La Segona República, Guerra Civil i Franquisme: Història d'Espanya i Catalunya

1. La Reforma Agrària a la República d'Esquerres

Durant el Bienni Progressista (1931-1933), un dels grans reptes del govern republicà d'esquerres fou la qüestió agrària. Espanya tenia una estructura agrària molt desigual: grans propietaris (especialment a Andalusia i Extremadura) i una gran massa de jornalers i camperols sense terres. La Llei de Reforma Agrària de 1932 pretenia redistribuir terres desaprofitades, afavorir els camperols i modernitzar el camp. Preveia l'expropiació, amb indemnització, de grans finques no conreades, i la seva redistribució entre pagesos sense terres.

Tanmateix, la seva aplicació va ser lenta i amb moltes traves administratives. Només una petita part dels camperols previstos van rebre terres. Això va generar frustració entre els treballadors del camp i rebuig frontal per part dels grans terratinents, que hi van veure una amenaça a l'ordre social establert.

2. L'Emancipació Femenina a la República d'Esquerres

La Segona República va suposar un gran avenç pels drets de les dones. Es va reconèixer el sufragi femení (amb Clara Campoamor com a figura clau), es va permetre l'accés de la dona a l'educació i a professions liberals, i es van establir drets com el divorci i l'equiparació legal. Es va fomentar un model de dona lliure i educada, amb participació a la vida pública. A Catalunya, figures com Frederica Montseny (la primera dona ministra a Europa) van tenir un paper destacat.

Tot i això, aquests avanços van provocar resistències entre sectors conservadors i eclesiàstics. Durant la Guerra Civil, moltes dones es van incorporar al front i a tasques organitzatives. Amb la victòria franquista, tots aquests drets van ser abolits i es va imposar un model de dona submisa i domèstica.

3. Punts Fonamentals de la Política Reformista Republicana (1931-1933)

4. La Revolució d'Astúries i els Fets de Catalunya (1934)

La Revolució d’Astúries de 1934 va ser una insurrecció obrera contra el govern central de la República, especialment contra l’entrada de la CEDA (dreta catòlica i autoritària) al govern. A Astúries, socialistes i comunistes es van unir per instaurar una "República Socialista" i es van fer amb el control de diverses ciutats, però la revolta fou durament reprimida per l’exèrcit sota les ordres del general Franco. Hi va haver centenars de morts i una repressió brutal.

A Catalunya, al mateix temps, Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins d’una República Federal Espanyola, en solidaritat amb Astúries i contra la deriva dretana del govern. La rebel·lió catalana fou breu i derrotada ràpidament. La Generalitat fou suspesa, i Companys, empresonat. Aquests fets van marcar una fractura profunda entre l’esquerra i la dreta, i entre Catalunya i l’Estat.

5. Manuel Azaña: Figura Clau de la Segona República

Manuel Azaña fou una de les figures polítiques més importants de la Segona República. Intel·lectual, escriptor i polític, era un ferm defensor de la democràcia, el laïcisme i la modernització d’Espanya. Va ocupar els càrrecs de ministre de Guerra, president del Govern i, finalment, president de la República. Va impulsar reformes clau com la reforma militar, la separació Església-Estat, i el foment de l’autonomia catalana. La seva oratòria el convertí en un símbol del republicanisme progressista. Malgrat això, va ser fortament criticat per la dreta i també per l’extrema esquerra, que el considerava massa moderat. Durant la Guerra Civil, intentà mantenir la legalitat i evitar l’autoritarisme, però la situació el va desbordar. S’exilià a França el 1939, on morí poc després.

6. Causes i Conseqüències de la Guerra Civil Espanyola

Causes

• Polítiques: Fracàs de la democràcia davant la polarització extrema entre esquerra i dreta. L’existència de grups antidemocràtics tant en l’extrema dreta (militars, monàrquics, feixistes) com en l’extrema esquerra (anarquistes, comunistes revolucionaris).
• Socials i econòmiques: Gran desigualtat entre classes, especialment al camp. Les reformes republicanes no van satisfer ni els propietaris (massa radicals) ni els treballadors (massa lentes).
• Religioses: Enfrontament entre l’Església i l’Estat republicà, especialment per les mesures laiques i les expropiacions.
• Militars: Rebuig de molts sectors de l’exèrcit a la subordinació al poder civil i la pèrdua dels seus privilegis.
• Internacionals: Influència del feixisme europeu (Itàlia i Alemanya) i del comunisme soviètic, en un context de crisi general de les democràcies.

Conseqüències

• Humanes: Prop de 500.000 morts, milers d’exiliats i represaliats, destrucció de poblacions i infraestructures.
• Polítiques: Fi de la Segona República i instauració de la dictadura franquista, que va durar fins a 1975.
• Socials: Repressió de les llibertats, especialment contra republicans, catalanistes, socialistes i comunistes.
• Internacionals: Espanya queda aïllada internacionalment, especialment després de la Segona Guerra Mundial.

7. Característiques Principals del Franquisme

• Dictadura personalista: Franco ostenta tots els poders (cap d’Estat, cap del govern, generalíssim). La seva autoritat era absoluta i inqüestionable.
• Partit únic: Falange Española Tradicionalista y de las JONS era l’única organització política legal, que integrava ideologia feixista, catòlica i tradicionalista.
• Nacionalcatolicisme: L’Església catòlica tenia un paper fonamental en l’educació, la moral i la legitimació del règim.
• Repressió i censura: Control dels mitjans de comunicació, persecució dels dissidents, presons i afusellaments.
• Espanyolisme radical: Negació de les identitats nacionals no castellanes. Prohibició del català i altres llengües pròpies.
• Autarquia econòmica (fins als anys 50): Tancament a l’exterior i intervencionisme estatal, amb resultats molt negatius.
• Posterior obertura econòmica (anys 60): Amb el Pla d’Estabilització de 1959, comença el "desarrollisme", que modernitza l’economia però manté l’autoritarisme polític.

8. La Repressió de la Dictadura Franquista

Des del final de la Guerra Civil, el règim franquista va iniciar una repressió sistemàtica contra tots aquells considerats enemics del “Nou Estat”. Aquesta repressió es va manifestar de diverses formes:

• Afusellaments i presó: Milers de persones van ser jutjades per tribunals militars i afusellades o empresonades. Un dels casos més simbòlics fou l’afusellament de Lluís Companys el 1940.
• Camps de concentració i treballs forçats: Molts presoners van ser internats en camps on feien feines dures en condicions infrahumanes.
• Depuració de funcionaris: Mestres, jutges, militars i altres treballadors públics van ser expulsats per haver simpatitzat amb la República.
• Censura i control ideològic: Es controlaven tots els mitjans, llibres i obres artístiques.
• Silenci i por: La repressió no només afectava directament sinó que instaurava un clima de por que limitava qualsevol oposició o expressió política lliure.

9. L'Oposició a la Dictadura Franquista

Tot i la repressió, l’oposició al règim franquista va existir des del primer moment, encara que va ser més visible i organitzada a partir dels anys 60:

• Exili republicà: A l’exterior (especialment França, Mèxic i Llatinoamèrica), molts exiliats van mantenir viva la memòria de la República i van fer activisme.
• Moviments obrers: A partir dels anys 60, el moviment obrer —especialment impulsat per Comissions Obreres— va organitzar vagues i protestes.
• Moviments estudiantils i intel·lectuals: Universitaris i intel·lectuals van protagonitzar protestes, manifestos i clandestinitat contra el règim.
• Església crítica: A partir del Concili Vaticà II, una part de l’Església va adoptar posicions antifranquistes, especialment a Catalunya i el País Basc.
• Organitzacions polítiques clandestines: Com el PSUC, el PCE, el PSOE, Esquerra Republicana o altres grups nacionalistes i comunistes.

10. La Transició Democràtica a Catalunya

La Transició a Catalunya va ser un procés intens de recuperació de les llibertats democràtiques i de les institucions pròpies després de la mort de Franco (1975):

• Recuperació de la Generalitat: El 1977, abans fins i tot de la Constitució, es va restablir provisionalment la Generalitat amb Josep Tarradellas com a president. La seva famosa frase “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí” va simbolitzar el retorn institucional.
• Aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1979: Va suposar el reconeixement de l’autogovern català dins de l’Estat espanyol democràtic, amb competències en educació, cultura, sanitat, etc.
• Revivificació cultural i lingüística: Es va iniciar la normalització del català a les escoles i a l’administració, així com la reobertura de mitjans de comunicació en català.
• Participació activa en la política espanyola: Catalunya va tenir un paper clau en la redemocratització d’Espanya, tant per la força dels seus partits com per la mobilització social.
• Continuïtat de les reivindicacions: Malgrat l’autonomia, molts sectors van continuar reclamant més reconeixement nacional i millora del finançament.

11. El Pacte de Sant Sebastià (1930)

El Pacte de Sant Sebastià va ser una reunió celebrada a l’estiu de 1930, convocada per organitzacions republicanes amb l’objectiu de coordinar accions per posar fi a la monarquia d’Alfons XIII i establir una república. Hi van participar representants de diversos partits republicans (com Acció Republicana, el Partit Republicà Radical-Socialista), nacionalistes catalans i el PSOE. D’aquest pacte en va sorgir el compromís de proclamar la república si guanyaven les eleccions municipals de 1931, cosa que efectivament passà. És considerat un punt clau en el camí cap a la Segona República.

12. La Reforma Militar a la República d'Esquerres

Una de les primeres mesures del govern provisional republicà, liderat per Manuel Azaña com a ministre de Guerra, va ser reduir el pes de l’exèrcit. Es va promoure la jubilació anticipada de molts oficials, es va suprimir l’Acadèmia General Militar de Saragossa, i es van limitar els ascensos per mèrits polítics. L’objectiu era establir un exèrcit professional, obedient al poder civil i compatible amb el règim democràtic. Tot i així, va generar un profund malestar entre molts militars, que van considerar-se humiliats i menyspreats, contribuint a la seva radicalització i a l'organització del cop d’estat de 1936.

13. El Front Popular: Context i Objectius

El Front Popular va ser una coalició electoral d’esquerres creada per les eleccions generals de febrer de 1936. Estava formada per partits republicans, socialistes, comunistes i altres forces progressistes, amb l’objectiu comú de frenar l’ascens del feixisme i continuar amb el programa reformista iniciat el 1931. Van defensar la llibertat sindical, l’amnistia per als presos polítics de la Revolució d’Octubre de 1934, la reforma agrària i l’autonomia de Catalunya. La seva victòria a les eleccions va intensificar la polarització política i va ser un dels detonants del cop d’estat de juliol.

14. Lluís Companys: President i Màrtir

Lluís Companys va ser un polític català i president de la Generalitat entre 1934 i 1940. De formació republicana i socialista, va substituir Francesc Macià després de la seva mort. L’octubre de 1934, arran dels fets revolucionaris arreu d’Espanya, va proclamar l’Estat Català dins d’una República Federal Espanyola. L’intent fou reprimit per l’exèrcit, i Companys fou empresonat. Va ser alliberat després del triomf del Front Popular el 1936. Durant la Guerra Civil, va mantenir la Generalitat i va intentar garantir l’ordre i l’autonomia. Exiliat a França el 1939, fou detingut per la Gestapo i entregat a Franco. Va ser jutjat sumàriament i afusellat al Castell de Montjuïc el 1940. És considerat un màrtir per molts sectors del catalanisme.

15. La Llei de Contractes de Conreu (1934)

Aquesta llei va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el 1934 per protegir els pagesos arrendataris (rabassaires) davant els grans propietaris rurals. Els permetia mantenir la terra que treballaven durant més temps i amb condicions més justes, i afavoria la propietat del conreu per qui realment el treballava. La Lliga Regionalista i la dreta espanyola la van impugnar, i el Tribunal de Garanties Constitucionals la va declarar inconstitucional. Aquesta anul·lació va provocar una greu crisi entre el govern català i l’Estat, i es considera una de les causes del conflicte institucional que portà als fets d’octubre de 1934.

16. El Cop d'Estat Feixista de 1936

El 18 de juliol de 1936, una part important de l’exèrcit espanyol, encapçalada per generals com Francisco Franco, Mola i Queipo de Llano, es va aixecar contra la Segona República. L’objectiu era evitar el que consideraven una deriva revolucionària i marxista del país. L’alçament no va triomfar a tot arreu i va dividir Espanya en dues zones: la republicana i la sublevada, cosa que va desencadenar la Guerra Civil (1936-1939). Amb el suport de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista, Franco es va consolidar com a líder únic dels revoltats i acabaria imposant una dictadura que duraria fins al 1975.

17. Semblances del Franquisme amb Altres Règims Feixistes

• Culte al líder: Franco era la figura central del règim, inqüestionable i omnipresent.
• Partit únic: La Falange era l’únic partit legal, com el Partit Nazi a Alemanya.
• Control ideològic: Forta censura, propaganda estatal i control dels mitjans.
• Repressió política: Eliminació física o empresarial dels opositors, camps de concentració, exilis.
• Nacionalisme extrem i anticomunisme: Com altres règims feixistes, exaltava la nació i combatia qualsevol ideologia d’esquerres.
• Militarisme i jerarquia: El règim es basava en l’ordre, l’autoritat i la disciplina.

18. Autarquia i Corrupció durant el Franquisme

L’autarquia va ser el model econòmic adoptat pel règim franquista després de la Guerra Civil, especialment durant els anys 40 i part dels 50. Aquest sistema es basava en l’autosuficiència econòmica, evitant les importacions i promovent la producció interna. Es va nacionalitzar gran part de l’economia, es van establir preus regulats i es van crear organismes estatals com l’INI (Institut Nacional d’Indústria). Aquest model va fracassar estrepitosament: va provocar escassetat, racionament, mercat negre i fam.

Pel que fa a la corrupció, el règim franquista va fomentar xarxes de clientelisme polític i econòmic, amb molts alts càrrecs enriquint-se gràcies a la seva proximitat al poder. L’absència de democràcia i llibertat de premsa afavorí que aquests abusos quedessin impunes durant dècades.

19. La Dona sota el Règim Franquista

El franquisme imposà un model patriarcal i tradicionalista. La dona era considerada inferior a l’home, destinada exclusivament a la maternitat i a la llar. El règim va eliminar els drets aconseguits durant la República, com el dret al vot, al divorci o a l’accés a càrrecs públics. El Codi Civil establia la subordinació de la dona al marit: per treballar, obrir un compte bancari o viatjar, necessitava el permís del marit (l’anomenada “llicència marital”). A través de la Secció Femenina de la Falange, es formava les dones en “valors cristians” com la submissió, la puresa i la cura de la família. Tot i això, a partir dels anys 60 i 70, amb la modernització econòmica, algunes d’aquestes normes van començar a flexibilitzar-se.

20. La Societat Catalana sota el Franquisme

Catalunya va patir una repressió específica durant el franquisme. Es va abolir l’Estatut d’Autonomia i es van suprimir totes les institucions catalanes. El català va ser prohibit en l’àmbit públic: no es podia utilitzar a les escoles, als tribunals, ni als mitjans de comunicació. També es van eliminar els símbols nacionals i es va perseguir tota expressió de catalanisme.

La societat catalana, però, va mantenir viva la seva identitat cultural en l’àmbit privat i familiar. A partir dels anys 60, amb l’obertura econòmica i el turisme, el català va començar a recuperar presència, i van aparèixer moviments de resistència cultural i política (com Òmnium Cultural, l’Assemblea de Catalunya, etc.). L’oposició antifranquista a Catalunya fou molt activa, amb forta presència d’intel·lectuals, sindicalistes i estudiants.