La Segona República Espanyola: Reformes i Conflicte (1931-1939)

El Bienni Conservador o Radical-Cedista (Novembre de 1933 - Febrer de 1936)

El 12 d'abril de 1931 es van celebrar les eleccions convocades pel govern de l'almirall Aznar, que es van convertir en un plebiscit per determinar els suports a la monarquia. Després del triomf de la conjunció republicano-socialista, el 14 d'abril es va proclamar la Segona República, amb la renúncia d'Alfons XIII. Aquest nou règim partia amb una voluntat democratitzadora, transformadora i modernitzadora per treure Espanya de la profunda crisi en què es trobava. Tot i això, les dificultats econòmiques internacionals, l'auge dels totalitarismes europeus i la gran polarització política de la societat espanyola van conduir a la caiguda del règim amb la Guerra Civil el 1939. La Segona República consta de quatre períodes: el govern provisional, el bienni reformista, el bienni conservador i el govern del Front Popular.

Les eleccions de novembre de 1933, les primeres amb sufragi femení, van veure una esquerra dividida i una coalició organitzada de partits de centre-dreta. La mobilització conservadora va dur a la victòria de la coalició de dretes i a la dispersió del vot d'esquerres. Això va donar lloc a un govern presidit per Lerroux amb el suport de la CEDA, conegut com el bienni conservador o radical-cedista, que es va caracteritzar per la paralització de les reformes iniciades pel govern anterior. Va ser un període d'inestabilitat amb una successió de governs presidits per Alcalá Zamora, amb Lerroux, Samper i Portella Valladares com a caps de govern.

Les Contrareformes

Les contrareformes van afectar principalment els àmbits agrari, territorial, religiós, militar i educatiu:

• Agrari: Es van retornar les terres expropiades a la noblesa i es van anul·lar les cessions de terres mal conreades als pagesos. Es van suprimir els decrets de millores salarials i laborals i es va retallar el pressupost de la reforma agrària.
• Territorial: La Generalitat de Catalunya es va enfrontar amb el govern central a causa de la Llei de Contracte de Conreus, mentre que a Euskadi es va paralitzar la discussió del projecte d'Estatut.
• Religiós: Es va restablir el pressupost de culte i clero, es va dissoldre la Llei de Congregacions i es van iniciar negociacions per signar un Concordat amb el Vaticà.
• Militar: Es va retornar el càrrec a militars antirepublicans i es va aprovar una Llei d'Amnistia pels revoltats amb Sanjurjo (s'exilia a Portugal).
• Educatiu: Es va reduir considerablement el pressupost d'educació.

Radicalització i Revolució d'Octubre de 1934

A causa del gir conservador i la paralització del procés reformista, el PSOE i la UGT es van radicalitzar, convocant successives vagues i manifestacions que van acabar en enfrontaments policials. Paral·lelament, la CEDA exigia un major protagonisme polític al govern radical, que va atorgar tres ministeris al partit. L'ascens dels feixismes europeus i la seva relació amb la CEDA van conduir a la insurrecció d'esquerres, materialitzada en la Revolució d'octubre de 1934.

Aquesta revolució va començar amb un conjunt de vagues generals i revoltes, que van donar lloc a enfrontaments a diferents punts del país, especialment a Astúries i Catalunya. A Astúries es va produir una revolta social amb actuacions dels grups miners, i va ser sufocada i reprimida durament pels militars africanistes dels generals Franco i Goded. A Catalunya es va produir una revolta política, amb la proclamació de la República Catalana per part de Lluís Companys, seguida d'una vaga general. El Govern va actuar detenint el govern de la Generalitat, incloent Companys i Azaña, i declarant l'estat de guerra.

Crisi de Govern i Eleccions de 1936

Com a resultat, el govern de Lerroux va incorporar una major participació ministerial de la CEDA (amb Gil Robles com a ministre de Guerra) i va nomenar el general Franco com a cap de l'Estat Major. Es va suspendre l'autonomia de Catalunya, es va obligar els pagesos a pagar la totalitat de les rendes, es van retornar les propietats als jesuïtes i es va presentar un avantprojecte de modificació de la Constitució. La crisi de govern del 1935, a causa dels escàndols de corrupció de l'Straperlo i After Nombela, va portar a la dimissió de Lerroux, passant per dos caps de governs més fins a les eleccions de febrer del 1936. Aquestes eleccions van veure la victòria del Front Popular i van ser un indicador de la tensió política que desembocaria en la Guerra Civil.

En conjunt, el bienni conservador es tracta d'una etapa d'inestabilitat política, que va intentar "arreglar" els problemes ocasionats per les reformes del govern republicano-socialista, però que no va fer més que augmentar la polarització i servir de preàmbul al govern dictatorial del general Franco.

El Govern del Front Popular (Febrer - Juliol de 1936)

En el marc del clima de conflicte i polarització política del Bienni Conservador, i després de l'esclat de casos de corrupció i la dimissió de Lerroux, es van convocar les eleccions de febrer del 1936. En aquestes eleccions, els partits d'esquerres republicans, el PSOE i el PCE es van presentar junts en la coalició del Front Popular. Els sindicats anarquistes com la CNT no van promoure l'abstenció, cosa que es va traduir en suport al bloc d'esquerres. Les dretes no van aconseguir presentar un programa comú ni formar una coalició estatal, però es van organitzar al voltant del Bloc Nacional i la CEDA.

Amb una victòria molt ajustada, es va proclamar un nou govern amb Manuel Azaña com a president de la República i Casares Quiroga com a cap de govern. El nou executiu es va encarregar de restablir la situació del bienni reformista, afegint mesures adaptades a les circumstàncies del moment. Es va restablir la Generalitat de Catalunya i es va concedir l'amnistia als presos polítics. Els generals sospitosos de conspiració (com Mola, Franco i Goded) van ser desplaçats a diferents punts d'Espanya. Es van reimplementar les reformes educatives i eclesiàstiques, i es va tornar a posar en vigor la Llei de Reforma Agrària.

Divisió Interna i Augment de la Tensió

Es llavors quan es comença a percebre una divisió dins del govern del Front Popular, amb una tendència reformista i una altra revolucionària. Aquesta divisió també es reflecteix dins del PSOE, on els ideals revolucionaris de Largo Caballero guanyen terreny. Alguns sectors de l'esquerra porten a terme accions revolucionàries com vagues, ocupacions de terres i assalts a esglésies, augmentant la tensió i el conflicte social. Davant d'aquesta situació, els sectors conservadors donen suport a les forces polítiques de dreta, defensant els seus interessos. Aquest clima de violència social es manifesta en enfrontaments constants al carrer i atemptats contra líders dels dos bandols, especialment intensificat a la primavera del mateix any.

Conspiracions Militars i Inici de la Guerra Civil

El Bloc Nacional i la Falange van dur a terme accions de terrorisme feixista per desestabilitzar la democràcia, enfrontant-se amb les forces de l'ordre. Paral·lelament, van començar les primeres conspiracions militars de la UME (Unió Militar Espanyola), precursora de la Conspiració. Es va coordinar un pronunciament simultani de tres generals amb un ideari comú d'inspiració feixista: antidemocràcia, antimarxisme, catolicisme confessionalista, exaltació del nacionalisme espanyol, etc. Aquest moviment va rebre suport principalment dels grups tradicionalistes, com l'antiga noblesa, el clero, els falangistes i una part de l'exèrcit, així com suport internacional d'Itàlia i Alemanya. Destacant el paper del banquer mallorquí Joan March en el finançament del cop.

Els tres militars colpistes eren: Sanjurjo, el líder, exiliat a Portugal; Mola, el coordinador, destinat a Pamplona; i Franco, el braç armat, destinat a Canàries. El 12 de juliol, el socialista Tinent Castillo va ser assassinat per grups d'ultradreta, i al dia següent, com a venjança, grups policials van assassinar José Calvo Sotelo, líder de l'extrema dreta. Com a resposta, el 17 de juliol va començar la insurrecció militar al Marroc i les Canàries, i la seva fallida va ocasionar els tres anys de la Guerra Civil Espanyola.

Fracàs de la Segona República

Es pot observar com el govern del Front Popular no va ser capaç d'afrontar les dificultats internes d'Espanya, des de la crisi econòmica fins a la polarització sociopolítica. A més, el context internacional, a les portes de la Segona Guerra Mundial, era completament desfavorable, amb l'amenaça dels totalitarismes d'extrema dreta d'Alemanya i Itàlia. Així va acabar la Segona República, la primera etapa veritablement democràtica de la història d'Espanya, que es va veure devorada per una Guerra Civil de tres anys que va acabar de polaritzar i destruir la societat espanyola del segle XX, provocant un mal irreparable que es perllongaria fins als nostres dies.

Mesures en Matèria d'Igualtat durant la Segona República

Durant la Segona República espanyola (1931-1936), es van adoptar diverses mesures per promoure la igualtat entre dones i homes, marcant un canvi significatiu en la legislació i en el reconeixement dels drets de les dones. Una de les mesures més rellevants va ser l'establiment de la plena igualtat de drets entre els sexes, incloent-hi el dret al vot, recollit per primera vegada en la Constitució de 1931.

Aquesta equiparació legal va suposar un canvi substancial en la vida política i social del país, donant als moviments feministes l'oportunitat de mobilitzar-se i influir en la legislació. Malgrat la resistència i els debats interns, l'article 26 de la Constitució va reconèixer el sufragi femení, permetent que les dones votessin per primera vegada en les eleccions legislatives de 1933.

A més del dret de vot, es van aprovar altres mesures destinades a promoure la igualtat de gènere, com ara:

• La introducció del matrimoni civil.
• La prohibició de la discriminació en el registre civil dels nascuts fora del matrimoni.
• L'aprovació del divorci.
• La igualtat d'accés a llocs oficials.

Això va representar un avanç significatiu en els drets socials i polítics de les dones, així com en el seu paper dins la societat.

Avenços Laborals i Educatius

A nivell laboral i educatiu, es van prendre mesures per combatre la discriminació i facilitar la participació de les dones en tots els àmbits. Es va ampliar l'accés de les dones a professions abans prohibides i es va garantir el dret de les dones a continuar treballant després del matrimoni i la maternitat. Així mateix, es va promoure una major presència de les dones en tots els nivells educatius, contribuint a la disminució de l'analfabetisme femení.

Limitacions i Legat

Tot i aquests avenços, la brevetat de l'experiència republicana i els prejudicis encara presents van limitar l'impacte complet d'aquestes mesures. Malgrat els avanços legals, encara es van mantenir situacions discriminadores i persistia la segregació de gènere en àmbits com l'educació i el mercat laboral. Tot i això, les reformes realitzades durant la Segona República van marcar un punt d'inflexió en la lluita per la igualtat de gènere a Espanya.