La Segona República Espanyola: Modernització i Guerra Civil

Introducció:

L'arribada de la Segona República s'ha d'entendre com el darrer intent de modernitzar una Espanya que havia quedat endarrerida en relació amb Europa des dels temps de Ferran VII. Des de llavors fins a la proclamació de la Segona República, hem vist com els reaccionaris i els reformistes, és a dir, les dues Espanyes s'han anat enfrontant al llarg dels anys. Ara bé, la Segona República —l'intent més seriós de modernitzar el país— finalitzaria en un darrer enfrontament entre aquestes dues Espanyes: la Guerra Civil (1936 – 1939).

L'arribada de la Segona República: El primer govern provisional i la Generalitat de Catalunya:

El 14 d'abril de 1931 es proclamava la Segona República. Tornava l'hora dels republicans. En un clima d'eufòria, molts pensaven que la República podria solucionar tots els problemes que la monarquia, ni amb governs democràtics ni amb una dictadura militar, havia aconseguit. Però la il·lusió duraria poc. Durant la Segona República no només van seguir els problemes, sinó que es van agreujar. Al final de tot plegat, la Guerra Civil.

Els resultats de les eleccions municipals (recordem: 48,97 % de vots pertanyents a la coalició del Pacte de San Sebastià formada per republicans, socialistes i nacionalistes). Malgrat que el nombre de regidors monàrquics era superior, a les grans capitals triomfaren les candidatures republicanes. El 14 d'abril, els regidors de la localitat basca d'Eibar proclamen la República i, al llarg del dia, ho farien a moltes altres ciutats en un esclat d'alegria enorme. Davant d'aquests fets, Alfons XIII marxa a Roma on renunciaria als seus drets dinàstics en favor del seu fill Joan de Borbó, es separaria de la seva dona Victoria Eugenia de Battenberg i moriria el 1941.

A Madrid es va formar un govern provisional format pels representants del Pacte de San Sebastià i es posaren a la pràctica una sèrie de mesures d'urgència: la concessió d'una amnistia general per als presos polítics, la proclamació de llibertats polítiques i sindicals i, a més, mesures per a protegir als pagesos que havien estat expulsats de les seves terres per no haver pagat les seves rendes. En un principi el president de la República i també del govern seria Niceto Alcalá Zamora (Dreta Liberal Republicana) i tindria, entre d'altres a Alejandro Lerroux com a Ministre d'Estat (Partit Republicà Radical), a Manuel Azaña (Acció Republicana) com a Ministre de Guerra i a Indalecio Prieto (PSOE) com a Ministre d'Hisenda. Aquest govern estaria al poder entre abril i el desembre de 1931.

A Catalunya el triomf de les candidatures republicanes amb ERC al capdavant fou enorme i acabaria amb la supremacia de la Lliga Regionalista. Com a moltes ciutats espanyoles, Lluís Companys proclamà la República des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona. Però això causaria els primers maldecaps al govern provisional quan el líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, Francesc Macià va proclamar “la República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica” des del balcó de l'encara Diputació de Barcelona i futura Generalitat republicana (VEURE DOCUMENT 4 PÀGINA 265). Davant d'això, el ministre de Justícia Fernando de los Ríos i dos ministres catalans del gabinet, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer, viatjaren a Barcelona per persuadir als nacionalistes catalans perquè desistissin dels seus propòsits a canvi de la reaparició d'una institució de govern que havia estat suprimida en temps de Felip V, la Generalitat de Catalunya, i la promesa que les futures Corts Constituents abordarien l'aprovació d'un estatut d'autonomia. El 21 d'abril de 1931, el govern va publicar un Decret pel qual es reconeixia la Generalitat catalana.

Llavors es convocaran les eleccions a les Corts Constituents, és a dir, les encarregades d'elaborar i aprovar una nova constitució. Guanyarien les esquerres: els partits republicans d'esquerres (166 escons), PSOE (114) i ERC (31 escons). Els antics partits dinàstics ja no existien i les dretes es van dividir en diferents opcions polítiques especialment vinculades al retorn de la monarquia.