La Segona República Espanyola: Reformes, Crisi i Catalanisme

La Segona República Espanyola (1931-1936)

Proclamació i Constitució de 1931

Després de les eleccions municipals de l'abril de 1931, la República va ser proclamada primer a Eibar i Barcelona, i posteriorment a Madrid. El rei Alfons XIII va marxar a l'exili i es va formar un govern provisional presidit per Niceto Alcalá Zamora. La prioritat del govern va ser la convocatòria d'eleccions generals (juny de 1931) per formar Corts i elaborar una Constitució (període constituent).

La Constitució de 1931 definia Espanya com una república democràtica de treballadors, amb un sistema parlamentari unicameral. Establia el sufragi universal (incloses les dones), la llibertat religiosa, el dret al treball i al divorci, i la separació total entre Estat i religió.

Bienni Reformista (1931-1933)

Amb Manuel Azaña com a cap de govern, es van iniciar reformes en diversos àmbits:

• Reforma Militar: Reducció d'efectius, reforma dels estudis militars, creació de la Guàrdia d'Assalt i llei de fidelitat. Aquestes mesures van generar tensions amb l'exèrcit.
• Reforma Religiosa: Es va establir un estat laic, es va aprovar el divorci i la separació total entre Església i Estat, i es va aprovar la Llei de Confessions i Congregacions Religioses (1933). Aquestes reformes van provocar l'oposició de la jerarquia eclesiàstica.
• Reforma Agrària: Es va crear l'Institut de Reforma Agrària per millorar la situació dels jornalers sense propietats. Aquesta reforma va generar l'oposició dels terratinents.
• Reforma Autonòmica: La Constitució recollia el dret a l'autonomia de les regions. Catalunya va ser la primera en redactar un Estatut (Estatut de Núria, 1932).

Aquestes reformes van crear tensions amb diversos sectors (exèrcit, Església, terratinents i centralistes), agreujades per la crisi econòmica derivada del crack del 29, la radicalització del moviment sindical i l'augment de l'atur.

Bienni Negre (1933-1936)

Les eleccions de novembre de 1933 van donar la victòria a les dretes, amb la CEDA com a principal força. Es va formar un govern presidit per Alejandro Lerroux (Partit Radical), que va intentar desfer moltes de les reformes del Bienni Reformista. Aquest període va estar marcat per la conflictivitat social i política.

Revolució d'octubre de 1934

• Astúries: Revolta obrera organitzada per la CNT, durament reprimida per l'exèrcit.
• Catalunya: Proclamació de l'Estat Català dins la República Federal Espanyola per part del president Lluís Companys. La revolta va ser ràpidament sufocada pel govern central.

Després d'aquests fets, el govern va continuar desfent les reformes, suspenguent l'Estatut de Núria i aprovant la Llei de Contrareforma Agrària.

Front Popular i Crisi de la República (1936)

Les eleccions de febrer de 1936 van donar la victòria al Front Popular, una coalició d'esquerres. Es va formar un govern presidit per Manuel Azaña, en un context de creixent polarització política i social. L'assassinat de José Calvo Sotelo (líder del Bloque Nacional) el juliol de 1936 va precipitar l'aixecament militar que va donar inici a la Guerra Civil Espanyola.

El Catalanisme a Principis del Segle XX

Fets del Cu-Cut i Solidaritat Catalana (1905-1906)

L'assalt a la redacció del Cu-Cut i La Veu de Catalunya per part de militars (1905) va impulsar el catalanisme polític, liderat per la Lliga Regionalista de Francesc Cambó. La Solidaritat Catalana va ser un moviment unitari catalanista que va aglutinar diverses forces polítiques.

Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

La Mancomunitat va ser un organisme que agrupava les quatre províncies catalanes. Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917) i Josep Puig i Cadafalch (1917-1923). Va ser suprimida per la dictadura de Primo de Rivera el 1925.