La Segona República Espanyola i la Guerra Civil: Un Anàlisi Complet

La Segona República Espanyola: Orígens i Constitució

La crisi de la monarquia, marcada pel desgast de la corona i el plebiscit de les forces polítiques republicanes, va culminar amb el Pacte de Sant Sebastià el 1930, que va agrupar els partits d’esquerres. El 12 de desembre, militars van proclamar la República a Jaca, amb l'execució dels líders. El 12 d'abril de 1931, les forces republicanes van obtenir la victòria a les eleccions municipals, i el 14 d'abril es va proclamar la República. El rei va abandonar Espanya i es va formar un govern provisional liderat per Niceto Alcalá-Zamora.

El 9 de desembre de 1931, es va aprovar la Constitució de 1931, que va establir el sufragi universal masculí i femení, un estat laic, la legalització del divorci i el matrimoni civil.

El Bienni Reformista (1931-1933)

El Bienni Reformista (1931–1933) és el primer període polític de la Segona República Espanyola, marcat per una intensa activitat reformadora i progressista. Va començar amb l’aprovació de la Constitució de 1931 i es va desenvolupar sota governs de centre-esquerra, liderats principalment per Manuel Azaña.

Característiques del Bienni Reformista

• Presidit per Niceto Alcalá-Zamora (president de la República).
• Cap de govern: Manuel Azaña (Acció Republicana).
• Suport parlamentari: PSOE, republicans d’esquerra, ERC, entre altres.

Reforma Militar

• Reducció de l'exèrcit.
• Control civil sobre l'estructura militar.
• Retir forçosa d’oficials no afins a la República.

Reforma Agrària

• Intent d’expropiar grans latifundis per redistribuir terres als pagesos.
• Llei de Reforma Agrària (1932): mal aplicada i lenta, la qual cosa va generar tensions.

Reforma Educativa

• Construcció massiva d’escoles públiques.
• Professors laics i formació progressista.
• Separació de l’Església i l’Estat.

Autonomia Regional

• Primer Estatut d’Autonomia aprovat: Catalunya (1932), amb Francesc Macià com a president de la Generalitat.
• Es van començar a reconèixer les identitats regionals.

Reformes Civils i Socials

• Vot femení aprovat (aplicat a partir de 1933).
• Llei del divorci.
• Legalització dels matrimonis civils.

Conflictes i Oposició

• Oposició de l’Església, grans propietaris i l’exèrcit.
• Revoltes pageses i mobilitzacions obreres (CNT).
• Intent de cop d’estat del general Sanjurjo (1932), conegut com la Sanjurjada.

Transició al Bienni Conservador

Les eleccions de novembre de 1933 van suposar la derrota de l'esquerra i l'inici del Bienni Conservador, amb el triomf de la dreta (CEDA i Partit Radical). Aquest canvi polític va marcar una ruptura amb les reformes progressistes iniciades el 1931. També hi va haver tensions socials, vagues i revoltes, que van desgastar el govern. Finalment, el president Niceto Alcalá-Zamora va dissoldre les Corts a l’octubre de 1933 i va convocar eleccions anticipades.

El Bienni Conservador (o Negre) (1933-1935)

El Bienni Negre (1933–1935) va ser el període de la Segona República en què el poder va passar a mans de forces conservadores, després de les eleccions de novembre de 1933. El govern va estar liderat pel Partit Radical d’Alejandro Lerroux, amb el suport parlamentari de la CEDA, un partit de dreta catòlica i autoritària, dirigit per José María Gil-Robles.

Durant aquest bienni, es van paralitzar o revertir moltes de les reformes socials i progressistes del període anterior, com la reforma agrària, l’autonomia de Catalunya i la laïcitat de l’Estat. Això va generar un fort malestar entre les classes populars i les organitzacions obreres.

La Revolució d'Octubre de 1934

El moment més crític del període va ser l'octubre de 1934, quan es va produir una vaga general revolucionària convocada per socialistes i anarquistes. A Astúries, la revolta va ser especialment intensa i va ser reprimida brutalment per l’exèrcit, amb el general Franco al capdavant. A Catalunya, el president Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins la República, fet que va comportar la suspensió de l’Estatut i l’empresonament del govern català.

El bienni va acabar enmig d’una greu crisi política, amb escàndols de corrupció (com l’Estraperlo) i divisions entre els partits de dreta. El president de la República, Alcalá-Zamora, va dissoldre les Corts i va convocar eleccions per al febrer de 1936, en què va triomfar el Front Popular, una coalició de partits d’esquerra.

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

La Guerra Civil Espanyola va començar el 17 i 18 de juliol de 1936, com a resultat d’un cop d’estat militar contra el govern legítim de la Segona República, dirigit pel Front Popular, una coalició de partits d’esquerra. El cop va ser organitzat per sectors de l’exèrcit i liderat per generals com Francisco Franco, Emilio Mola i José Sanjurjo.

Causes i Inici del Conflicte

Les causes principals del conflicte van ser la forta polarització política i social, l'oposició de l'exèrcit i la dreta a les reformes del govern republicà, i el clima de violència creixent entre esquerres i dretes. Malgrat l'intent de cop, la rebel·lió no va triomfar a tot el territori i Espanya va quedar dividida en dos bàndols: el republicà, fidel al govern, i el sublevat o nacionalista, controlat pels militars revoltats.

Aquest enfrontament va donar lloc a una guerra civil que es va estendre fins a l'1 d’abril de 1939, amb greus conseqüències socials, polítiques i humanes. La guerra va acabar amb la victòria del bàndol franquista i l'establiment d’una dictadura militar sota el comandament de Francisco Franco, que es va mantenir al poder fins a la seva mort el 1975.

Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona

Els Fets de Maig de 1937 van ser un conflicte intern a Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola, en què es van enfrontar diverses forces que formaven part del bàndol republicà. Els principals protagonistes van ser els anarquistes de la CNT-FAI, el partit comunista català PSUC, el POUM i el govern de la Generalitat de Catalunya.

La tensió va esclatar quan la policia, controlada pels comunistes, va intentar confiscar armes en mans dels anarquistes. Aquest fet va desencadenar una sèrie de combats urbans que van durar diversos dies, amb barricades i enfrontaments armats. Finalment, les forces governamentals i comunistes van sortir vencedores, i els anarquistes i el POUM van ser reprimits i marginats.

Els Fets de Maig van suposar una greu fractura dins del bàndol republicà, debilitant la seva unitat i facilitant la consolidació del control polític i militar per part dels comunistes i el govern central. Aquest conflicte intern va afectar negativament la resistència contra els nacionalistes i va marcar un moment decisiu en la Guerra Civil.

Final de la Guerra Civil i Dictadura Franquista

La Guerra Civil Espanyola va finalitzar l'1 d’abril de 1939, quan les forces nacionalistes, liderades pel general Francisco Franco, van aconseguir la victòria definitiva sobre els republicans. Després de gairebé tres anys de conflicte, els nacionalistes van ocupar Madrid i altres punts estratègics, imposant-se militarment.

Amb aquesta victòria, Franco va establir una dictadura militar que va governar Espanya fins a la seva mort el 1975. El final de la guerra va suposar una dura repressió contra els vençuts, amb presons, exilis i execucions, així com la desaparició de les institucions republicanes i les llibertats democràtiques.

Aquest conflicte va deixar una profunda cicatriu a la societat espanyola, amb conseqüències polítiques, socials i culturals que es van mantenir durant dècades.