La Segona República Espanyola: De les Reformes al Conflicte (1931-1936)

Context Històric: Crisi i Ascens del Feixisme

A la segona dècada del segle XX, una crisi semblant a l'actual s'estén per tot Europa, per la qual cosa preocupa tota la població que buscava una sortida a aquest estat permanent de pobresa. A més, les llibertats retrocedien a la zona europea, i això la col·locava en una situació perillosa, ja que el feixisme s'anava imposant al continent en països com Alemanya o Itàlia.

La Proclamació de la Segona República Espanyola (1931)

Les Eleccions Municipals del 12 d'Abril

El 12 d'abril de 1931 fou un dia decisiu per a Espanya, tenint en compte que van tenir lloc les eleccions municipals. L'elevada participació dels votants va donar la victòria als partits units en el Pacte de Sant Sebastià, una coalició republicana sindicalista formada per nacionalistes, republicans i socialistes.

Dos dies després, contents pels resultats electorals, molts regidors electes van anar proclamant la República seguint els actes dels regidors de la localitat guipuscoana d'Eibar, mentre la població sortia al carrer per celebrar-ho. A causa dels esdeveniments, Alfons XIII es veu obligat a abandonar el país i marxa a l'exili, deixant el govern en mans dels guanyadors de les eleccions. El mateix dia van crear un govern provisional i van proclamar la 2a República Espanyola.

Objectius del Govern Provisional

Els objectius que va imposar el nou govern van ser:

• La convocatòria d'eleccions a les Corts Constituents (28 de juny del mateix any).
• L'alliberament dels presos ideològics (amnistia).
• Proclamació de llibertats polítiques i sindicals.
• Protecció dels pagesos expulsats de les terres per manca de diners.

Catalunya i la Proclamació de la República Catalana

Després de la victòria dels partits d'esquerres, Catalunya guanya la supremacia. Lluís Companys era el cap de partit, seguit per Francesc Macià, que declara la República Catalana.

Aquest fet provoca un descontentament al govern provisional, que va demanar a Macià que se sotmetés a l'estructura estatal que dictaria la futura Constitució. A canvi, li prometria l'autonomia per a Catalunya.

L'Estatut de Núria i el Govern Català

S'aprova l'Estatut de Núria, que és de caire republicà, federal i demòcrata, i establia el català com a llengua oficial. El 20 de novembre del 1932 es convoquen eleccions al Parlament, on guanya ERC.

Tasques de Govern de la Generalitat

• Reforma i millora econòmica.
• Llei de bases que organitza els serveis de sanitat.
• Reforma educativa.
• Normativització de la llengua.

La Constitució de 1931: Caràcter Progressista

Aquesta Constitució s'aprova després que les eleccions generals del 28 les guanyés la coalició d'esquerra liderada per Zamora, que crea unes noves Corts Constituents.

Principis Clau de la Constitució

Amb un caràcter democràtic i progressista, definia el país com una República de Treballadors de totes les classes que s'organitzen en un règim d'igualtat i de justícia.

• Es configura l'Estat de manera integral amb possibilitat d'autonomia per a algunes regions.
• S'accepta una àmplia declaració de drets i llibertats (igualtat davant la llei, dret a l'educació i feina).
• El sufragi s'estableix a partir dels 23 anys i s'inclou a les dones.
• Es declara la laïcitat de l'Estat.
• S'accepta l'expropiació de béns d'utilitat social i la separació de poders.

Separació de Poders

Legislatiu

Cau en mans de les Corts d'una sola cambra.

Executiu

Consell de Ministres, Cap de Govern i President de la República.

Judicial

Jutges independents.

El Bienni Progressista (1931-1933)

A causa del caire laic i del caràcter progressista de la Constitució aprovada el 1931 pel govern de Zamora, els partits catòlics dimiteixen. Manuel Azaña passa a dirigir el govern i Zamora es converteix en President de la República.

Aquest govern configura el Bienni Progressista, ja que des del 1931 fins al 1933 actuen amb l'objectiu de modernitzar i democratitzar la societat espanyola. Per fer-ho, fan efectives una sèrie de reformes:

• Reforma Religiosa: Pretén limitar la influència de l'Església i secularitzar la societat espanyola. La Llei de Congregacions (aprovada el 1933) posava límits a les comunitats religioses respecte a la possessió de béns i permetia a l'Estat la dissolució d'ordres religiosos.
• Reforma Militar: Creació d'un exèrcit professional i democràtic amb la intenció de reduir els efectius i posar fi a l'excés d'oficials.
• Reforma Agrària: Posa fi al latifundisme i millora les condicions dels jornalers, amb mesures de protecció dels pagesos sense terres.
• Centralitat Estatal: S'instal·la un sistema que permet que tothom gaudeixi d'institucions pròpies.
• Educació: Lliure i laica, escola mixta, obligatòria i gratuïta.
• Reforma Laboral: Regulació de la negociació col·lectiva.

Crisi i Desgast del Govern Progressista

Azaña s'enfronta a una quantitat de problemes. La Gran Depressió mundial agreuja els problemes de l'economia espanyola, que surt de la dictadura de Primo de Rivera. La lentitud de les reformes causa impaciència i malestar.

Aquesta situació dona peu al projecte revolucionari de la CNT, que lluita pels drets dels treballadors i realitzava vagues i manifestacions amb la intenció d'acabar amb la burgesia. Més tard, s'uneixen els sectors més radicals del socialisme espanyol, aconseguint que les vagues i insurreccions de terres augmentessin fins a produir el desgast d'Azaña, que queda desacreditat per les dures mesures repressives que va haver d'emprar per restablir l'ordre públic. La situació econòmica empitjora. Aprofitant el daltabaix, s'intenten crear cops d'estat per tombar la República.

El desgast del govern porta Azaña a dimitir. Zamora dissol les Corts i convoca eleccions, on per primera vegada voten les dones.

L'Ascens de la Dreta i el Bienni Negre (1933-1936)

Dues forces de centredreta obtenen els millors resultats. En canviar els alts càrrecs, també canvien les reformes. Es radicalitzen el PSOE i la UGT, que presenten vagues i fracassen per la mala organització. Es declara l'estat de guerra i s'inicia la Revolució d'Octubre de 1934.

La Revolució d'Octubre de 1934

• A Astúries, es produeix una revolució minera i l'ocupació de pobles i casernes de la Guàrdia Civil.
• Lluís Companys, per evitar l'entrada de la CEDA a Catalunya, proclama la República Catalana mentre es proclama una vaga general.

Es declara l'estat de guerra a Catalunya i hi ha moltes repressions. Franco és anomenat Cap de l'Estat Major.

El Triomf del Front Popular (1936) i el Final de la República

El govern esclata per culpa de la corrupció. Zamora es veu obligat a convocar eleccions, acabant amb el Bienni Negre. Guanya el Front Popular, que vol recuperar el Bienni Progressista. El nou govern és format per les esquerres. Es restableix la Generalitat i es consolida l'autonomia de Catalunya.

La 2a República arriba a la fi amb una conspiració militar que aprofita la inestabilitat social. S'inicia una insurrecció al Marroc a causa d'un assassinat que desencadena una Guerra Civil que dura 3 anys.