La Segona República Espanyola: Cronologia i Reformes (1930-1936)

Antecedents: Crisi Monàrquica i Pacte de Sant Sebastià (1930)

Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930), la monarquia d'Alfons XIII es va anar debilitant progressivament. A més, la crisi econòmica global de 1929 va provocar un fort augment de l'atur i una situació social insostenible. Davant d'aquest context, l'oposició republicana va començar a organitzar-se per posar fi al règim monàrquic.

El 17 d'agost de 1930, es va celebrar una reunió clandestina coneguda com el Pacte de Sant Sebastià. En aquesta reunió es va acordar derrocar Alfons XIII i proclamar una república, així com reconèixer l'autonomia de diverses regions, especialment Catalunya. Per coordinar aquest moviment, es va formar un Comitè Revolucionari, liderat per Niceto Alcalá-Zamora i Manuel Azaña.

Al desembre de 1930, es va intentar un cop d'estat republicà a Jaca, encapçalat pels capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández. No obstant això, la revolta va fracassar i els seus líders van ser executats. Aquest esdeveniment va mostrar la creixent tensió entre monàrquics i republicans.

Proclamació de la Segona República (abril 1931)

El 12 d'abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals, on els partits republicans van obtenir una clara victòria a les ciutats més importants. Aquest resultat va fer evident el rebuig popular cap a la monarquia. Com a conseqüència, el rei Alfons XIII va abandonar el país el 14 d'abril, i es va proclamar la Segona República.

Es va formar un govern provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora, amb figures destacades com Manuel Azaña, Francesc Macià i Largo Caballero.

La Constitució de 1931: Un Projecte Reformista

El 9 de desembre de 1931 es va aprovar una nova Constitució, amb el suport dels sectors d'esquerra i centre.

Entre els seus principis clau destacaven la separació entre l'Església i l'Estat, la prohibició de l'ensenyament religiós a les escoles públiques i el reconeixement del sufragi universal femení, aconseguit gràcies a la lluita de Clara Campoamor. A més, es va impulsar una reforma agrària per redistribuir les terres i millorar les condicions laborals, establint la llibertat sindical i la jornada laboral de 8 hores.

Tot i aquests avenços, la Constitució va trobar una forta oposició. L'Església, liderada pel cardenal Pedro Segura, es va posicionar en contra del laïcisme. L'exèrcit també es va mostrar reticent a les reformes, per la qual cosa Manuel Azaña va aprovar la Llei de Retir (1931) per jubilar oficials hostils a la República. Finalment, la dreta agrària, representada pels grans terratinents d'Andalusia i Castella, va començar a organitzar-se políticament per frenar aquests canvis.

Bienni Reformista (1931-1933): Reformes i Tensions

Durant aquest període, el govern republicà-socialista va impulsar reformes per modernitzar el país, enfrontant-se a una forta oposició dels sectors conservadors.

• Reforma agrària: Aprovada al setembre de 1932 amb la Llei de Bases, pretenia redistribuir terres improductives entre els camperols. No obstant això, es va trobar amb una dura resistència dels terratinents i amb una manca de recursos per compensar les expropiacions.
• Reforma educativa: Es van construir 10.000 escoles públiques i laiques i es van impulsar les Missions Pedagògiques per portar cultura a les zones rurals. A més, es va prohibir l'ensenyament religiós a les escoles públiques.
• Reforma militar: La reforma militar de 1931 va permetre als oficials retirar-se amb el sou íntegre, amb l'objectiu de reduir la influència de l'exèrcit en la política i modernitzar-lo.
• Reformes econòmiques i laborals: Es van aprovar lleis per garantir la jornada laboral de 8 hores, el salari mínim i assegurances socials per accidents laborals, maternitat i vellesa. També es van fer inversions públiques per impulsar l'ocupació.
• Autonomia regional: El 1932, es va aprovar l'Estatut de Núria, que establia un govern propi per a Catalunya (la Generalitat), tot i l'oposició de la dreta centralista.

Bienni Conservador (1933-1935): La Rectificació

A les eleccions de novembre de 1933, la dreta va obtenir la victòria amb la CEDA (Gil-Robles) i el Partit Republicà Radical (Lerroux). Aquest nou govern va paralitzar les reformes anteriors:

• Política agrària: es va aturar l'expropiació de terres.
• Política laboral: es van revisar les 8 hores de jornada i es va suprimir el salari mínim.
• Política religiosa: es van retornar béns a l'Església i es va reprendre el seu finançament estatal.

Aquest període també va estar marcat per la Revolta d'Astúries (octubre 1934), un alçament liderat per socialistes, comunistes i anarquistes en protesta contra l'entrada de la CEDA al govern. La repressió va ser brutal, amb entre 1.300 i 3.000 morts, i els líders de l'esquerra, com Largo Caballero, van ser empresonats.

Finalment, el govern de Lerroux es va veure desprestigiat per casos de corrupció com l'Escàndol de l'Estraperlo, fet que va precipitar-ne la caiguda el 1935.

Front Popular (febrer-juliol 1936): La Radicalització

A les eleccions de febrer de 1936, la coalició d'esquerres, coneguda com el Front Popular, va guanyar amb la promesa de reprendre les reformes. Això va generar un fort clima de tensió, amb ocupacions de terres per part de camperols i enfrontaments entre la Falange (feixista) i les milícies socialistes i anarquistes.

L'assassinat del líder monàrquic José Calvo Sotelo (13 de juliol de 1936) va ser el detonant definitiu per justificar el cop d'estat militar, que ja s'estava planejant des de feia mesos sota la direcció del general Emilio Mola.

Alçament Militar i Inici de la Guerra Civil (18 juliol 1936)

El 17 i 18 de juliol, l'exèrcit es va aixecar contra la República, iniciant-se primer al Marroc espanyol, sota el comandament de Francisco Franco. A la península, el cop va triomfar en zones com Navarra, Castella i Andalusia, però va fracassar a Madrid, Barcelona i València.

Així va començar la Guerra Civil Espanyola, amb dos bàndols clarament definits:

• Bàndol republicà: format per obrers, sindicats, partits d'esquerra i nacionalistes catalans i bascos. Va rebre suport de la URSS, mentre que França i el Regne Unit es van mantenir neutrals.
• Bàndol nacional: liderat pels militars revoltats i recolzat per la CEDA, falangistes i carlistes. Va comptar amb el suport de Hitler i Mussolini.