La República Espanyola: Generalitat, Estatut de 1932 i Reformes del Bienni Reformista

La Generalitat i l'Escenari Polític Català

Escenari Polític a Catalunya

• L'etapa republicana va donar lloc a un nou sistema de partits a Catalunya.
• Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es va convertir en el partit hegemònic, recollint la tradició catalanista d'esquerres.
• Altres partits importants van ser la Lliga Regionalista (dreta), Acció Catalana Republicana i la Unió Democràtica de Catalunya (centre).
• La CNT (anarcosindicalista) promovia l'abstenció electoral.

La Generalitat Provisional

• Francesc Macià (ERC) va proclamar la República Catalana integrada en una hipotètica Federació Ibèrica després de guanyar les eleccions municipals de 1931, fet que va provocar un enfrontament amb el govern de Madrid.
• Es va crear un govern provisional català (la Generalitat).
• Es va redactar un Estatut d'Autonomia, que va ser sotmès a referèndum i aprovat per les Corts al setembre de 1932.

Estatut d'Autonomia de 1932 (de Núria)

• Catalunya va ser reconeguda com una regió autònoma.
• Es va proclamar la cooficialitat del català i el castellà.
• Les institucions de govern de Catalunya van ser el Parlament, el govern de la Generalitat i el President.
• Es va crear el Tribunal de Cassació (òrgan judicial).
• La Generalitat ordenava sobre ordre públic, administració de justícia, educació, cultura i sanitat, entre altres competències.

La Constitució de la República de 1931

La Constitució del 1931 tenia un caràcter democràtic i progressista, però no va obtenir el consens dels partits conservadors, que no van acceptar alguns dels articles referents a les qüestions religiosa i autonòmica. El text establia els principis següents:

• L'Estat es configurava de manera integral, però amb la possibilitat de constituir governs autònoms regionals.
• El poder legislatiu residia en les Corts (una sola Cambra), i l'executiu en el Consell de Ministres i en el president de la República. S'establia la independència del poder judicial i es creava un Tribunal de Garanties Constitucionals. A més, per primera vegada, s'establia el sufragi universal masculí i femení.
• Proclamava l'aconfessionalitat de l'Estat i es permetia el matrimoni civil i el divorci.
• Reconeixia els drets individuals i s'establien àmplies llibertats públiques, que garantien la igualtat davant la llei, l'educació i el treball. Es respectava el dret a la propietat privada, però es facultava el govern per expropiar béns considerats d'utilitat pública.

La Reacció Antireformista

El reformisme republicà va haver de fer front a l'oposició de diferents sectors socials:

• L'Església, els terratinents i l'exèrcit, que van ser els principals perjudicats per les reformes. Tant s'hi van oposar, que a mitjan 1932 el general Sanjurjo va donar un cop d'estat, però va poder ser neutralitzat a temps pel govern.
• Els partits conservadors i monàrquics que eren contraris a la descentralització i la secularització de la societat, començant per l'ensenyament.
• Una part de pagesos i obrers decebuts davant la lentitud amb què es portaven a terme algunes reformes, especialment la reforma agrària.

Aquest desencantament va portar a alçaments contra el govern, com va ocórrer el gener del 1933, a la localitat gaditana de Casas Viejas. La protesta va ser reprimida amb duresa per la Guàrdia Civil, cosa que va fer créixer el malestar i va afeblir l'estabilitat del govern.

Quines Reformes va Impulsar la República: El Bienni Reformista

Després de l'aprovació de la Constitució, Alcalá-Zamora va ser elegit president de la República i Azaña va liderar un govern format per una coalició de republicans i socialistes. Va ser l'anomenat Bienni Reformista.

El govern va centrar les seves primeres actuacions en la modernització del país, començant pels problemes crònics del camp: propietats de latifundistes, endarreriment de les explotacions, salaris baixos i dures condicions de feina dels jornalers. Una de les mesures inicials va ser l'expropiació de terres no conreades i el repartiment entre els pagesos.

Altres Reformes Prioritàries

A més de la reforma agrària, la República va emprendre altres reformes prioritàries:

Reforma de l'Exèrcit

• La reforma de l'exèrcit, endarrerit i amb excés d'oficials, per transformar-lo en una institució eficient i lleial a la incipient República.

Separació Església-Estat

• La separació de l'Església i l'Estat, per disminuir la influència de l'Església sobre la vida pública.

Descentralització

• La descentralització de l'Estat, recollida en la Constitució, reconeixia l'existència de nacionalitats històriques, que podien accedir a l'autonomia.

Altres reformes es van dirigir a millorar les condicions laborals, estimular la negociació col·lectiva i promoure les assegurances socials per als treballadors.