La Segona República i la Guerra Civil Espanyola: Fets Clau

Trienni Bolxevic

El període entre 1919 i 1923 va estar marcat per una intensa conflictivitat social a Espanya, especialment a les zones agrícoles d'Andalusia. Els pagesos exigien la distribució de terres dels latifundis, però aquestes protestes van ser durament reprimides per la Guàrdia Civil. També es va caracteritzar per la violència als carrers entre grups obrers i empresarials.

Generalitat de Catalunya

És el govern autònom de Catalunya, reinstaurat durant la Segona República Espanyola (1931-1939). Francesc Macià va proclamar la República Catalana el 1931, però es va negociar amb el govern de la República Espanyola per crear un govern català provisional, anomenat Generalitat.

Estatut de Núria

Redactat el 1931, va ser el primer estatut d'autonomia per a Catalunya sota la Segona República. Reconegia Catalunya com a regió autònoma amb cooficialitat del català i el castellà i establia les institucions pròpies com el Parlament i el govern de la Generalitat.

Milícia

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), es referia als civils voluntaris que, organitzats per sindicats o partits polítics, van formar les milícies antifeixistes que lluitaven al costat de la República. El 1937 van ser integrats a l'Exèrcit Popular.

Revolució d'Astúries

Moviment insurreccional de 1934 liderat per socialistes i comunistes, que van ocupar la conca minera d'Astúries. L'exèrcit, sota el comandament de Francisco Franco, va reprimir brutalment la revolta, causant nombroses víctimes.

Estat Català

Proclamat per Lluís Companys el 6 d'octubre de 1934 com un estat independent dins d'una República Federal Espanyola. Aquesta acció es va dur a terme en oposició a l'entrada de ministres de la CEDA al govern espanyol. L'intent va fracassar, i la Generalitat va ser dissolta.

CEDA (Confederació Espanyola de Drets Autònoms)

Partit polític de centre-dreta, liderat per José María Gil-Robles, que defensava posicions conservadores i catòliques. Va tenir un paper destacat durant el Bienni Conservador (1933-1935).

Front Popular

Coalició de partits d'esquerres formada el 1936 que va guanyar les eleccions d'aquell any. Va promoure la recuperació de les reformes socials i polítiques de la República. Va governar fins a l'esclat de la Guerra Civil.

Generalísimo

Títol que va adoptar Francisco Franco després del cop d'estat de 1936. Va consolidar el seu lideratge com a cap de l'exèrcit i del govern del bàndol franquista.

Guernica

Ciutat basca bombardejada per la Legió Còndor alemanya el 26 d'abril de 1937 durant la Guerra Civil. L'atac, que va causar una gran destrucció i nombroses víctimes civils, es va convertir en un símbol de la barbàrie bèl·lica gràcies a l'obra de Pablo Picasso.

Francesc Macià

Polític i militar català, fundador d'Esquerra Republicana de Catalunya. Va proclamar la República Catalana el 1931 i va ser el primer president de la Generalitat republicana.

Alejandro Lerroux

Polític republicà espanyol, líder del Partit Republicà Radical. Va tenir un discurs populista i anticlerical. Durant la Segona República, va ser president del govern en diversos moments del Bienni Conservador (1933-1935).

Manuel Azaña

Polític republicà i president del govern espanyol durant el Bienni Reformista (1931-1933). Posteriorment, va ser president de la República durant la Guerra Civil Espanyola.

Juan Negrín

Polític socialista i president del govern republicà de 1937 al final de la Guerra Civil. Va intentar implementar un pla de resistència ("Els 13 punts de Negrín") per allargar la guerra.

Niceto Alcalá Zamora

Polític republicà moderat i president de la Segona República des de 1931 fins al 1936. Va liderar la República durant els seus primers anys.

Francisco Largo Caballero

Líder del PSOE i de la UGT, va ser cap del govern de la República (1936) durant els primers mesos de la Guerra Civil. Era conegut com el "Lenin Espanyol".

General Francisco Franco

Militar i líder del cop d'Estat de 1936. Va assumir el títol de Generalísimo i va establir una dictadura a Espanya després de la seva victòria a la Guerra Civil.

Buenaventura Durruti

Líder anarquista vinculat a la CNT i la FAI. Va tenir un paper destacat durant la Guerra Civil, especialment en l'organització de les milícies antifeixistes.

Lluís Companys

President de la Generalitat de Catalunya des de 1934 fins a la fi de la Guerra Civil. Va proclamar l'Estat Català el 6 d'octubre de 1934 i va liderar Catalunya durant la Guerra Civil.

General Vicente Rojo

Militar lleial a la República. Va ser el màxim responsable de les operacions militars del bàndol republicà durant la Guerra Civil. Va dirigir batalles com la de l'Ebre.

General Gonzalo Queipo de Llano

El general franquista conegut pels seus discursos propagandístics durant la Guerra Civil. Va ser un dels líders de l'aixecament militar del 1936 al sud d'Espanya.

Casas Viejas vs. Revolució d'Astúries

• Casas Viejas (1933): Revolta camperola en un poble de Cadis, liderada per jornalers anarquistes. Brutal repressió de la Guàrdia Civil.

• Revolució d'Astúries (1934): Insurrecció obrera a Astúries liderada per socialistes i comunistes. Declaració de revolució social i dura repressió militar dirigida per Franco.

Diferència clau: Casas Viejas és una revolta camperola, mentre que la Revolució d'Astúries és un aixecament industrial massiu.

CEDA vs. Front Popular

• CEDA: Partit de dreta, liderat per Gil-Robles. Defensava el catolicisme, l'ordre social i la propietat privada. Va frenar les reformes de la República durant el Bienni Conservador (1933-1935).

• Front Popular: Coalició de partits d'esquerra (republicans, socialistes, comunistes). Va guanyar les eleccions de 1936 i promovia reformes socials i polítiques. La seva victòria va precipitar el cop d'estat militar.

Diferència clau: CEDA representa la dreta conservadora, i el Front Popular l'esquerra progressista i reformista.

CNT contra POUM

• CNT: Sindicat anarquista que defensava l'autogestió obrera i la revolució social. Liderava les col·lectivitzacions industrials i agràries durant la Guerra Civil.

• POUM: Partit marxista heterodox amb influències trotskistes. Rebutjava l'estalinisme i defensava una revolució socialista organitzada.

Diferència clau: La CNT rebutjava qualsevol forma d'Estat, mentre que el POUM buscava transformar-lo.

Franquisme vs. Republicans

• Franquisme: Règim autoritari liderat per Franco. Basat en el nacionalisme espanyol, el catolicisme i la repressió de les llibertats i les cultures regionals. Va governar dictatorialment fins al 1975.

• Republicans: Defensors de la Segona República. Promoció de reformes socials, descentralització autonòmica i separació Església-Estat.

Diferència clau: El Franquisme va imposar un ordre repressiu i conservador, mentre que els Republicans buscaven una modernització democràtica.

Es poden considerar les eleccions del 14 d’abril com a plebiscitàries? Per què? Sí, es poden considerar plebiscitàries, les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 van ser enteses per la població com un plebiscit entre monarquia i república. La participació va ser molt alta, i els resultats van reflectir una clara voluntat de canvi polític, amb victòries republicanes a les grans ciutats. Aquest resultat va portar a la proclamació de la Segona República el 14 d’abril de 1931, després que Alfons XIII abandonés el país reconeixent que no tenia el suport del poble.

Per què a la dècada del 1930 hi va haver una guerra civil? La Guerra Civil Espanyola va ser conseqüència d’un llarg període de tensions socials, polítiques i econòmiques. La Segona República (1931-1939) va intentar impulsar reformes progressistes, però aquestes van trobar una forta resistència dels sectors conservadors, com l’Església, els grans propietaris i part de l’exèrcit. Paral·lelament, els sectors més radicals de l’esquerra consideraven aquestes reformes insuficients. Aquestes tensions, juntament amb un clima de polarització ideològica i la intervenció de potències estrangeres, van culminar en el cop d’estat militar del juliol de 1936, que va fracassar en algunes zones, desencadenant una guerra civil.

Com es va desenvolupar la guerra civil? Quins són els fets puntuals que van declinar la guerra cap a un cantó? La guerra civil es va desenvolupar en tres fases. En la primera fase (1936-1937), els revoltats van avançar cap a Madrid, però van ser aturats a la batalla de Madrid. Més tard, van conquerir el nord d’Espanya, incloent-hi el bombardeig de Guernica. En la segona fase (1938), els franquistes van arribar al Mediterrani després d’ocupar Terol, i la batalla de l’Ebre, tot i la resistència republicana, va marcar un punt d’inflexió decisiu. Finalment, en la tercera fase (1939), les tropes franquistes van ocupar Catalunya i van entrar a Madrid, donant per acabada la guerra.

Els fets clau que van decantar la guerra cap al bàndol franquista van ser el suport militar d’Alemanya i Itàlia, així com la divisió interna al bàndol republicà, especialment després dels fets de maig de 1937 a Barcelona.

• Quines van ser les conseqüències de la guerra civil?

La guerra civil va tenir conseqüències devastadores. Demogràficament, va causar nombroses víctimes, tant al front com entre la població civil, i va generar un gran nombre d’exiliats. Econòmicament, la destrucció d’infraestructures i la reducció de la producció agrària i industrial van ser molt significatives. Políticament, la guerra va suposar la fi de la democràcia i l’inici d’un règim dictatorial liderat per Franco, que va abolir drets i llibertats durant gairebé 40 anys. Socialment, es va consolidar una divisió profunda entre vencedors i vençuts, amb una repressió sistemàtica contra els opositors al règim.