrimoni civil i el divorci.

La Generalitat i l'Estatut d'Autonomia del 1932

La Generalitat Provisional

Les negociacions amb el govern provisional van comportar la desaparició de la República Catalana i el reconeixement d'un govern autonòmic, que va prendre el nom històric de Generalitat de Catalunya. La nova institució assumia els recursos i les competències de les quatre diputacions catalanes i Francesc Macià en va ser escollit president fins a l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia. Catalunya era la zona més industrialitzada i urbanitzada d'Espanya i amb una forta identitat pròpia. Una comissió d'experts es va reunir al santuari de Núria per redactar el projecte d'Estatut, un projecte ambiciós que es volia que fos assumit per una majoria de forces catalanes, va ser redactat i lliurat al govern de la Generalitat el 20 de juny del 1931. Un plebiscit popular, celebrat el 2 d'agost i en el qual va participar-hi el 75% del cens, va aprovar l'Estatut amb el 99% de vots. L'Estatut tenia molt de suport a Catalunya, però encara faltava la seva aprovació per les Corts espanyoles. El 18 d'agost de 1931 Macià va presentar a les Corts de Madrid l'Estatut per a començar-ne la tramitació parlamentària. En la discussió parlamentària es van manifestar tres posicions: la del govern central, partidari de concedir a Catalunya una autonomia moderada; la dels parlamentaris catalans, que reclamaven una autonomia àmplia; i la de l'oposició de dretes, que considerava que l'Estatut posava en perill la unitat d'Espanya i la seva llengua. La forta posició del president Azaña a favor de l'autonomia i el fort rebuig dels republicans a l'intent de cop d'Estat militar protagonitzat pel general Sanjurjo l'agost del 1932, el 9 de setembre de 1932 les Corts espanyoles van aprovar un Estatut que ja no tenia res a veure amb l'Estatut de Núria. Els conflictes entre la Generalitat i l'Estat s'haurien de resoldre mitjançant el Tribunal de Garanties Constitucionals. Tot i així, l'Estatut d'Autonomia de 1932, acceptat de forma desigual per la població catalana, era una eina útil per iniciar el camí autonòmic ja que tancava el període de provisionalitat.

Accions de la Generalitat Republicana

La tasca de govern de la Generalitat va ser força important, sobretot si es té en compte que el govern autonòmic va ser vigent fins a l'octubre del 1934, quan l'Estatut i la Generalitat van ser suspesos pel nou govern de centredreta. Un cop aprovat l'Estatut, el primer que va fer Macià va ser convocar eleccions catalanes, el novembre de 1932 es van convocar les primeres eleccions al Parlament. La candidatura de l'Esquerra Republicana de Catalunya va ser la vencedora de les eleccions, Francesc Macià va ser escollit president de la Generalitat.

Àmbit econòmic

Es van crear els serveis d'estadística, l'Institut d'Investigacions Econòmiques i les Caixes de Dipòsits. En l'agricultura, es va fomentar la creació de cooperatives i centres d'experimentació agrària i es va intentar solucionar el problema dels rabassaires (arrendataris de vinyes), es va reduir un 50% de les rendes que els pagesos pagaven als propietaris i es va fer una llei que els permetia l'accés a la propietat, la Llei de Contractes de Conreu (1934).

Política social

Després de l'aprovació de la Llei de bases, es va intentar organitzar els serveis de sanitat i Assistència Social de la Generalitat, millorant la xarxa d'hospitals, d'assistència,... També es van crear organismes de suport social, com l'Institut Contra l'Atur Forçós i el Consell de Treball.

Ensenyament

Es van fundar escoles i centres d'ensenyament secundari i professional, el més representatiu l'Institut-Escola, també es van millorar les condicions laborals i els salaris dels mestres. Es va donar autonomia a la Universitat de Barcelona i es van crear noves biblioteques populars, arxius i museus.

Àmbit cultural

En el terreny lingüístic es va normalitzar la llengua catalana. Es van impulsar activitats literàries i artístiques, i a les escoles primàries es va implantar el bilingüisme. L'ús del català va incrementar notablement i es va convertir en l'eina de comunicació social.

L'Estatut de 1932

El Bienni Reformista (1931-1933)

La política de reformes, desenvolupada durant el bienni d'esquerres, la va impulsar Manuel Azaña i es basava en l'aliança entre la burgesia republicana d'esquerres i l'obrerisme socialista.

Reformes sociolaborals i agrària

Reforma laboral

L'objectiu era la millora de les condicions laborals. Aquestes reformes van ser començades per Francisco Largo Caballero. Es van aprovar dues lleis:

1. Llei de Contractes de Treball: regulava la negociació col·lectiva.
2. Llei de Jurats Mixtos: poder d'arbitratge, 7 dies de vacances pagades.

Es va estimular l'augment dels salaris i la creació d'assegurances socials, també una setmana laboral de 40 hores, es va reforçar el paper dels sindicats agrícoles. Les reformes van ser ben rebudes pels sindicats i els treballadors i amb irritació per part de les organitzacions patronals.

Reforma agrària

L'arribada de la República va comportar per al conjunt dels treballadors l'aprovació d'una nova legislació sociolaboral. Moltes normes (llei de Termes Municipals, Llei de jurats mixtos, Llei del Treball forçós, establiment de jornada de vuit hores) van entrar en vigor acompanyades d'una legislació que pretenia millorar la situació dels treballadors. La llei amb la qual es pretenia encarar donar solucions als grans problemes del camp va ser la Llei de Reforma Agrària del 1932, els objectius van ser fonamentalment crear una classe mitjana rural, propietaris de les seves explotacions, i que havien de ser els qui incentivessin la sortida de l'endarreriment industrial. Les terres de la noblesa podien ser expropiades sense indemnització; les terres mal conreades, arrendades sistemàticament o no regades, podien ser expropiades indemnitzant els propietaris. Aquesta llei, que va contribuir a accentuar la tensió social, va tenir un abast molt limitat a causa de la complexitat tècnica de la seva aplicació, la manca de pressupost, la lentitud burocràtica i la resistència dels propietaris. La llei va tenir l'oposició radical dels grans propietaris agrícoles, que en algunes regions concentraven més del 50% de la terra. Aquest grup va fer causa comuna amb els interessos dels grans terratinents i d'aquesta manera van palesar un rebuig rotund a la República.

Reformes religioses

La República va tractar de limitar la influència de l'Església i secularitzar la societat espanyola. La Constitució va estipular la no confessionalitat de l'Estat, la llibertat de cultes i va suprimir el pressupost de l'Església. Així mateix es va legalitzar el matrimoni civil i el divorci i es van secularitzar els cementiris. Es va decretar la dissolució d'aquelles ordres que tinguessin com a quart vot l'obediència al Papa davant de qualsevol altra autoritat per a garantir l'obediència de tots els espanyols a l'Estat. D'aquesta manera l'ordre dels jesuïtes, que tenia una gran influència en l'educació, va quedar dissolta a Espanya, quedant els seus béns nacionalitzats. A més es va prohibir que es dediquessin a l'ensenyament, quedant aquesta controlada per l'estat. Es va fer la Llei de Congregacions el maig del 1933, que va limitar la possessió de béns als ordes religiosos i va preveure la possibilitat de dissoldre's en el cas de perill per a l'Estat. Totes aquestes mesures van provocar una forta polèmica en un país amb una gran majoria de població catòlica. De l'àmbit religiós van sorgir importants enemics de la República, ja que la major part de la població d'aquella època era catòlica, pel que no li va ser difícil a la jerarquia religiosa mobilitzar importants sectors en contra del govern. L'actitud manifestament hostil del Cardenal Segura i del bisbe de Vitòria va provocar que el govern es decidís per una mesura de força i en dictés l'expulsió del territori espanyol. Aquesta llei va tenir l'oposició radical dels grans propietaris agrícoles.

Reformes militars

Azaña pretenia constituir un exèrcit professional defensor de la democràcia. Per això era necessari reduir la proporció d'oficials existent. Es va promulgar en aquest sentit, la Llei de retir de l'Oficialitat, que oferia als oficials en actiu la possibilitat de retirar-se voluntàriament i en òptimes condicions. D'altra banda, es va tancar l'Acadèmia militar de Saragossa, els ensenyaments es consideraven tradicionalistes i antiquats, i es va clausurar els Consells d'Honor, el Consell Suprem de Justícia Militar i es va eliminar la premsa militar. La llei de reforma militar va ser rebuda per un sector de l'exèrcit com una agressió a la tradició militar i al poder de l'exèrcit. Al cap de quinze mesos, el general Sanjurjo, ofès per la destitució com a cap de la Guàrdia Civil, encapçala un aixecament amb alguns militars. La sublevació mal plantejada i amb pocs recolzaments va ser un fracàs i va ser detingut. La situació és coneguda com la “Sanjurjada”, va constituir un avís seriós que la lleialtat de l'exèrcit no estava garantida. Es van suprimir les capitanies generals, els tribunals d'honor, la premsa militar... i es va crear la Guàrdia d'Assalt, una força d'ordre públic fidel a la República.

La reforma de l'Estat centralista (descentralització de l'Estat)

La constitució de 1931 havia obert la possibilitat de constituir un estat de regions autònomes que satisfés les aspiracions nacionalistes de determinades regions.

Catalunya va ser la primera regió que va començar aquest procés, amb la creació de la Generalitat de Catalunya i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. Al País Basc el PNB i els carlins van aprovar el 1931 l'anomenat Estatut d'Estella, al qual es va oposar el republicanisme d'esquerra i els socialistes a causa del seu caràcter confessional i poc democràtic, incompatible amb la legalitat democràtica republicana. Es van mantenir intenses negociacions fins que a l'octubre de 1936, iniciada ja la guerra, va ser aprovat l'estatut basc de caràcter democràtic, sent triat José Antonio Aguirre (PNB) Lehendakari. A Galícia, amb un moviment nacionalista menys fort, el procés estatutari va ser més lent, no arribant a ser aprovat per les Corts.

Reforma educativa i cultural (promoció de l'ensenyament i de la cultura)

Es van dedicar molts recursos a la reforma de l'ensenyament. Es va emprendre un pla de construcció de milers d'escoles i va començar una reforma pedagògica per mirar de consolidar un ensenyament d'organització estatal obligatori i gratuït.

• Es va establir un sistema d'educació laic.
• Es va introduir la coeducació.
• Es va suprimir la separació dels alumnes a les aules per raó de sexe.

Es van dotar noves places de mestres (més de 3200 per any). Els mestres es consideraven un element essencial per fer conèixer els ideals del nou règim. La no-obligatorietat de l'ensenyament de la religió catòlica a les escoles i el caràcter laic de la reforma educativa va provocar una forta reacció entre els sectors polítics i socials més conservadors i va donar peu a la guerra escolar. Es van impulsar, les Missions Pedagògiques pels pobles i es van crear biblioteques ambulants, amb xerrades i conferències sobre la literatura espanyola, teatre... També, es van fer iniciatives com el teatre universitari La Barraca, dirigit per Federico García Lorca.

La Generalitat Republicana

Les eleccions al Parlament de Catalunya es van convocar per al 20 de novembre de 1932, hi va haver dues coalicions:

1. Liderada per Esquerra Republicana: model social, republicà, progressista, laic, d'esquerra moderada.
2. Al voltant de la Lliga: projecte conservador, catòlic, oposat al reformisme social i laïcisme de les esquerres.

El 13 de desembre, Lluís Companys va ser proclamat president del Parlament i Francesc Macià va ser triat president de la Generalitat fins al 25 de desembre del 1933 (en què mor), després va ser-ho Companys fins al 1940. Macià va nomenar un govern format per consellers del seu partit. Va instituir el càrrec de cap de Consell Executiu responsable de les funcions executives. La tasca de govern de la Generalitat va ser força important, sobretot si tenim en compte que el període efectiu de govern autonòmic només va durar del 1932 al 1934.

Un primer camp d'actuació va ser l'econòmic

• Creació de serveis d'estadística, Institut d'Investigacions Econòmiques i les Caixes de Dipòsits.
• En l'agricultura, es va fomentar la creació de cooperatives i de centres d'experimentació agrària i es va discutir el problema dels pagesos arrendataris (rabassaires). Es va aprovar una reducció del 50% de les rendes que els rabassaires pagaven als propietaris.
• S'inicia l'elaboració d'una llei per tal de permetre l'accés a la propietat.

En la política social

• Es va aprovar la Llei de bases: va permetre organitzar els serveis de Sanitat i Assistència Social.
• Es van fer experiències innovadores per millorar la xarxa d'hospitals, l'assistència als malalts, l'atenció psiquiàtrica i les campanyes de prevenció, vacunació i higiene pública.
• Es van crear organismes de suport social (l'Institut Contra l'Atur Forçós, Consell de Treball, Organització dels serveis d'assistència i previsió social).

En l'ensenyament

• Es van crear moltes escoles primàries i centres d'ensenyament secundari i professional. Noves escoles per formar mestres.
• Es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres.
• Es va donar autonomia a la Universitat de Barcelona i es van crear noves biblioteques populars, arxius i museus.
• Es va incorporar la coeducació i la laïcitat.
• Es segueixen pautes dels moviments de renovació pedagògica.
• Colònies d'estiu per a nens.
• Es va aprofundir en la normalització de la llengua catalana.
• Diccionari General Pompeu Fabra al 1932.
• Bilingüisme a les escoles primàries.
• Català en tots els nivells de l'ensenyament.
• Català com a eina de comunicació social: 27 diaris en català.

Nova divisió territorial

• Es va proposar una nova divisió territorial.
• Capital de comarca: centres de serveis d'un conjunt de municipis.
• 38 comarques: va ser aprovada a l'agost del 1936 amb la Guerra Civil ja començada.

La crisi de la coalició d'esquerres

Les dificultats a les quals es va haver d'enfrontar el procés reformista que la República va iniciar van fer entrar en crisi la coalició republicanosocialista.

Economia desfavorable

A nivell mundial hi ha la Depressió econòmica del 1929 i els ja tradicionals problemes de l'economia: atur agrícola, repartiment desigual de la terra, escassa competitivitat, dèficit de la balança comercial, etc. La crisi també va paralitzar l'emigració a Amèrica que suposava una vàlvula d'escapament. De totes maneres, la crisi va agreujar els problemes interns de l'economia espanyola: atur agrícola, repartiment desigual de la terra, poca competitivitat internacional, dèficit de la balança comercial. La República va generar desconfiança entre l'empresariat industrial i els grans propietaris agrícoles, i la inversió privada va tenir un enfonsament espectacular. Als problemes crònics s'hi ha d'afegir els derivats d'una política econòmica aplicada pel govern republicà: el creixement de salaris i augment de renda tant al camp com a la ciutat no va anar acompanyat d'un creixement de la productivitat i això va fer disminuir els beneficis de les empreses. A nivell pressupostari el govern optà per una política de disminució de la despesa pública per poder reduir el dèficit. Això va tenir repercussions negatives sobre el sector dels béns d'inversió i la creació de nous llocs de treball.

Conflictivitat social

El deteriorament de l'economia va fer augmentar la conflictivitat social i les vagues, que sovint derivaven en motins i intents d'insurrecció. En aquesta situació la CNT va veure l'ocasió per al seu projecte revolucionari, que més tard s'hi afegiria la UGT, i també el Partit Comunista. La República s'havia d'enfrontar a la resistència violenta de l'extrema dreta i a la de l'extrema esquerra (CNT). La lentitud de les reformes va suposar la impaciència de molts treballadors. L'atur va augmentar força i l'actitud patronal i dels propietaris agrícoles era de no negociació. La CNT va veure l'ocasió idònia per al seu projecte revolucionari i va fomentar la conflictivitat laboral i la insurrecció pagesa. Les vagues, les insurreccions i les ocupacions de les terres van comportar un increment de la violència política, una escalada de morts, ferits i detinguts que va anar erosionant l'autoritat dels governs. Azaña va haver de prendre mesures molt dures per restaurar l'ordre públic. Amb la dreta en procés de reorganització, les repercussions de l'escàndol de Casas Viejas (enfrontament entre els pagesos i la Guàrdia d'Assalt), els revessos a les eleccions municipals parcials de l'abril i els efectes de la crisi econòmica, la col·laboració entre republicans i socialistes es va anar fent cada vegada més difícil. Aquests fets van produir un desgast en el govern d'Azaña, sobretot per les dures mesures policials adoptades per restablir l'ordre, i els sectors més conservadors van intentar acabar amb el govern. Es va nomenar Diego Martínez Barrio president d'un nou gabinet amb la finalitat de dissoldre el Parlament i convocar eleccions generals, fixades el 19 de novembre del 1933.

El Bienni Conservador (1933-1936): Eleccions del novembre de 1933

Les eleccions del 19 de novembre del 1933, les primeres d'Espanya on van poder votar les dones, van donar la victòria als partits de centredreta. L'esquerra estava desunida: els republicans i els socialistes estaven enfrontats pels conflictes socials i molts obres es van abstenir i la dreta estava unida i organitzada: victòria dels partits de centradreta i alguns van anomenar aquest període com a Bienni Negre. Les dues forces polítiques amb millors resultats van ser: Partit Radical (Lerroux) i CEDA (Gil Robles). Alcalá Zamora va confiar la formació de govern al Partido Radical. El nou executiu va procedir amb el desmantellament de l'obra reformista de l'anterior govern. L'adjudicació d'escons va atorgar tant a la CEDA com al Partido Republicano Radical més d'un centenar de diputats.

L'adjudicació d'escons va atorgar tant a la CEDA com al Partido Republicano Radical més d'un centenar de diputats, però eren insuficients per poder governar en solitari. La sortida va ser formar un nou govern, amb el suport dels radicals i d'alguns petits partits de centre, que va encetar una política revisionista de les reformes del primer bienni amb la supervisió de la dretana CEDA, la qual, a canvi, donava suport al Govern amb els seus 115 diputats a les Corts.

Els governs de centredreta

El nou Govern va començar a capgirar la política reformista del bienni anterior.

• Paralització de la reforma agrària: es va establir la devolució de terres a la noblesa, es va anul·lar la cessió de terres mal conreades als pagesos d'Extremadura i es va concedir llibertat de contractació, cosa que va generar una tendència a la baixa dels sous dels jornalers.
• Paralització de la reforma militar: designació per a llocs clau de militars clarament antirepublicans com ara Franco, Goded o Mola. Aquesta nova política va ser completada amb una amnistia pels participants en el cop de Sanjurjo el 1932 i el general va abandonar Espanya.
• Paralització de les reformes educatives: frenada al programa de construccions escolars i anul·lació de l'ensenyament mixt.
• Conciliació amb l'Església Catòlica: pressupost de culte i clero.

També es van començar a destituir els ajuntaments que eren en mans de republicans i de socialistes, els quals van ser substituïts per comissions gestores. D'altra banda, el govern va topar amb la Generalitat de Catalunya per la qüestió agrària davant de la Llei de Contractes de Conreu, que va derivar en un enfrontament obert l'octubre del 1934 arran de la proclama insurreccional del president Companys.

El conflicte rabassaire a Catalunya

A Catalunya, el govern de la Generalitat continuava en mans dels republicans d'esquerra. Moltes diferències amb el govern central. L'enfrontament important va ser arran de la qüestió rabassaire. L'abril del 1934, s'aprova la Llei de Contractes de Conreu:

• Garantia als pagesos rabassaires l'accés a la propietat de les terres que treballaven mitjançant el pagament als propietaris d'uns preus prèviament taxats pel govern.

Els propietaris es van mostrar contraris. Van enviar la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals, que la va declarar inconstitucional. El govern de la Generalitat va acceptar l'anul·lació i tornà a aprovar una llei pràcticament igual. Posà en evidència les Grans Diferències polítiques i socials.

La radicalització obrera i la revolta asturiana del 1934

Davant la mobilització obrera, la CEDA va reclamar a l'executiu una acció més contundent en matèria d'ordre públic i va exigir participar directament en el govern o retirava el suport parlamentari. Davant d'aquest gir cap al conservadorisme, la CNT i la UGT van respondre radicalitzant les seves postures. Largo Caballero, líder del sector socialista més radical, va proposar la ruptura amb la República i amb les forces burgeses i iniciar la revolució.

El 5 d'octubre del 1934 davant l'augment dels conflictes Lerroux va accedir a les peticions de la CEDA, lliurant a aquest partit tres ministeris:

• Agricultura (Giménez Fernández)
• Justícia (Rafael Aizpún)
• Treball (Anguera de Sojo)

Després de la formació del nou govern es van produir vagues generals a les grans

ciutats impulsades per la UGT.  El moviment fracassà a nivel nacional.  El govern va respondre declarant l’Estat de Guerra, els esdeveniments van prendre un relleu especialment greu a Astúries i Catalunya.

Astúries: A Astúries els miners van protagonitzar una revolució social, col·laborant anarquistes, socialistes i comunistes, els miners disposaven de dinamita i van aconseguir arsenals i dipòsits d’armes, va permetre controlar gairebé tota la regió, incloent-hi Oviedo. Aquests van ocupar gran nombre de casernes de la guàrdia civil i ajuntaments, que van passar a ser dirigits per Comitès revolucionaris. La revolució va acabar sent aixafada per les tropes de la Legió dirigides pels generals Goded i Franco, amb una repressió implacable: uns 1100 miners morts, molts d’ells morts sense jutge (execucions sumaríssimes), 2000 ferits i 300 morts de forces de seguretat i l’exèrcit. Les detencions de membres de les organitzacions d’esquerra es van estendre per tot Espanya i es van clausurar indefinidament seus de partits i sindicats.

Catalunya La revolta va començar amb el suport del president de la Generalitat, que volia evitar l’entrada al govern de la CEDA. Companys seguia aplicant una política d'esquerres, la llei més

Companys seguia aplicant una política d'esquerres, la llei més conflictiva va ser la Llei de contracte de conreu, aprovada pel legislatiu català el 1934, Aquesta llei garantia als pagesos rabassaires l'accés a la propietat d'aquelles terres que treballaven, amb el pagament als propietaris d'unes taxes fixades pel govern. El Tribunal Constitucional va anul·lar la llei i això va produir un greu conflicte en un context de grans tensions. D'una banda, la llei va oposar propietaris i pagesos i també els partits d'esquerres i de dreta; de l'altra, hi va haver un fort enfrontament entre els governs català i espanyol. A Catalunya el president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar el 6 d'octubre de 1934 la República Catalana dins de la República Federal Espanyola, i va cridar a la vaga general per impulsar un nou ordre federal. La reacció de l'estat central va ser declarar l'estat de guerra i una forta repressió, encapçalada pel general Batet, Companys i els membres del seu govern va ser condemnat a trenta anys de presó. La repressió no només va ser política i institucional, sinó que va tenir una dimensió d'escarment social.

L’ENFORTIMENT DE LA DRETA Després del 6 d’Octubre el govern central va prendre mesures estrictes, sobretot a Catalunya, per a fer repressió:  - Va dissoldre l’autonomia catalana, va suspendre l’Estatut i uns 150 ajuntaments. El govern de la Generalitat va ser detingut, processat i condemnat. Es van intervenir entitats públiques com la Universitat Autònoma de Barcelona, nom que prengué la Universitat de Barcelona durant la Segona República. Es van detenir milers de persones i es van empresonar pagesos, obrers, autoritats i funcionaris municipals, dirigents sindicals i polítics, mestres, etc. Es van clausurar moltes entitats cíviques i els pagesos que s’havien beneficiat de la llei de Contractes van ser desnonats.

LA CRISI DEL BIENNI El 1935 es va formar un nou govern que Lerroux va presidir, amb cinc membres de la CEDA; Gil Robles va ser nomenat ministre de la Guerra, i el general Franco, cap de l’Estat Major. Amb la revolució d’octubre de 1934 el poder de la CEDA, partidària d’una política més dura, va augmentar. La CEDA va presentar el juliol de 1935 un avantprojecte per a la reforma de la Constitució, amb el qual es pretenia restringir la formació de regions autònomes. L’octubre de 1935 el govern va entra ren crisi, els republicans radicals de Lerroux van patir un fort desprestigi a conseqüència de diversos escàndols polítics i de corrupció que va provocar l’enfonsament de la coalició governamental. 

provocar l’enfonsament de la coalició governamental.   Els dos casos de corrupció al govern de Lerroux:

- Cas Estraperlo: van cobrar una comissió il·legal per permetre la utilització d’una ruleta, anomenada Straperlo, als casinos espanyols. 

- Cas Nombela: van cobrar comissions de l’empresa que tenia el monopoli de la navegació comercial entre els ports espanyols i els de la colònia espanyola de l'Àfrica occidental. El funcionari naval Nombela ho va destapar.

Gil Robles va tractar de ser nomenat president de govern per poder dur a terme el seu programa polític. No obstant això el president de la república Alcalá Zamora va decidir negar-se i convocar eleccions per a febrer de 1936.

EL FRONT POPULAR (1936)

LES ELECCIONS DE FEBRER DEL 1936

Després dels dos casos de corrupció, Alcalá Zamora convoca eleccions al congrés pel febrer de 1936. Van ser unes eleccions de grans coalicions (fronts): Front popular i Front de Dretes. 

Esquerres:  ESO. Front Popular (Azaña, PSOE) i CAT. Front d’Esquerres(Companys, ERC)

PROGRAMA:

* Amnistia per als empresonats pels fets d'octubre del 1934 

* restabliment de l'Estatut, Generalitat i Llei de Contractes de Conreu 

* donava suport al Front Popular que estava format per: republicans, socialistes i comunistes

Dretes: ESP. Bloque Nacional (Gil Robles, CEDA, republicanas de dretes, monàrquics i els tradicionals) i CAT. Front Català d’Ordre (Cambó, Lliga Catalana) 

PROGRAMA:

* Coalició electoral organitzada per a LLiga

Resultats: 

ESPANYA

- Front Popular: 48% 

- Bloque Nacional: 46,5%

Forces de Centre: 5,4% 

- Falange Espanyola: no va treure ni 1 diputat (35 anys governant després )

CATALUNYA

- Front d’Esquerres: 59%

- Front d’Ordre: 41%

El nou govern majoritàriament per REPUBLICANS D’ESQUERRA, la resta de partits de la coalició els hi donava suport

ETAPA DE FRONT POPULAR : Les eleccions de febrer de 1936 van donar la victòria al Front Popular. Les noves Corts sortides de les eleccions van destituir a Alcalá Zamora com a president de la República i van nomenar en el seu lloc a Manuel Azaña (republicà d'esquerra). Casares Quiroga (republicà galleguista) va ser elegit president d'un govern format gairebé per exclusiva per republicans, encara que amb el suport parlamentari dels socialistes.  El nou govern va endegar el programa pactat en la coalició electoral, es va decretar una amnistia a uns 30.000 presos polítics i es va forçar als patrons a readmetre els obrers acomiadats a conseqüència de les vagues de 1934. També es va permetre el restabliment del govern de la Generalitat i es va iniciar les negociacions per a l'aprovació d’un Estatut per al País Basc i Galícia i un altre per a Catalunya. Es va reprendre el procés reformista. S'obliga a les empreses a readmetre els obrers acomiadats.  Els propietaris agrícoles es van oposar a les reformes, molts industrials van decidir tancar les seves fàbriques i l'Església catòlica, temorosa de nous brots anticlericals i d'una nova retallada dels seus drets a Espanya, es va oposar a la República de manera generalitzada.  Una part de l'esquerra (els anarquistes i els socialistes encapçalats per Largo Caballero) eufòrica pel seu triomf electoral, va començar a proposar la necessitat d'iniciar la revolució. La dreta va rebre la victòria del Front Popular amb un rebuig absolut. Els grups de falangistes van formar patrulles armades, i es portaren a terme accions violentes contra els líders d’esquerra. 

CATALUNYA:

- Es restableix la Generalitat i les seves institucions

- Es confirma Lluís Companys com a president

- Entre en vigor la llei de Contractes de Conreu

- No es va desenvolupar un clima de crispació i d'enfrontament

LA PREPARACIÓ DEL COP D’ESTAT / COP D’ESTAT DEL 18 DE JULIOL DEL 1936 

Davant de les mesures que va prendre el programa electoral, l'extrema dreta, especialment la Falange, va reaccionar violentament davant de les forces d'esquerra. Es va viure una etapa de radicalització de la vida política i social. Falange Española i altres grups d'extrema dreta van formarpatrulles armades que van emprendre accions violentes contra líders esquerrans, les quals rebien la mateixa resposta dels militants més radicals de l'esquerra. Es va crear així un clima de violència generalitzada amb enfrontaments constants entre l'esquerra i la dreta. Davant l'augment de la violència una part important de la dreta va adoptar una posició favorable a un cop d'Estat. El cop d'Estat venia gestant des de feia temps. De fet, ja l'abril de 1936 hi va haver un primer intent de cop que va fracassar a causa de la falta d'organització. El comandament de la conspiració va passar al general Mola, anomenat el director, que va començar a preparar minuciosament el cop d'Estat. Els conspiradors tenien un marcat caràcter antidemocràtic i com a objectius immediats pretenien restaurar l'ordre i l'autoritat i defensar la unitat d'Espanya i de la religió catòlica. El cop es va precipitar a causa de l'encadenament d'una sèrie d'esdeveniments. El 12 de juliol de 1936 el tinent Castillo, de la Guàrdia d'Assalt, de tendències esquerranes, va ser assassinat. El dia 17 de juliol les tropes del Marroc es van revoltar i van donar origen a una guerra civil que va durar tres anys.