La Segona República i el Franquisme: De la Democràcia a la Dictadura

1. El Pacte de Sant Sebastià (1930)

El Pacte de Sant Sebastià, signat el 17 de setembre de 1930, va ser un acord entre diversos partits catalanistes i bascos, com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Acció Catalana, el Partit Nacionalista Basc (PNB) i altres forces polítiques. El seu objectiu principal era el derrocament de la dictadura de Miguel Primo de Rivera i l'establiment d'una República a Espanya. Aquest pacte va ser crucial per a la proclamació de la Segona República l'abril de 1931.

2. Proclamació de la República (1931)

La proclamació de la República es va produir després d'unes eleccions municipals, que van evidenciar el rebuig generalitzat cap al rei Alfons XIII i el desig de canvi polític, especialment a les ciutats i zones industrials. Alfons XIII va optar per l'exili per evitar una possible guerra civil.

3. La Constitució de 1931

La Constitució de 1931 era un text progressista pels següents principis:

• Governs autònoms regionals.
• Poder legislatiu a les Corts i executiu al Consell de Ministres.
• Sufragi universal.
• Aconfessionalitat de l'Estat.
• Reconeixement de drets individuals i llibertats públiques.

4. Democratització i Modernització

El nou règim republicà pretenia democratitzar Espanya a través del vot popular i modernitzar-la amb reformes en àmbits com el camp, l'exèrcit, l'Església i la descentralització de l'Estat.

5. Reformes del Bienni Reformista (1931-1933)

Les principals reformes del primer govern de la Segona República, liderat per Manuel Azaña, van ser:

• Reforma de l'exèrcit.
• Modernització del camp.
• Separació de l'Església i l'Estat.
• Descentralització de l'Estat.
• Millora de les condicions de treball.

6. Drets de les Dones

Clara Campoamor va ser una figura clau en la reivindicació del paper de la dona en la democràcia i va aconseguir el sufragi universal, un fet crucial per als drets de les dones en aquesta època.

7. Oposició a les Reformes

Diversos grups es van oposar a les reformes del primer govern republicà:

• Partits hostils a la República (carlins, Falange Española).
• Partits conservadors (per la confrontació d'interessos amb l'Església, terratinents i grans empresaris).
• Partits obrers i sindicats (per la lentitud de les reformes).

8. La Llei d'Instrucció Pública

La Llei d'Instrucció Pública va representar un gran avanç en l'educació i la lluita contra l'analfabetisme a Espanya, proposant una educació gratuïta, laica i pública. Avui dia, la majoria dels seus objectius s'han complert a Espanya.

9. Caiguda del Govern Reformista

La caiguda del govern reformista es va deure a diversos factors:

• Crisi econòmica del 1929.
• Conflicte de Casas Viejas.
• Inefectivitat d'algunes reformes.
• Oposició de les dretes.

10. Eleccions de 1933

A les eleccions de 1933 es va presentar la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), una coalició de partits de dretes. El seu objectiu era neutralitzar les reformes del bienni reformista. També es va presentar el partit republicà d'Alejandro Lerroux.

11. Revolució de 1934

L'arribada de la CEDA al poder va provocar la Revolució de 1934, amb importants revoltes a Astúries i Catalunya. Aquests moviments van ser reprimits per l'exèrcit.

12. El Front Popular (1936)

El Front Popular va ser una coalició de partits d'esquerres. Els seus objectius eren reprendre les reformes del primer bienni, amnistiar els condemnats per la revolució de 1934, restaurar la Generalitat de Catalunya i apartar els generals sospitosos de preparar un cop d'estat.

13. Reacció de les Dretes i Cop d'Estat

Les dretes no van acceptar democràticament els resultats de les eleccions de 1936 i van intentar un cop d'estat amb el suport de grups monàrquics i falangistes.

14. Objectius del Cop d'Estat

L'objectiu del cop d'estat de juliol de 1936 era instaurar un estat d'inspiració feixista, anul·lant la democràcia i les reformes republicanes. Els seus líders van ser Francisco Franco, Emilio Mola i José Sanjurjo, amb el suport de grups d'extrema dreta.

15. Inici de la Guerra Civil

El cop d'estat va fracassar a les grans ciutats i zones industrials, dividint el país i donant lloc a la Guerra Civil.

16. L'Estat Franquista

A la zona controlada pels sublevats es va establir un govern controlat per l'exèrcit, amb la suspensió de la Constitució i la restauració del catolicisme. Francisco Franco va ser el líder i Falange Española el partit únic.

17. Anticlericalisme a la Zona Republicana

L'anticlericalisme a la zona republicana es va deure a la identificació de l'Església amb els conservadors i el tradicionalisme, i al seu suport al cop d'estat. El govern republicà va intentar posar fi a la repressió anticlerical.

18. Suports Internacionals

El bàndol revoltat va rebre suport dels règims feixistes d'Europa (Itàlia i Alemanya), mentre que el bàndol republicà va comptar amb les Brigades Internacionals i el suport limitat de l'URSS. Aquest desequilibri va influir en el resultat final de la guerra.

19. Penalitats de la Població

Durant la guerra, la població espanyola va patir manca d'aliments, bombardejos, persecució política i religiosa.

20. Exili i Repressió

Prop de 500.000 persones es van exiliar, principalment a França i altres països d'Europa i Amèrica Llatina, a causa de la persecució política. Els republicans i persones d'esquerres que es van quedar a Espanya van patir repressió, incloent-hi afusellaments, confiscació de terres i negocis.

21. La Dictadura de Franco

La dictadura de Franco es va caracteritzar per:

• Concentració de poders en Franco.
• Supressió de les Corts i les eleccions.
• Prohibició de partits i sindicats.
• Persecució dels opositors.

22. Suports al Règim

El règim franquista va comptar amb el suport de l'exèrcit, la Falange, l'Església catòlica i la gran burgesia.

23. Repressió Franquista

Al finalitzar la guerra, el règim franquista va iniciar una dura repressió contra els republicans, amb presons, camps de concentració i depuració laboral.

24. Influència de la Guerra Freda

La Guerra Freda va permetre a Espanya sortir del seu aïllament internacional gràcies al suport dels EUA, a canvi de l'establiment de bases militars i l'abandonament de l'estètica feixista.

25. Participació a la Segona Guerra Mundial

Espanya es va declarar no bel·ligerant durant la Segona Guerra Mundial, però va donar suport material i militar a les potències de l'Eix, enviant la Divisió Blava al front rus.

26. Paper de la Dona

Durant el franquisme, el paper de la dona es va limitar a l'àmbit domèstic, considerant-la inferior a l'home.

27. Economia de la Postguerra

La postguerra va estar marcada per una greu crisi econòmica i l'aïllament internacional. El racionament d'aliments va donar lloc a un mercat negre.

28. Educació i Adoctrinament

L'educació durant el franquisme va ser un instrument d'adoctrinament polític i religiós, imposant el catolicisme i el nacionalisme.

29. Aïllament i Reconeixement Internacional

Espanya va estar aïllada internacionalment als anys 40. El pacte amb els EUA i el Vaticà va permetre al règim franquista trencar aquest aïllament i ser reconegut internacionalment.

30. Els Tecnòcrates

Els tecnòcrates eren experts en economia que van impulsar el Pla d'Estabilització per recuperar l'economia espanyola i facilitar l'entrada al concert internacional.

31. La "Democràcia Orgànica"

La "democràcia orgànica" franquista no era una democràcia real, ja que es basava en un partit únic i no hi havia eleccions lliures.

32. El Turisme

El turisme va ser clau per a la recuperació econòmica dels anys 60 i va contribuir a la introducció d'idees democràtiques a Espanya.

33. El Maquis

El maquis eren grups guerrillers que lluitaven contra el franquisme des de la clandestinitat, amb l'objectiu de restaurar la República.

34. Oposició al Franquisme

Les principals forces d'oposició al franquisme van ser el PSOE, la CNT, la UGT i el PCE, que van actuar en la clandestinitat.

35. L'Oposició a l'Final del Franquisme

Durant l'agonia de Franco, l'oposició es va organitzar en plataformes unitàries per exigir l'amnistia, les llibertats i eleccions lliures. El règim va respondre amb repressió.

36. Carrero Blanco

L'almirall Carrero Blanco va ser una figura clau del règim als seus últims anys i va ser assassinat per ETA el 1973.