La Segona República Espanyola: Reformes i Desafiaments

La Segona República Espanyola: Un Període de Reformes

La crisi de la dictadura de Primo de Rivera va conduir a l'enderrocament de la monarquia i, el 1931, es va proclamar la República. El poder va quedar en mans d'un govern provisional integrat per republicans, socialistes i nacionalistes. Entre les seves accions, es pot destacar la convocatòria d'eleccions a corts constituents que van donar la majoria a la coalició republicana socialista, la qual va elaborar una nova Constitució, aprovada el desembre d'aquell mateix any.

La Constitució de 1931

Aquesta Constitució tenia un caràcter democràtic i progressista, però no va tenir el consens dels partits conservadors, els quals no en van acceptar alguns dels articles, referents a les qüestions religiosa i autonòmica. El text establia els principis següents: l'Estat es configurava de manera integral, però acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions. El poder legislatiu residia en les corts (una sola cambra) i en l'executiu, en el consell de ministres i en el president de la República. S'assentava la independència del poder judicial i es creava un Tribunal de Garanties Constitucionals. A més, per primera vegada, s'establia el sufragi universal masculí i femení. Proclamava l'aconfessionalitat de l'Estat, es respectaven tots els cultes i totes les creences i es permetien el matrimoni civil i el divorci. Reconeixia els drets individuals i s'establien àmplies llibertats públiques que garantien la igualtat davant la llei, l'educació i el treball. Es respectava el dret a la propietat privada, però es facultava el govern per expropiar béns considerats d'utilitat pública.

Una vegada aprovada la Constitució, Niceto Alcalá Zamora va ser elegit president de la República, i Manuel Azaña president del nou govern format per una coalició de republicans, socialistes i nacionalistes.

Les Reformes del Govern Republicà-Socialista

El nou govern integrat per la coalició republicana socialista va emprendre la tasca de reformar el país en un sentit democràtic, laic i descentralitzat. Els seus objectius eren donar solució a alguns dels greus problemes pendents des del segle anterior i modernitzar l'economia i la societat espanyoles.

Reforma de l'Exèrcit

En primer lloc, es va emprendre la reforma de l'exèrcit amb la intenció de dinamitzar una institució endarrerida tècnicament, amb un excés de comandaments i amb la majoria d'oficials contraris al règim republicà.

Reforma Religiosa i Educativa

La reforma religiosa va intentar disminuir el pes de l'Església catòlica a la societat i la seva influència en l'educació. Paral·lelament, es va dur a terme una reforma educativa que promovia una educació laica, obligatòria i gratuïta. L'Estat va assumir la responsabilitat de l'escola pública.

Reforma Territorial

També es va procedir a una reforma territorial que, seguint el mandat constitucional, reconeixia la pluralitat d'Espanya i iniciava una descentralització de l'Estat. Tot i així, la votació de l'Estatut d'Autonomia per a Catalunya, el 1932, va haver de vèncer una gran oposició a les corts.

Reforma Sociolaboral

També es va dur a terme una reforma sociolaboral amb un seguit de lleis socials per millorar la situació dels treballadors, així com la jornada laboral de vuit hores, el salari mínim, la regulació de contractes i l’assegurança d'accidents.

Reforma Agrària

Finalment, es va plantejar la reforma agrària, la qual pretenia posar fi al problema del latifundisme i de l'atur dels jornalers. A més, la millora de la capacitat adquisitiva dels pagesos ajudaria a la modernització econòmica del país i faria que els pagesos esdevinguessin un dels suports socials de la República. Per posar en pràctica la llei de reforma agrària (1932), es va crear l'Institut de Reforma Agrària (IRA), organisme encarregat d'indemnitzar els propietaris expropiats i de facilitar l'assentament de famílies pageses a les parcel·les assignades. L'aplicació de la llei va ser lenta i dificultosa a causa de la burocratització, del pressupost escàs i de la resistència dels propietaris.

Oposició i Crisi del Reformisme

El reformisme republicà va haver de fer front als grans propietaris agraris, a la jerarquia de l'Església catòlica, a una part de l'exèrcit i a amplis sectors de les classes altes. L'any 1932, el general Sanjurjo va intentar un cop d'Estat, però el govern d'Azaña el va poder evitar.

La lentitud d'algunes reformes, especialment de l'agrària, va exacerbar els ànims de jornalers i obrers que aspiraven a una major transformació social. Llavors, la UGT va radicalitzar les seves posicions, així com comunistes i anarquistes. Alguns nuclis anarquistes van apostar per la insurrecció armada per implantar el comunisme llibertari i van protagonitzar aixecaments obrers i pagesos com el de Casas Viejas el 1933. La duresa de la repressió de l'aixecament de Casas Viejas per l'exèrcit i les forces de l'ordre va provocar una crisi al govern republicà-socialista, i Manuel Azaña va presentar la dimissió. El president de la República, Alcalá Zamora, va dissoldre les corts i va convocar noves eleccions pel novembre de 1933.