La Segona República Espanyola: Crisi i Radicalització

La Crisi del Bienni Reformista (1933-1936)

2 Conseqüències de la Revolució d'Octubre de 1934

1. Enfrontament amb els nacionalistes de Catalunya i País Basc.
2. Radicalització dels socialdemòcrates (PSOE i UGT).
3. Vagues i conflictes de la classe obrera.

3 Obrerisme i Conflictivitat Social

La CEDA exigeix a Lerroux més contundència. Davant de l'amenaça de la CEDA de retirar el seu suport al govern de Lerroux, aquest els hi cedeix 3 ministeris. Els partits d'esquerra i els moviments obrers ho veuen com un risc a la llibertat i un perill a la República. Es convoca una VAGA GENERAL per defensar la democràcia republicana. Revolució d'octubre de 1934: Catalunya (nacionalista) i Astúries (obrera).

Accentuació del caràcter conservador del govern de Lerroux. Radicalització obrera. Vaga general. A Astúries i Catalunya la vaga es converteix en una revolució i presa de control del territori per part dels obrers revoltats.

4 La Crisi del Bienni Conservador

- Crisi del Bienni Radical-Cedista

• 1935 Augmenta la influència de la CEDA en el govern. Gil Robles, Ministre de Guerra. Francisco Franco, cap de l'Estat Major.
• Revolta nacionalista a Catalunya. Empresonaments. Suspensió Estatut Autonomia de Catalunya.
• Proposta de reforma de la Constitució: Revisió restrictiva de les autonomies, abolició del divorci, negació de la possibilitat d'expropiar terres. Finalment no es duu a terme.
• Escàndol de corrupció: Estraperlo.

El Front Popular

1 Les Eleccions de 1936 i la Polarització Electoral

- Esquerres

• Front Popular:
  • Coalició de partits d'esquerra: Republicans reformistes (Esquerra Republicana, Unió Republicana), PSOE, Comunistes (PCE i POUM). Recolzament d'UGT.
  • Amnistia pels empresonats per la revolució d'octubre de 1934.
  • Cessament dels assetjaments i represàlies per qüestions polítiques. Reincorporació als seus llocs de treball.
  • Retorn a les reformes suspeses durant el bienni radical-cedista.

- Dretes

• Candidatures antimarxistes: CEDA amb altres partits.
• Monàrquics.
• Tradicionalistes: Bloque Nacional.
• Lliga Catalana.

El Front Popular va aconseguir el 48% dels vots (278 diputats), les dretes van obtenir el 46,5% dels sufragis (124 diputats) i les forces de centre només van obtenir un 5,4% (51 diputats).

2 El Govern del Front Popular

• Amnistia a tots els detinguts per les revoltes d'octubre de 1934.
• Readmissió dels obrers acomiadats per la Revolució del 1934.
• Qüestió autonòmica:
  • Catalunya: El Govern de la Generalitat torna al poder. Es torna a reconèixer l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
  • S'avança en la redacció i aprovació dels estatuts del País Basc i Galícia.
• Torna a entrar en vigor la Llei Agrària del 1932. Els jornalers s'avancen a la legislació i decideixen passar a l'acció directa de l'ocupació de terres.
• Qüestió militar: Els generals sospitosos de colpistes són destinats a capitanies generals allunyades de Madrid. Franco a Canàries, Mola a Navarra, Goded a Illes Balears.

- Conseqüències

Rebuig absolut per part de la dreta. El centre desapareix i es radicalitzen les postures.