Segona República, Generalitat i Guerra Civil (1931-1939)

La Segona República (1931-1936)

El resultat de les eleccions municipals d'abril de 1931 va provocar la proclamació de la Segona República. Durant la primera etapa, el bienni progressista, representat per un govern de coalició republicanosocialista, es va elaborar una nova Constitució (1931) que, per primera vegada a Espanya, establia un sistema plenament democràtic. Es van tractar els problemes militar, agrari, social, religiós i autonòmic mitjançant una sèrie de reformes, amb gran oposició de la dreta.

L'oposició conservadora i monàrquica i les tensions amb el moviment obrer radicalitzat van afavorir una victòria de la dreta en les segones eleccions (1933). Durant el bienni conservador, representat per un govern de coalició entre Radicals i CEDA, es van revisar les anteriors reformes, fet que, al seu torn, va radicalitzar l'esquerra, que va reaccionar l'octubre de 1934 amb la revolució d'Astúries.

El 1936 va triomfar, de nou, la coalició d'esquerres o Front Popular, que va reprendre la política reformista. La progressiva radicalització social en dos pols va desembocar en un cop d'estat i en la Guerra Civil.

La Generalitat Republicana (1931-1936)

La instauració de la Segona República va permetre a Catalunya assolir un règim d'autogovern fixat en l'Estatut d'Autonomia de 1932. Durant l'etapa republicana, ERC va consolidar la seva primacia política i els seus dos líders principals (Francesc Macià i Lluís Companys) van presidir la Generalitat.

L'octubre de 1934, culminant els enfrontaments polítics amb el govern conservador espanyol, el president Companys va liderar l'aixecament del govern català amb la proclamació de l'Estat català (fets d'octubre de 1934), que tingueren com a conseqüència la suspensió de la Generalitat (1934-1936).

El fracàs de la rebel·lió va conduir a la suspensió de l'Estatut d'Autonomia i l'empresonament de Companys i el govern de la Generalitat. El 1936, amb la victòria electoral del Front Popular i el Front d'Esquerres, es va produir el restabliment de la Generalitat i Companys va recuperar el seu càrrec. Durant el període autonòmic, la Generalitat va desenvolupar una política cultural i social progressista que va comportar una millora en les condicions de vida de les classes treballadores.

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

El 18 de juliol de 1936 es va produir una insurrecció militar contra la República amb el suport de grups conservadors i partits de dretes. El fracàs del cop va dividir Espanya en dos bàndols i va provocar l'inici de la Guerra Civil.

Els insurrectes van tenir el suport d'Alemanya i d'Itàlia, mentre que la República va tenir el de la Unió Soviètica i el dels voluntaris d'arreu del món allistats en les Brigades Internacionals.

En el bàndol insurrecte, el poder es va concentrar en la figura de Franco, al qual es van subordinar les diferents forces polítiques. En el bàndol republicà, hi va haver divisions pel que fa a la manera d'afrontar la guerra contra l'enemic i per la conveniència o no d'abordar una revolució social al mateix temps.

La iniciativa militar va correspondre gairebé sempre als insurrectes, que, gràcies a la seva superioritat en armament, van aconseguir imposar-se en la contesa l'abril de 1939. Això va suposar el final de la Segona República, l'exili i la repressió de milers de persones, i la instauració d'una dictadura.

Fases de la Guerra Civil:

• Avenç dels sublevats cap a Madrid (juliol-novembre 1936)
• Lluita a prop de Madrid i ocupació del Nord (desembre 1936 - octubre 1937)
• Avenç cap al Mediterrani (novembre 1937 - juny 1938)
• Batalla de l'Ebre i fi de la guerra (juliol 1938 - abril 1939)