La Segona República Espanyola: Política, Reformes i Autonomies

La Segona República

A l’agost del 1930 va arribar el pacte de San Sebastià on es pactava reconèixer a les autonomies i er un acord per a posar fi a la monarquia el qual van signar els socialistes, els rep els nacioalistes i els independentistes.

Les eleccions del 12 d’abril del 1931, les quals vàren ser les primeres municipals van donar el triomf als republicans i el 14 d’abril, Francesc Macià va proclamar la república catalana, es proclama també l’espanyola i Alfons XIII fuig. Amb l’objectiu de modernitzar i democratitzar l’Estat i s’enceta un període difícil. ( crac borsari (29), lentes reformes, augment feixisme, conflictes socials..) Els representants que van signar el pacte de San Sebastià van constituir un govern provisional presidit per Alcalá-Zamora.

Amb el nou règim republicà va arribar la constitució del 31, amb un contingut social que es podria considerar avançat per a la seva época i amb la oposició de partits i forces de centre-dreta. De caràcter democràtic i progressista i que estableix sobirania popular i la rep com a forma de govern, comportant una àmplia declaració de drets i llibertats, la igualtat absoluta davant la llei, la feina i l’educació, laïcitat de l’Estat, dret de vot dones i matrimoni civil i divorci

El Sistema de Partits

D’esquerra trobavem partits republicans (classes mitjanes i intel·lectuals), comptaven amb el vot obrer (socialdemòcrata)i el sindical(UGT, revolucionària), el PSOE (partit socialista obrer espanyol), la CNT i la confederació nacional del treball.

De centre-dreta els seguidors d’Alcalà Zamora i el PRR (Lerroux)

De dreta la confederación española de derechos autónomos (CEDA).

d’extremadreta les JONS (juntas de ofensivas nacional sindicalista) i la Falange(1933).

Del 1931-1932, es fa el projecte d’estatut de Núria, amb l’oposició de la dreta espanyola. Elaborat x Generalitat que proposava a Cat com a estat autònom, amb el català de llengua oficial i el poder al poble català. Al 1932 arriba l’estatut d’autonomia, que va ser l’aprovat per les corts i era diferent al de Núria on s’establia que Cat era una regió autònoma, amb el cat de llengua cooficial i el poder romania en les corts.

Les forces polítiques catalanes les trobem en la LLiga catalana (conservadors, antiga lliga regionalista), ERC, el qual era el partit hegemònic i comprenia els nacionalistes independentistes de l’estat català de F. Macià, vells republicans (LLuis Companys) i petits partits republicans i nacionalistes. 

I els obrers, on trobem el POUM (Partit obrer d’unificació Marxista), el PSUC, que era el partit socialista unificat de Catalunya i per acabar els marxistes.

La Política de Reformes

La política de reformes es va desenvolupar especialment durant el bienni d’esquerres, progressista i reformador (1931-1933) que va impulsar el president Manuel Azaña. Es va produir una aliança entre la burgesia republicana d’esquerres i l’obrerisme socialista, i això va portar a un període intens de reformes i projectes de caràcter progressista.

Es van succeir una sèrie de reformes sociolaborals impulsades per Largo Caballero com la Llei de Termes municipals, l’establiment de la jornada laboral màxima de 8 hores, entre d’altres.

Al 1932 es va concretar el projecte de més envergadura, la Llei de Reforma agrària amb l’objectiu de crear una classe mitjana rural propietària de les seves explotacions. Es va crear l’Institut de reforma agrària (IRA), els quals volien modernitzar el camp, crear diferents models d’explotació i comptaven amb l’oposició dels grans propietaris rurals. Aquest va tenir poc impacte i va portar a la frustració dels pagesos.

Es va produir una separació entre l’esglèsia i l’estat, el qual va establir-se com a laic. Així doncs un dels objectius de la república era la secularització de la societat, i passar d’un estat religiós a un no religiós.. Al 1933 es va aprovar la Llei de congregacions la qual limitava la posseció de béns als ordres religiosos. Aquestes polítiques van allunyar als conservadors de la República.

La República també va pretendre reformar les institucions militars i policials. Es va aprovar la Llei de Retir de l’oficialitat (1931), i es va acabar amb el pes dels “africanistes”. El 10 d’agost de 1932 va haver-hi un intent de cop d’Estat de Sanjurjo, i això va portar a la creació de la guàrdia d’assalt, la qual era una força d’ordre públic fidel a la Rep.

La descentralització de l’Estat (reforma territorial) fou una prioritat per aquest. Es volia crear un sistema autonòmic que permetés les nacionalitats històriques. Catalunya en serà la primera autonomia, amb l’oposició de la dreta espanyola. Es va crear la generalitat i es va aprovar l’estatut d’autonomia.

Autonomies i Territoris

Al País basc, nacionalistes del PNB i carlins van redactar, al juny del 31 un projecte d’estatut (estatut d’Estella), però es va paralitzar per ser massa conservador i va ser aprovat a l’octubre del 36.

A Galícia hi havia poca consciència nacional, i el procés estatutari era molt lent. Al 28 de Juny del 36 es va dur a terme una votació, però no va arribar a ser aprovada per les corts a causa de l’esclar de la Guerra Civil.

Promoció de l’ensenyament i la cultura

Es va produir també una promoció de l’ensenyament i la cultura. Es van destinar molts recursos a la reforma de l’ensenyament, la qual va portar un gran pla de construccions d’escoles, es volien adoptar els principis de l’escola única per mirar de consolidar un ensenyament d’organitació estatal obligatori i gratuït. Lescola laica, sense separació de sexes i coeducativa.

Això va portar una reacció en els sectors polítics i socials conservadors i va donar peu a “la guerra escolar”.

Es van materialitzar en cases de la cultura, la creació de biblioteques, missions pedagògiques i xerrades i espectacles.