La Segona República Espanyola: Crisi, Guerra Civil i Dictadura Franquista

La Segona República (1931-1936): Reformes i Oposició

La Segona República (1931-1936) va introduir reformes progressistes (agrària, educativa, laïcista, autonomia catalana, etc.) que van generar oposició en sectors conservadors. Les classes populars, especialment obrers i pagesos, reclamaven canvis més profunds.

Creixement de la violència política

• Vagues, atemptats i assassinats per part d’anarquistes i socialistes radicals.
• Repressió policial i violència paramilitar de grups de dreta com la Falange.

El camí cap a la Guerra Civil

Eleccions de febrer de 1936

• Esquerres unides en el Front Popular → 47,03% dels vots (285 diputats).
• Dretes fragmentades → 46,48% (166 diputats).

Problemes del govern del Front Popular

• Restitució de l’Estatut de Catalunya i de Companys com a president.
• Augment de la violència política entre dreta i esquerra.
• Vagues, ocupacions de terres i enfrontaments entre Falange i organitzacions d’esquerra.

La conspiració militar i el cop d'Estat

La dreta radicalitza la seva postura. Militars com Mola, Franco i Sanjurjo preparen un cop d’Estat. El 13 de juliol es produeix l'assassinat de Calvo Sotelo per guàrdies d’assalt. El 17-18 de juliol es produeix el Cop d'Estat militar → inici de la Guerra Civil.

La República abans del 1936

Proclamació de la República

El 12 d’abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals que es van convertir en un plebiscit sobre la monarquia. A les grans ciutats va triomfar la coalició republicanosocialista, mentre que a les zones rurals dominava el caciquisme. El 14 d’abril, Francesc Macià proclamà la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques, mentre que a Madrid es proclamava la Segona República Espanyola. El rei Alfons XIII renuncià al tron i marxà a l’exili.

Govern provisional i primers problemes

El govern provisional estava presidit per Niceto Alcalá-Zamora i format pels signants del Pacte de Sant Sebastià (1930). Principals problemes:

• Reclamació d’autonomia de Catalunya → Creació de la Generalitat provisional.
• Conflicte amb l’Església → Protestes anticlericals i crema de convents.
• Increment de la conflictivitat social → Creixement de les vagues impulsades per la CNT.

Constitució de 1931

Aprovat el 9 de desembre de 1931, el text constitucional tenia un caràcter progressista:

• Espanya es definia com una "República de treballadors de tota classe".
• S’establia el sufragi universal, incloent-hi el vot de les dones.
• Es proclamava l’Estat laic i es garantien drets com el matrimoni civil i el divorci.
• L’Estat reconeixia l'autonomia de regions com Catalunya.

El govern d'Azaña s’erosiona per:

• Revoltes anarquistes a l’Alt Llobregat i Andalusia.
• Successos de Casas Viejas (assassinat de revoltats per la Guàrdia d’Assalt).
• Oposició de la dreta i fracàs de les reformes.

Eleccions de novembre de 1933: Triomf conservador

Triomf de la CEDA (Gil-Robles) i el Partit Radical (Lerroux). Les esquerres es presenten dividides i fracassen.

Govern Radical-CEDA

Paralització de les reformes del bienni progressista:

• Devolució de terres a grans propietaris.
• Suspensió de la legislació laica.
• Amnistia per militars colpistes.

Conflicte a Catalunya

• El Tribunal Constitucional anul·la la Llei de Contractes de Conreu.
• Creix la tensió entre la Generalitat i el govern central.

Revolta d'Octubre de 1934

La CEDA entra al govern → resposta de les esquerres.

• Astúries: revolta dels miners, durament reprimida per Franco.
• Catalunya: Companys proclama l’Estat Català dins la República Espanyola. El govern central declara l’estat de guerra i empresona Companys. Suspensió de l’Estatut d’Autonomia.

Fi del Bienni Conservador

Crisi del govern de Lerroux per casos de corrupció (escàndol de l’estraperlo). Dissolució de les Corts i convocatòria d’eleccions per al febrer de 1936.

El Bienni Reformista (1931-1933)

Context i objectius

Espanya patia una greu crisi econòmica després del crac del 29. El govern, liderat per Manuel Azaña, pretenia resoldre els problemes estructurals del país mitjançant reformes profundes.

Principals reformes

1. Reforma religiosa

• Supressió del pressupost de culte i clergat.
• Expulsió dels jesuïtes.
• Secularització dels cementiris.
• Llei de congregacions religioses.

2. Reforma agrària

• Creació de l’Institut de Reforma Agrària (IRA).
• Expropiació de terres mal conreades per repartir-les entre pagesos.
• Resultats limitats per la manca de pressupost i oposició dels grans propietaris.

3. Reforma militar

• Reducció del nombre d’oficials amb una llei de jubilació voluntària.
• Substitució de la Guàrdia Civil per la Guàrdia d’Assalt.
• Tancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa.

4. Descentralització i autonomies

• Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat el 1932.
• Projectes d’autonomia per al País Basc i Galícia, però amb resistència.

5. Reformes sociolaborals

• Setmana laboral de 40 hores.
• Drets socials garantits a la Constitució.
• Llei de contractes de conreu.

6. Reforma educativa i cultural

• Construcció de milers d’escoles públiques.
• Creació de les Missions Pedagògiques per portar cultura als pobles.
• Foment del teatre universitari.

Generalitat provisional i Estatut de Núria

Francesc Macià, president de la Generalitat provisional. Redacció de l’Estatut de Núria, aprovat en plebiscit per un 99% de vots favorables.

Aprovació de l'Estatut de 1932

Tres postures a les Corts:

• Republicans com Azaña, favorables.
• Catalanistes, volien més autonomia.
• Dretes espanyoles, oposició total.

Aprovat el 9 de setembre de 1932, però amb menys competències que el projecte original.

La Generalitat republicana

Eleccions catalanes del 1932 → victòria d’ERC. Macià president, substituït per Lluís Companys el 1933. Polítiques:

• Foment de l’agricultura (cooperatives i llei de contractes de conreu).
• Millores socials (sanitat i assistència).
• Promoció del català i reforma educativa.

La rebel·lió militar i la ruptura de l’ordre constitucional

Cop d’Estat organitzat per generals com Mola, Franco, Sanjurjo, Queipo de Llano i Cabanellas. Comença el 17 de juliol de 1936 a Melilla i es difon per la Península el 18 de juliol. La sublevació triomfa en zones conservadores (Castella i Lleó, Galícia, Navarra, Canàries i Balears) però fracassa en grans ciutats i Catalunya.

Del cop d’Estat a la Guerra Civil

La República conserva el control de Madrid, Barcelona, València i zones industrials. Franco trasllada l’exèrcit d’Àfrica a la Península amb suport d’avions alemanys i italians.

Espanya queda dividida en dos bàndols:

• Zona nacional: militars, falangistes, carlins, jerarquia eclesiàstica, grans propietaris i financers.
• Zona republicana: obrers, pagesos, intel·lectuals, comunistes, socialistes, anarquistes i nacionalistes.

La zona republicana durant la guerra

L'esclat revolucionari

Es destrueix l’estructura de l’Estat republicà i el poder cau en mans de comitès obrers i milícies. A Catalunya es crea el Comitè de Milícies Antifeixistes, amb participació de la CNT, el POUM i la UGT. Persecució de clergues, empresaris i terratinents.

Col·lectivitzacions i economia de guerra

• Expropiacions d’indústries i terres dirigides per comitès obrers.
• Decret de col·lectivitzacions (octubre 1936) a Catalunya → més de 4.500 empreses controlades per obrers.
• Creació del Consell d’Economia de Catalunya.

Govern de Largo Caballero (setembre 1936 - maig 1937)

• Centralització del poder i dissolució dels comitès revolucionaris.
• Creació de l’Exèrcit Popular de la República. Militarització de les milícies i supressió del Comitè de Milícies Antifeixistes a Catalunya.

Fets de Maig del 1937

Conflicte entre el govern republicà i els anarquistes i el POUM a Barcelona. Lluita armada entre la CNT-FAI i les forces republicanes (PSUC, ERC, Estat).

Conseqüències:

• Derrota anarquista i del POUM.
• Caiguda de Largo Caballero i nou govern de Juan Negrín.

Evolució dels fronts (juliol 1936 - març 1937)

• Objectiu dels nacionals: prendre Madrid. Resistència republicana: lema “No passaran”.
• Batalla de Madrid (novembre 1936): defensa republicana liderada per Miaja i suport de les Brigades Internacionals.
• Batalles de Jarama i Guadalajara (febrer-març 1937): fracàs de l’ofensiva franquista.

Govern de Juan Negrín (maig 1937 - març 1939)

• Reforç de la disciplina i control comunista del govern.
• Programa dels 13 punts, intentant presentar la República com una democràcia liberal.
• Resistència amb l’esperança d’una guerra mundial contra el feixisme.

Evolució dels fronts

• Batalla del Nord (març-octubre 1937): caiguda de Bilbao i Guernica (bombardejat per la Legió Còndor alemanya).
• Arribada a la Mediterrània (novembre 1937 - juny 1938): l’exèrcit franquista divideix la zona republicana en dues parts.
• Batalla de l’Ebre (juliol-novembre 1938): última gran ofensiva republicana, derrotada per la superioritat franquista.

Derrota republicana (febrer-abril 1939)

• Conquesta de Catalunya: Franco entra a Barcelona el gener de 1939.
• Cop d’Estat del coronel Casado (març 1939): elimina Negrín i intenta negociar amb Franco.
• 1 d’abril de 1939: Franco proclama la victòria.

Conseqüències de la guerra

1. Demogràfiques: Més de 600.000 morts. Exili de 500.000 republicans.
2. Econòmiques: Infraestructures destruïdes i endeutament amb Alemanya i Itàlia.
3. Polítiques: Fi de la República i inici de la dictadura franquista.

L'establiment de la Dictadura Franquista

Franco, Caudillo únic

Concentració de tot el poder:

• 1937: cap del partit únic (FET y de las JONS).
• 1938: president del govern.
• 1939: instauració de la dictadura.

Repressió i imposició de l’Espanya única

Violència i repressió:

• Camps de concentració i judicis sumaríssims.
• Afusellaments i empresonament massiu d’opositors.

Catalunya i País Basc:

• Abolició de l’Estatut d’Autonomia.
• Prohibició del català i persecució del catalanisme.

La guerra com a croada i el paper de l’Església

• L’Església legitima la dictadura com una “Croada de Salvació Nacional”.
• Control ideològic mitjançant l’educació i la censura.

Partit únic i estructura política

• Decret d’unificació (1937) → fusió de la Falange i els carlins en el partit únic FET y de las JONS.
• Sindicat Vertical → supressió de sindicats i establiment de control estatal sobre obrers i empresaris.

El govern de Burgos

Primera estructura administrativa del règim. Lleis repressives:

• Llei de Responsabilitats Polítiques: sancions contra republicans.
• Llei de depuració de funcionaris públics.

Imposició de la victòria (1 d’abril de 1939)

L’Estat franquista es basa en:

• Centralisme polític i repressió.
• Nacionalcatolicisme i control social.
• Repressió dels vençuts → Espanya dividida en vencedors i vençuts.