La Segona República Espanyola: del Bienni Reformista al Bienni Negre i la Guerra Civil
La Segona República Espanyola: del Bienni Reformista al Bienni Negre
Els catalans van ser els primers a crear un Estatut d'Autonomia, aprovat el setembre de 1932. Des de l'inici de la República, les reformes van trobar l'oposició de l'extrema esquerra (anarquistes) i de l'extrema dreta, que es va manifestar en: la sublevació de Sanjurjo (agost de 1932), recolzada per latifundistes, monàrquics i militars, que va ser ràpidament aixafada; la conflictivitat social amb actuacions anarquistes, per exemple, el 9 de gener de 1933 els anarquistes van convocar una insurrecció general a tota Espanya, i el 10 aquesta sublevació va triomfar a Cadis i a Casas Viejas, on es va proclamar el comunisme llibertari que les forces de l'Estat van reprimir de manera molt contundent, causant 25 morts, cosa que va provocar fortes crítiques al govern d'Azaña, fins al punt que els socialistes van començar a radicalitzar-se i a deixar de col·laborar amb els republicans; i la reorganització de les dretes, el partit feixista de les JONS i la Falange, dirigida per José Antonio Primo de Rivera, fill de Miguel Primo de Rivera, es van unir formant la Falange Española de las JONS (FE-JONS).
A causa del desprestigi, Azaña va dimitir el setembre de 1933, i va ser substituït per Lerroux i més tard per Martínez Barrio, que va convocar les eleccions de novembre de 1933, en les quals les dones van votar per primera vegada a Espanya. Els partits republicans d'esquerres i els partits d'esquerres es van separar; els anarquistes, molt radicalitzats, van recomanar als seus seguidors l'abstenció, i els partits de dretes autoritaris, no republicans, es van unir.
DOC.3
El partit més votat va ser la CEDA, i el segon, el Partit Republicà Radical de Lerroux. DOC.1. Alcalá Zamora va encarregar a Lerroux la formació de govern, perquè, malgrat ser catòlic conservador, era republicà i volia defensar la República.
El Bienni Negre (1933-1936)
Durant el Bienni Negre (1933-1936), els governs radical-cedistes es van dedicar a fer contrareformes, per exemple: desmantellament de la reforma agrària, paralització del sistema d'autonomies, aturada de les inversions de l'Estat per a la creació d'escoles i amnistia per a Sanjurjo i els seus col·laboradors.
La CEDA, l'octubre de 1934, va aconseguir l'entrada de tres ministres (Justícia, Agricultura i Treball) al govern amb l'autorització de Lerroux. En resposta, les forces d'esquerra van protagonitzar diversos actes de protesta: la vaga general convocada per la UGT, recolzada pels anarquistes i comunistes, que va ser aixafada per l'exèrcit i es va establir l'estat de guerra; la proclamació de l'Estat Català, que va ser suspès i els membres de la Generalitat van ser detinguts; i la revolució d'Astúries, en la qual l'Aliança Obrera (UHP) va prendre el poder i va establir comitès revolucionaris. Per controlar la situació, la Legió i els Regulars, sota el comandament del general Franco, es van fer amb el control de manera molt violenta.
A partir de maig de 1935, Gil Robles, com a ministre de Guerra, va nomenar Franco cap de l'Estat Major de l'exèrcit, i Lerroux es mantenia al govern gràcies a Alcalá-Zamora. Cap a finals de 1935, Lerroux va caure, però Alcalá-Zamora va impedir que Gil Robles entrés al poder.
El Front Popular i l'inici de la Guerra Civil
El febrer de 1936, en unes noves eleccions, els partits republicans de centre-esquerra, els partits de classe i els partits nacionalistes es van presentar units en una nova coalició electoral antifeixista, el Front Popular, que va presentar com a programa la recuperació de les reformes del primer bienni. DOC.4
En aquestes eleccions va triomfar, de manera ajustada, el Front Popular, cosa que va permetre establir un govern republicà d'esquerres presidit per Azaña, ja que el Front Popular va decidir destituir Alcalá-Zamora, i Quiroga va ser nomenat president del govern perquè Indalecio Prieto s'hi va negar. DOC.1 El Front Popular, a més de recuperar la reforma agrària i la reforma educativa, va recuperar els Estatuts d'Autonomia basc i gallec. En el cas gallec, el 1932 la majoria dels ajuntaments van aprovar un projecte d'Estatut, però va haver d'esperar fins al 1936 per poder fer el referèndum; després de ser aprovat i portat a les Corts Espanyoles el 15 de juliol, el 17 va començar la Guerra Civil, per la qual cosa no va tirar endavant.
La conflictivitat social va augmentar enormement, fins al punt que els de dretes (sobretot feixistes) es van llançar a la «dialèctica dels punys i les pistoles», i els partits i les organitzacions obreres es dedicaven a ocupar terres.
Els membres de la UME (militars de mitjana graduació) van començar a conspirar contra la República el 1933, i durant els anys 1935 i 1936 es van unir els generals. DOC.5 El 12 de juliol de 1936, l'extrema dreta va matar el tinent Castillo, membre de la Guàrdia d'Assalt i militant socialista, i com a venjança, el 13 de juliol, la Guàrdia d'Assalt va assassinar Calvo Sotelo. El seu enterrament no només va ser una manifestació política, sinó també una declaració de guerra. Així va començar la Guerra Civil. Primer es va sublevar l'exèrcit a l'Àfrica: la Legió i els Regulars, dirigits per Franco, es van alçar amb l'objectiu de conquerir Madrid i establir un directori militar, comptant amb l'ajuda dels feixistes i dels nazis.