La Segona República Espanyola: Cronologia i Reformes Clau

De la Dictadura a la Proclamació de la República (1930-1931)

L'oposició a la dictadura de Primo de Rivera es va organitzar al voltant del Pacte de Sant Sebastià (agost de 1930), en què van participar partits republicans, catalanistes, galleguistes i membres del PSOE. El seu programa incloïa la proclamació de la República i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

L'estratègia consistia en una insurrecció d'algunes unitats de l'exèrcit i una vaga general. No obstant això, l'aixecament prematur a la caserna de Jaca va fracassar, amb l'execució dels capitans Fermín Galán i Ángel García. Primo de Rivera va ser substituït pel general Berenguer i, posteriorment, per l'almirall Aznar.

Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van ser un plebiscit sobre la monarquia. Les candidatures republicanes van guanyar a 41 de les 50 capitals de província. El 14 d'abril de 1931, es va proclamar la II República Espanyola i es va formar un govern provisional amb membres dels partits del Pacte de Sant Sebastià.

A Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), nascuda de la fusió d'Estat Català de Macià i del Partit Republicà Català de Companys, va triomfar. Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques. No obstant això, una comissió del govern provisional va convèncer Macià de retirar la proclamació, prometent un Estatut d'Autonomia per a Catalunya.

El Bienni Reformador i la Constitució de 1931 (1931-1933)

Govern Provisional i Eleccions

El govern provisional va convocar una sèrie de mesures urgents per a l'inici del nou règim, incloent-hi l'amnistia per a presos polítics i la proclamació de llibertats polítiques i sindicals.

Amb una alta participació (70,14%), les eleccions del 28 de juny de 1931 van produir la victòria de la coalició d'esquerres (republicano-socialista). Manuel Azaña es va convertir en cap del govern, i Niceto Alcalá Zamora va ser elegit president de la República.

La Constitució de 1931

Aprovada al desembre de 1931, va establir que tots els poders emanen del poble. Les seves principals característiques van ser:

• Poder legislatiu: Corts unicamerals.
• Poder executiu: Govern, amb el cap del govern i el president de la República.
• Poder judicial: Jutges independents.

La Constitució va reconèixer el dret a constituir autonomies i una àmplia declaració de drets i llibertats, sense discriminació per origen, sexe o riquesa. Es va establir el sufragi universal (incloent el vot femení) i es va proclamar un Estat laic, amb mesures com el matrimoni civil, el divorci, l'absència de religió oficial, la secularització dels cementiris i la prohibició de l'ensenyament religiós per a ordes religiosos.

Reformes Clau del Bienni d'Esquerres

Durant aquest període, el govern republicà va implementar diverses reformes importants:

1. Reforma religiosa: Es va establir la laïcitat de l'Estat, es van suprimir els pressupostos per a l'Església i es va introduir el matrimoni civil i el divorci. La Llei de Congregacions va limitar la possessió de béns per part de les comunitats religioses.
2. Reforma de l'exèrcit: Es va reduir el nombre d'oficials i es va establir la Guàrdia d'Assalt, fidel a la República. Es va buscar sotmetre el poder militar al civil.
3. Reforma agrària: La Llei de Reforma Agrària va permetre l'expropiació de terres sense indemnització per a aquelles que no fossin cultivades adequadament, però els resultats van ser escassos.
4. Reforma de l'Estat centralista: Es va crear la Generalitat de Catalunya (1931) i es va aprovar l'Estatut de Núria (1932). També es va reconèixer el dret d'autonomia per al País Basc, tot i que no va arribar a ser aplicat.
5. Reformes laborals: Es va establir la negociació col·lectiva i es van ampliar les assegurances laborals (jubilació, accidents, maternitat).
6. Obra educativa i cultural: Es van crear escoles públiques, es va promoure la coeducació i es van dur a terme campanyes culturals en zones rurals. Es va augmentar el pressupost educatiu i es va fomentar l'educació laica.

Aquestes reformes van ser un intent de modernitzar la societat espanyola, tot i que la seva aplicació va ser dificultada per l'oposició i la resistència de certs sectors.

La Generalitat de Catalunya: Autonomia i Gestió

La Generalitat de Catalunya es va establir com a govern autònom dins de la República. Inicialment, la República preveia una estructura federal, però Catalunya va obtenir una regió autònoma.

L'Estatut d'Autonomia de Núria, aprovat al setembre de 1932, establia competències en matèria d'ensenyament, cultura, sanitat i altres àrees. La Generalitat va gestionar els impostos directes, mentre que els indirectes seguien sent recaptats per l'Estat.

L'idioma oficial inicialment era únicament el català, tot i que posteriorment es va establir la cooficialitat amb el castellà.

Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, el 20 de novembre de 1932, van ser guanyades per ERC, amb 56 dels 85 diputats. Lluís Companys va ser elegit president del Parlament, i Francesc Macià va ser president de la Generalitat fins a la seva mort al desembre de 1933.

Actuacions destacades de la Generalitat:

• Agricultura: Creació de cooperatives, reducció de les rendes dels rabassaires i elaboració d'una llei per garantir-los l'accés a la propietat.
• Política social: Es va aprovar la Llei de Bases per organitzar la sanitat i l'assistència social.
• Ensenyament: Creació de nombroses escoles i centres d'ensenyament secundari amb coeducació i laïcitat. A més, es va dur a terme la normalització lingüística amb la publicació del diccionari de Pompeu Fabra el 1932.
• Organització territorial: Es va establir una nova divisió territorial en comarques, sota la direcció del geògraf Pau Vila.

La Dona a la II República: Drets i Participació

Per primera vegada, les dones van poder exercir els seus drets i llibertats individuals sense dependre dels pares o marits. Fins aleshores, eren considerades menors legalment. La nova legislació va introduir el matrimoni civil, el divorci i la igualtat jurídica dels fills il·legítims, entre altres avenços.

Es va aprovar l'assegurança de maternitat, millorant les condicions laborals per a les dones.

Es va impulsar l'escolarització femenina, assolint-se el 64% de cobertura escolar el 1934. Va ser un període on la coeducació i la presència de dones en carreres com arquitectura, abans considerades masculines, van començar a normalitzar-se.

La defensa del vot femení va ser liderada per Clara Campoamor, qui, malgrat l'oposició de diputades com Victòria Kent, va aconseguir l'aprovació del sufragi femení gràcies al suport de gran part del partit socialista i altres petits partits republicans i catalanistes.

Les dones van augmentar la seva participació política i sindical. A nivell sindical, les afiliades a l'UGT van passar de 18.000 el 1929 a 100.000 el 1936, mentre que a la CNT es van sumar 142.000 dones el 1936. A nivell polític, es van crear diverses organitzacions, com l'ANME, l'AMA i Mujeres Libres, que defensaven la igualtat de drets i deures per a les dones.

Durant la Guerra Civil, les dones van tenir un paper actiu a la reraguarda, treballant a les fàbriques i produint armament, però també com a milicianes. Frederica Montseny va ser la primera dona ministra a Europa durant aquest conflicte.

Crisi i Reorganització Política (1932-1933)

En el context internacional, l'ascens del nazisme i la presa del poder per Hitler el 1933 va marcar un punt d'inflexió. A l'interior, la conjuntura econòmica era difícil, amb l'agudització de la crisi mundial, que va agreujar els problemes d'Espanya, com l'atur, el dèficit comercial i les desigualtats socials. La falta de competitivitat i l'augment dels sous laborals van generar descontentament entre empresaris i propietaris agrícoles, reduint la inversió privada.

La política de reducció de la despesa pública per combatre el dèficit va afectar negativament els sectors industrials com la siderúrgia. A l'increment de l'atur se li va sumar l'augment de vagues, que van passar de 235.000 el 1931 a 843.000 el 1933, generant desconfiança entre els treballadors cap a la República. A més, la intransigència de la patronal i els propietaris agrícoles va radicalitzar les organitzacions sindicals, com la CNT i el PSOE. Exemple d'això va ser la sublevació dels miners de l'Alt Llobregat el 1932 i els fets de Casas Viejas el 1933, que van desgastar el govern d'Azaña.

Davant les reformes i l'increment de la conflictivitat social, les dretes es van reorganitzar. El 1932, el general Sanjurjo va intentar un cop d'Estat, i el 1933 es van crear la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) i la UME (Unión Militar Española), una organització clandestina de militars de dretes. Aquests grups feixistes, com les JONS i la Falange Española, van agitar encara més l'ambient polític, donant forma a un context de tensió creixent que desembocaria en els fets de juliol de 1936.

El Bienni Conservador o Negre (1933-1936)

La inestabilitat política va portar Alcalá Zamora a dissoldre les Corts i convocar noves eleccions el 18 de novembre de 1933. Aquestes van ser les primeres amb vot femení i amb una gran abstenció, ja que la CNT va cridar a no votar. La dreta va guanyar amb la CEDA i el Partit Radical de Lerroux. Lerroux va formar un govern amb el suport de la CEDA, paralitzant les reformes i afavorint la noblesa, la llibertat de contractació al camp i la reducció dels salaris dels jornalers. A més, es va reduir el pressupost d’educació i es va aprovar un pressupost per al clero.

El PSOE i la UGT es van radicalitzar, apropant-se als anarquistes, i van augmentar les vagues, destacant el conflicte rabassaire a Catalunya. El 1934, la Revolució d'Octubre va ser una resposta a la creixent influència de la CEDA i la por de l'ascens del feixisme. La vaga general convocada per la UGT va triomfar només a Astúries, on va tenir lloc la Revolució d'Astúries (5-18 d’octubre), amb la col·laboració d’anarquistes, socialistes i comunistes. La repressió de l’exèrcit, comandat per Franco, va deixar milers de morts i detinguts.

A Catalunya, Lluís Companys va proclamar la República Catalana dins d’una República Federal Espanyola, però va faltar suport polític i sindical. El govern va respondre amb l'Estat de guerra, ocupant la Generalitat i empresonant els seus membres.

La repressió va incrementar la influència de la CEDA i Franco va ser nomenat Cap de l’Estat Major. Es va suspendre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la Generalitat va ser intervinguda i es van prohibir els diaris. A la tardor de 1935, un escàndol de corrupció va debilitar el govern de Lerroux. Alcalá Zamora va convocar eleccions per al 16 de febrer de 1936.

El Triomf del Front Popular (Febrer de 1936)

El 1936, les forces d'esquerres es van unir en el Front Popular, i, a diferència de les eleccions anteriors, la CNT no va cridar a l'abstenció. A Catalunya, el Front d'Esquerres va donar suport al programa del Front Popular, que incloïa el retorn del procés reformista, l'amnistia per als presos polítics i el restabliment de la Generalitat. A la resta d'Espanya, el Front Popular també va defensar aquestes reformes, incloent la Llei de Conreus i la recuperació de drets laborals.

D'altra banda, les forces de dretes estaven dividides, amb la Lliga a Catalunya i el Bloque Nacional a la resta del país, amb el suport de partits feixistes com la CEDA. El Front Popular va aconseguir la victòria i va formar un govern republicà d'esquerres amb el suport dels socialistes. Manuel Azaña va ser nomenat cap de govern, i Alcalá Zamora va continuar com a president de la República fins a maig, quan també va ser substituït per Azaña.

Una de les primeres mesures va ser l'amnistia per a més de 30.000 presos polítics i la readmissió dels obrers acomiadats a les vagues de 1934. L'1 de març, Lluís Companys va tornar a ser president de la Generalitat. Va començar la represa del procés reformista, però les dretes van reaccionar oposant-se fermament. Els empresaris van començar a expatriar capitals i a fer tancaments patronals, mentre que Falange Española va fomentar l'enfrontament civil, creant patrulles armades per atacar líders d'esquerres, amb la famosa "dialèctica dels punys i les pistoles".