La Segona República Espanyola: Orígens i Proclamació

Introducció a la Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola s'inicia el 14 d'abril de 1931 i la seva fi es vincula directament amb l'esclat de la Guerra Civil. Aquesta comença amb el cop d'estat militar liderat per Franco el juliol de 1936, que desencadena el conflicte el 18 de juliol de 1936. No obstant això, la República va acabar en moments diferents segons el territori: a Saragossa va caure el juliol de 1936, a Barcelona el gener de 1939, i a València i Madrid el juliol de 1939. La Guerra Civil va finalitzar l'1 d'abril de 1939, donant pas a la Dictadura Franquista.

Els Orígens i la Proclamació de la República

El gener de 1930, la dimissió de Primo de Rivera va ser un fet inesperat. Davant d'aquesta situació, el rei va nomenar un nou militar per governar seguint la línia dictatorial. Aquest nou règim, conegut com la Dictablanda, es va aplicar en el període de transició entre la dictadura de Primo de Rivera i la proclamació de la II República. Els caps de govern d'aquest període van ser el general Berenguer i l'almirall Aznar. Ambdós buscaven retornar a la normalitat constitucional i al règim de la Restauració, basat en la Constitució de 1876. No ho van aconseguir, ja que l'oposició republicana havia crescut considerablement durant la dictadura i ja planejava enderrocar el règim monàrquic.

El Pacte de Sant Sebastià i els seus objectius

L'estiu de 1930, a Sant Sebastià, l'oposició republicana va arribar a un acord fonamental conegut com el Pacte de Sant Sebastià. Aquest pacte tenia com a objectius principals:

• Enderrocar la monarquia.
• Establir una República democràtica i moderna.
• Crear una República social, que tingués en compte els drets dels treballadors i impliqués canvis socials significatius.
• Permetre formes d'autogovern en alguns territoris.

Figures clau del moviment republicà

Alguns dels polítics que van signar l'acord i es van convertir en figures clau de la República van ser:

• Manuel Azaña (republicà d'esquerres del partit Izquierda Republicana)
• Niceto Alcalá-Zamora (republicà de dretes)
• Alejandro Lerroux (del Partit Republicà Radical)
• Marcel·lí Domingo (republicà català)

El pacte va ser signat per tots els partits republicans (de dretes, esquerres i centre). A més, partits i sindicats com el PSOE, la UGT i la CNT, tot i no entrar formalment al pacte, li van donar suport, s'hi van adherir, van col·laborar i el van recolzar activament.

El Comitè Revolucionari i els intents de proclamació

Per assolir els objectius del Pacte de Sant Sebastià i el seu programa, es va crear el Comitè Revolucionari, presidit per Niceto Alcalá-Zamora. La intenció era que, un cop s'instaurés la II República, aquest comitè es convertís en el govern provisional, amb Zamora com a president. Per tal d'instaurar la República, es va decidir organitzar una vaga general política el 15 de desembre de 1930, amb l'objectiu de fer caure el rei. També es pretenia que els militars es mostressin favorables a la proclamació, i el suport dels sindicats seria clau.

No obstant això, aquests plans es van veure frustrats per un imprevist: uns militars joves, els capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández, van intentar un cop d'estat a favor de la II República el 12 de desembre de 1930. Aquests militars no estaven connectats amb el Comitè Revolucionari i, per tant, el seu intent va fracassar. A més, en pocs dies van ser detinguts i executats, fet que va provocar que els plans del Comitè Revolucionari també fallessin.

Les Eleccions de 1931 i la Proclamació Republicana

La República finalment va arribar quan el govern va convocar unes eleccions municipals el 12 d'abril de 1931, amb la intenció de retornar a la Constitució de 1876 i restablir la normalitat. Els resultats d'aquestes eleccions van ser aclaparadorament favorables als republicans, que van aconseguir la força necessària per proclamar la República. Així, el 14 d'abril de 1931, es va proclamar la Segona República Espanyola.