La Segona República Espanyola: De la Proclamació a les Grans Reformes

Les Eleccions del 12 d’Abril de 1931 i la Proclamació

Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, les forces republicanes van obtenir la victòria a les principals ciutats del país, on la manipulació del vot era més difícil. La majoria d’electors es van pronunciar a favor de la conjunció de forces republicanosocialistes. L’entusiasme dels republicans es va desbordar. El dia 13, a les principals ciutats hi va haver importants manifestacions per demanar la proclamació de la República. Però els fets es varen precipitar. El dia 14 es va proclamar la República en molts ajuntaments de tot Espanya i el rei va optar per la renúncia al tron. El mateix dia 14 es va fer càrrec del poder un govern provisional presidit per Niceto Alcalá Zamora i format per socialistes i republicans. Així, la República va arribar sense violència i enmig d’aclamacions populars. Les prioritats del nou govern eren dues:

• Convocar eleccions per iniciar un període constituent.
• Posar en marxa les reformes considerades més urgents, que afectarien àmbits com l’agricultura, l’exèrcit i l’educació.

La Constitució de 1931: Drets, Llibertats i Laïcisme

El 28 de juny de 1931 es van celebrar eleccions a Corts Constituents. Republicans i socialistes van obtenir una clara majoria. La tasca primordial del nou parlament va ser redactar una nova Constitució, que hauria de reconèixer els drets i les llibertats dels ciutadans i definir les característiques del nou sistema polític. Els temes més polèmics foren els que aleshores dividien l’opinió pública: la qüestió religiosa i l’estructura de l’Estat. Finalment, la Constitució fou aprovada el 9 de setembre de 1931 amb un ampli suport parlamentari. L’endemà Alcalá Zamora era elegit president de la República. La Constitució va establir, entre altres:

• La llibertat de cultes.
• La llibertat d’expressió.
• El dret al divorci.

Espanya es convertia en un estat laic (no hi havia cap religió oficial). Les Corts quedaven configurades per una sola cambra legislativa, el Congrés dels Diputats, que s’escollia cada 4 anys mitjançant el sufragi universal. Per primera vegada en la història d’Espanya es reconeixia el *sufragi femení*.

Els Partits de Dretes i la seva Oposició a la República

El principal partit polític d’una dreta que estava força dividida era la *Confederación Española de Derechas Autónomas* (CEDA), fundada el 1933. Agrupava un ampli ventall de forces conservadores. Era una organització política de caràcter catòlic que es va oposar sistemàticament a les mesures reformistes dels governs d’esquerres. Dins de la dreta hi havia també petits partits monàrquics com *Renovación Española*, *Comunión Tradicionalista* i *Acción Española*, que van adoptar una actitud clarament bel·ligerant contra la República. Fou significativa la creació (el 1934) de l’anomenat *Bloque Nacional*, que va sumar les forces de tots els partits monàrquics. Pel que fa a l’àmbit de la dreta més autoritària, cal dir que era molt minoritària i va anar adoptant posicions cada vegada més radicals. Destacaven tres partits:

• *Partido Nacionalista Español*
• *Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista* (JONS)
• *Falange Española*

El febrer de 1934 va néixer la *Falange Española y de las JONS*.

El Centre Polític: Centredreta i Centreesquerra

En el centredreta polític podem situar-hi partits com la *Derecha Liberal Republicana* i el Partit Radical d’Alejandro Lerroux. Lerroux, que havia signat el Pacte de Sant Sebastià i havia participat en els primers governs de la República, aviat trencà la seva col·laboració amb les esquerres i, després de les eleccions del novembre de 1933, pactà amb la dreta. En el centreesquerra trobem formacions com *Acció Republicana*, amb un programa reformista que buscava la modernització del país. Pel que fa al Partit Radical Socialista de Marcel·lí Domingo, defensava una línia política molt similar a la d’*Acció Republicana*. De fet, un sector d’aquest partit va acabar integrant-s’hi.

Les Forces d’Esquerra: PSOE, PCE i Partits Marxistes

Pel que fa a l’esquerra, el partit més important era el PSOE, i els seus líders més importants mantenien serioses discrepàncies sobre la línia política que havia de seguir el partit. El Partit Comunista d’Espanya (PCE) era, el 1931, un partit minoritari. D’ideologia marxista revolucionària, va centrar el seu missatge polític en la lluita contra l’avenç del feixisme. Hi havia altres partits d’esquerra més minoritaris, que van ser fundats durant l’etapa republicana:

• El Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), sorgit el 1935 com a resultat de la fusió del Bloc Obrer i Camperol i de l’Esquerra Comunista.
• El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), impulsat pel PCE per frenar l’avenç del POUM a Catalunya.

Regionalismes i Nacionalismes Perifèrics

Al País Basc va destacar una formació conservadora, el Partit Nacionalista Basc (PNB), que al llarg del període republicà va anar derivant cap a posicions cada cop més autonomistes i progressistes. A Catalunya, van destacar dos partits: un de caràcter conservador, la *Lliga Regionalista* (*Lliga Catalana*, des del 1933), i un d’esquerres, *Esquerra Republicana de Catalunya* (ERC), que es va anar consolidant com el principal partit catalanista. A Galícia va destacar l’*Organització Republicana Gallega Autònoma* (ORGA), que es va integrar a *Izquierda Republicana* poc abans de les eleccions de 1936.

Les Grans Reformes del Bienni Reformista (1931-1933)

Després de l’aprovació de la Constitució, Manuel Azaña va reformar un govern amb socialistes i republicans de centreesquerra. El nou executiu va posar en marxa una política de reformes per tal d’intentar superar els greus problemes que afectaven el país. Les principals reformes van ser:

La Reforma Agrària

La reforma agrària es va convertir en un dels objectius principals del govern. Les reclamacions de terres no van trigar a convertir-se en ocupacions efectives de finques. El govern pretenia redistribuir la terra i facilitar als jornalers l’accés a la propietat de les terres. Finalment, la Llei de Bases de la Reforma Agrària fou aprovada el dia 9 de setembre de 1932. Propiciava la creació de l’Institut de Reforma Agrària, encarregat d’expropiar les terres i lliurar-les als camperols. Les terres de la Gran Noblesa espanyola eren expropiades sense indemnitzacions.

Relacions Església-Estat

Pel que fa a la qüestió de les relacions Església-Estat, el govern va prendre mesures orientades a secularitzar la societat i l’Estat, que limitaven el poder de l’Església:

• Es van autoritzar els matrimonis civils.
• Es va regular el dret al divorci.
• Es va dissoldre la Companyia de Jesús.

La Reforma Militar

El govern també va afrontar una reforma militar. Azaña va impulsar una profunda reforma militar:

• Va suprimir les capitanies generals i va reduir les divisions de l’Exèrcit de Terra.
• Va anul·lar els ascensos per mèrits de guerra concedits durant l’etapa de la Dictadura.
• Va oferir de passar a la reserva als militars que ho sol·licitessin.

Política Educativa i Laboral

Una de les grans preocupacions del govern va ser la de la política educativa. Foren importants mesures com l’augment del pressupost d’educació, la creació de milers de places de mestre, la construcció d’aules d’educació primària i la imposició de limitacions a les ordres religioses en l’àmbit de l’ensenyament. La legislació laboral, on es van millorar les condicions de treball dels obrers i també es van ampliar les assegurances socials.

Descentralització de l’Estat

La Constitució recollia la possibilitat d’aprovar Estatuts d’Autonomia, demanda fortament sentida en territoris com Catalunya i el País Basc. L’Estatut (de Catalunya) fou aprovat per les Corts el 9 de setembre de 1932. I el 14 de juny de 1936 es va aprovar l’Estatut General de l’Estat Basc.