La Segona República Espanyola: Biennis, Reformes i Conflictes (1931-1936)

De la Dictadura a la Segona República

1. L'organització de l'oposició: Pacte de Sant Sebastià

El Pacte de Sant Sebastià (agost de 1930) va agrupar forces participants com partits republicans, catalanistes, galleguistes i membres del PSOE. El programa incloïa:

• La proclamació de la República.
• Un estatut d'autonomia per a Catalunya.

L'estratègia era una insurrecció d'algunes unitats de l'exèrcit i una vaga general per establir un govern provisional de la futura República. El fracàs es va deure a l'aixecament prematur de la caserna de Jaca i l'execució dels capitans Fermín Galán i Ángel García.

2. Eleccions municipals de 1931

Primo de Rivera va ser substituït pel general Berenguer i després per l'almirall Aznar. Es van convocar eleccions municipals l'abril de 1931. Aquestes eleccions es van convertir en un plebiscit sobre la monarquia pel compromís de la monarquia amb la dictadura.

3. Proclamació de la II República (14 d'abril de 1931)

Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van suposar el triomf de les candidatures republicanes (41 de les 50 capitals de província). El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la II República.

• Govern provisional: Formació d'un Govern provisional format per membres dels partits signants del Pacte de Sant Sebastià.
• Catalunya: A Catalunya, triomf d'ERC (fusió dels partits Estat Català de Macià i del Partit Republicà Català de Companys), fundat el març de 1931. Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques. Davant d'aquests fets, una comissió del Govern provisional de la República va anar a Barcelona i va convèncer Macià de la retirada de la República Catalana dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques, amb la promesa d'un Estatut d'Autonomia.

El Bienni Reformador (1931-1933)

1. Reforma religiosa

L'objectiu era limitar la influència de l'Església i impulsar la secularització de la societat espanyola.

• Laïcitat de l'Estat, llibertat de culte i supressió del pressupost de culte i clergat.
• Matrimoni civil, divorci i secularització dels cementiris.
• La Llei de Congregacions (maig de 1933) va limitar la possessió de béns a les comunitats religioses i va obrir la possibilitat de dissolució (ex. Companyia de Jesús).

L'oposició dels catòlics a la nova legislació, juntament amb l'incendi de molts edificis religiosos, va suposar que molts catòlics s'alineessin contra la República.

2. Reforma de l'exèrcit

L'objectiu era reduir els efectius, acabar amb l'alt nombre d'oficials i sotmetre el poder militar al civil.

• Llei de retir de l'oficialitat: Tots els oficials havien de jurar lleialtat a la República; si no ho feien, podien retirar-se amb el sou íntegre.
• Tancament de l'Acadèmia Militar de Saragossa.
• Supressió dels ascensos obtinguts durant la dictadura.
• Creació de la Guàrdia d'Assalt (força d'ordre públic fidel a la República).

3. Reforma agrària

L'objectiu era acabar amb el predomini del latifundisme i millorar les condicions de vida dels jornalers (de 4,5 milions de persones treballant al sector agrícola, dels quals 2 milions eren jornalers).

• Jornada laboral de 8 hores, establiment de salaris mínims, etc.
• La Llei de Reforma Agrària (1932) permetia l'expropiació de les terres d'una part de la noblesa («Grans d'Espanya») sense indemnització. Si les terres no es conreaven o es feia de forma ineficient, es permetia l'expropiació amb indemnització.

Els resultats van ser escassos, la qual cosa va portar al fracàs i a un augment de les tensions socials i el desencís de molts jornalers i camperols pobres amb la República.

• Lentitud burocràtica.
• Resistència dels propietaris.
• Manca de pressupost.

4. Reforma de l'Estat centralista i autonomies

L'objectiu era reconèixer el dret a constituir autonomies.

• Catalunya: Creació de la Generalitat de Catalunya (abril de 1931) i aprovació de l'Estatut de Núria de 1932.
• País Basc: Aprovació l'octubre de 1936, un cop iniciada la guerra.
• Galícia: No va ser aplicat per l'inici de la Guerra Civil.

5. Reformes laborals

L'objectiu era la millora de les condicions laborals.

• Francisco Largo Caballero va ser Ministre de Treball.
• Llei de contractes de treball: Establiment de la negociació col·lectiva.
• Llei de jurats mixtos: Poder d'arbitratge de l'Estat en cas de desacord entre obrers i patrons.
• Ampliació de les assegurances en matèria de jubilació, maternitat i accidents laborals.

6. Obra educativa i cultural

L'objectiu era promoure una educació laica i garantida per l'Estat a tota la població.

• Limitacions als ordes religiosos en l'àmbit de l'ensenyament.
• «Misiones Pedagógicas» com La Barraca de Lorca, fent campanyes culturals entre els sectors més humils de la societat.
• Escola mixta, augment del pressupost educatiu en més del 50%. Creació de 10.000 escoles i 7.000 places de mestre.

Crisi de la Coalició Republicano-Socialista i Dretes

El Bienni Negre o Conservador (1933-1936)

1. Eleccions de 1933 i el nou govern

La situació d'inestabilitat política va portar Alcalá Zamora a dissoldre les Corts i convocar noves eleccions (eleccions de novembre de 1933). Aspectes clau d'aquestes eleccions:

• Augment de l'abstenció: La CNT va cridar a l'abstenció.
• Sufragi femení: Primeres eleccions en què van votar les dones.
• Esquerra desunida: Candidatures separades de republicans i socialistes.
• Dreta organitzada: Guanyadora la CEDA, seguida del Partit Radical de Lerroux.

2. Paralització de les reformes i radicalització

Alcalá Zamora va demanar a Lerroux que formés un nou govern, que tindria el suport de la CEDA. Això va comportar la paralització de les reformes i la radicalització del PSOE i la UGT, que es van apropar als anarquistes en la idea de la revolució social, augmentant el nombre de vagues el 1934.

• Devolució de les terres a la noblesa.
• Llibertat de contractació al camp i reducció dels salaris dels jornalers.
• Aprovació del pressupost de culte i clergat.
• Descens del pressupost de l'educació.
• Amnistia per a colpistes com Sanjurjo.

3. Conflicte rabassaire a Catalunya

Les divergències entre la Generalitat i el govern central (esquerres-dretes) van portar a un enfrontament a causa de la qüestió rabassaire. L'abril de 1934, el Parlament va aprovar la «Llei de Contractes de Conreu» que garantia l'accés a la terra dels rabassaires a canvi d'un preu taxat pel govern. Els propietaris tenien el suport de la Lliga Catalana (nom de la Lliga Regionalista a partir de 1933). La Lliga va demanar ajuda a les Corts espanyoles i va recórrer al Tribunal de Garanties Constitucionals per aconseguir anul·lar la llei.

4. La Revolució d'Octubre de 1934

Davant l'ascens de Hitler a Alemanya (1933), la possible entrada de membres de la CEDA al govern era percebuda com l'ascens del feixisme a Espanya. El 5 d'octubre, la UGT va convocar una vaga general. La descoordinació i la manca de suport de la CNT a tota Espanya van fer que només triomfés a Astúries. La Revolució d'Astúries (5-18 d'octubre) va ser possible gràcies a l'acord d'anarquistes, socialistes i comunistes. Els ajuntaments van ser substituïts per Comitès Revolucionaris (control i distribució d'aliments, transports, aigua i electricitat). La repressió va ser duta a terme per l'exèrcit d'Àfrica, comandat per Francisco Franco.

5. Proclamació de la República Catalana

A Catalunya, davant la convocatòria de vaga a tot l'Estat, Companys va proclamar la República Catalana dins de la República Federal Espanyola. No disposava de suports polítics ni sindicals (les relacions amb la CNT eren molt dolentes). El govern central va declarar l'estat de guerra a Catalunya, va ocupar el Palau de la Generalitat, va detenir i empresonar tot el govern al vaixell-presó Uruguai al port de Barcelona. Posteriorment, van ser condemnats a 30 anys de presó.

6. Conseqüències de la Revolució d'Octubre

• Augment de la influència de la CEDA.
• Francisco Franco nomenat Cap de l'Estat Major.
• Suspensió de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La Generalitat va quedar sota control, primer de militars i més endavant del govern central, amb la participació de la Lliga en la Generalitat intervinguda.
• Prohibició de diaris.

7. Crisi de govern i noves eleccions (1935-1936)

La tardor de 1935 va veure una crisi de govern del Partit Republicà Radical, amb casos de malversació de fons i escàndols de corrupció (com el cas de l'estraperlo, una ruleta trucada que involucrava Lerroux). Aquests casos van debilitar el govern Lerroux i Gil Robles va intentar que el nomenessin president. Alcalá Zamora s'hi va negar i va convocar eleccions el 16 de febrer de 1936.

El Triomf del Front Popular (Febrer de 1936)

Forces polítiques

• Esquerres unides: Aquest cop la CNT no va demanar l'abstenció a Catalunya. El Front d'Esquerres donava suport al programa del Front Popular. A la resta d'Espanya, el Front Popular tenia un programa que incloïa: retorn al procés reformista, amnistia per als presos polítics, restabliment de la Generalitat i de la Llei de Conreus.
• Dretes dividides: A Catalunya, el Front Català d'Ordre (Lliga). A la resta d'Espanya, el Bloc Nacional (partits feixistes, CEDA).

Victòria i primeres mesures del Front Popular

• Nou govern: Format per republicans d'esquerres amb el suport dels socialistes. Cap de govern: Manuel Azaña (i a partir de maig, Casares Quiroga). President de la República: Alcalá Zamora (i a partir de maig, Manuel Azaña).
• Amnistia: Amnistia a més de 30.000 presos polítics i readmissió dels obrers acomiadats a les vagues de 1934.
• Restabliment de l'autonomia: Restabliment de l'Estatut d'Autonomia. Al març, Companys tornà a ser President de Catalunya.
• Represa reformista: Represa del procés reformista. L'oposició de les dretes va ser immediata. Els empresaris van començar a expatriar capitals i a fer tancaments patronals. Falange Española va fomentar l'enfrontament civil, creant patrulles armades per actuar contra líders d'esquerres (José Antonio i la «dialèctica dels punys i les pistoles»).

La Dona a la Segona República Espanyola

1. Drets civils i polítics

Per primera vegada, les dones van poder exercir els seus drets i llibertats individuals, sense haver de dependre dels pares o marits, perquè fins llavors van ser considerades menors legalment. Per exemple, les dones casades no tenien la pàtria potestat dels fills i necessitaven el permís del marit per treballar, comprar i vendre les seves propietats, etc. La nova legislació va introduir el matrimoni civil, el divorci, la igualtat jurídica dels fills il·legítims, entre d'altres.

2. Drets laborals

Aprovació de l'assegurança de maternitat.

3. Educació i coeducació

Impuls de l'escolarització femenina, assolint-se el 64% el 1934, la coeducació en els períodes de govern de les esquerres i la presència de les dones en carreres com arquitectura, que era considerada masculina en aquella època.

4. Debat i aprovació del sufragi femení

La defensa del vot femení va ser liderada per la diputada Clara Campoamor, una de les 470 diputades. Els diputats dels partits republicans més importants estaven en contra perquè consideraven que les dones estaven sota la influència de l'Església Catòlica. Entre els que defensaven aquesta posició destaca la diputada Victòria Kent. Finalment, el sufragi femení es va aprovar gràcies al suport d'una gran part del Partit Socialista i, en menor mesura, de petits partits republicans, catalanistes, galleguistes i de forces conservadores.

5. Participació política i sindical

El major paper públic de les dones es va veure reflectit en l'augment de la seva participació tant a nivell sindical com polític. A nivell sindical, va créixer molt l'afiliació tant a la UGT, que va passar de tenir 18.000 afiliades el 1929 a 100.000 el 1936, com a la CNT, que va assolir la xifra de 142.000 afiliades el 1936. A nivell polític, les dones van participar en nombroses organitzacions com, per exemple, l'ANME (Asociación Nacional de Mujeres Españolas), formada fonamentalment per intel·lectuals i dones de classe mitjana. Entre les dones comunistes, cal destacar la creació el 1933 de l'AMA (Asociación de Mujeres Antifascistas), liderada per Dolores Ibárruri, «la Pasionaria».

Entre les dones anarquistes, cal esmentar la creació el 1934 a Barcelona del Grup Cultural Femení de la CNT i la fundació, el maig de 1936, de Mujeres Libres, que van impulsar la publicació d'una revista, van organitzar cursos adreçats a les dones per assolir els rudiments d'una professió, etc., a més de reivindicar la igualtat de drets i deures de les dones.

Durant la Guerra Civil, les dones van participar activament en múltiples tasques, principalment a la rereguarda; treballant a les fàbriques, produint armament, etc., però també al començament de la guerra com a milicianes. Cal destacar la figura de Federica Montseny, que va ser la primera dona ministra a Europa durant la Guerra Civil.

Partits i Sindicats a la II República