La Segona República Espanyola: Bienni Reformista i Bienni Conservador

El 12 d'abril de 1931, el rei demana que es convoquin eleccions municipals (són menors per veure què vol la gent) i es van presentar com un plebiscit (tu vas a votar no per la ideologia dels partits sinó vot monarquia o república) entre monarquia o república. El resultat evidenciava un rebuig a la monarquia i un desig de canvi polític. El rei Alfons XIII dimiteix diu ell momentàniament (però no torna perquè Franco no el crida). Els resultats van ser una victòria a la coalició republicano-socialista (Pacte de Sant Sebastià).

El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la República. Llavors es va instaurar un govern provisional format pels partits del pacte de Sant Sebastià, presidit per Zamora, que era el líder de la Dreta Liberal Republicana. Es convoquen eleccions per a juny de 1931, que guanyen els mateixos partits del govern provisional.

ELECCIONS GENERALS LEGISLATIVES DEL JUNY 1931

El triomf electoral de juny de 1931 va permetre al govern republicà-socialista afrontar una reforma radical de la societat espanyola que provocaria moltes resistències i també enfrontaments dins del govern. Formaven part del govern els partits republicans d'esquerres – PRRS, ERC -, el PSOE, la Dreta Liberal Republicana i els Republicans Radicals de Lerroux. Una coalició de partits, sorgida del Pacte de Sant Sebastià, massa variada com per a mantenir-se al llarg del temps.

Les urnes van donar la victòria a la coalició republicano-socialista (Pacte de Sant Sebastià).

Nou president del govern: Manuel Azaña

Govern format per republicans, socialistes i nacionalistes

Continua el president de la República Zamora

La primera gran actuació va ser la redacció d'una CONSTITUCIÓ REPUBLICANA

Bienni Reformista (1931-33)

GOVERN D'ESQUERRES

Es forma el govern provisional ho fan els signants del pacte Sant Sebastià deures: convocar eleccions a corts són unicamerals (1 congrés) que es faran al juny de 1931 que guanyen els mateixos partits del govern provisional i escullen cap de govern: Manuel Azaña (pot canviar cada 4 anys però això no es complirà) i aquest té els seus ministres (ministre d'educació, d'agricultura…) i cap d'estat: Zamora (6 anys). I han d'elaborar una nova constitució 1931. Al desembre s'aprova la constitució. Ara es podran fer lleis basant-se en la constitució. I ara comença el bienni reformista, la primera etapa de la república: els objectius principals són fer reformes i per cada reforma es necessita una llei.

En els 2 anys el nou govern va fer reformes amb la intenció de democratitzar el país, després de corrupcions electorals i caciquisme a Espanya durant el regnat del rei. També es va proposar modernitzar l'economia espanyola i fer desaparèixer desigualtats socials existents. La urgència de les reformes es pot explicar, en primer lloc, pel context de crisi econòmica que estava donant lloc a un important atur i tensions socials - vagues. A més, el moviment obrer esperava les reformes amb urgència, després d'haver estat apartats de la política “des de sempre”. Les principals reformes del bienni Republicà Socialista foren:

LA CONSTITUCIÓ REPUBLICANA DEL 1931

- Aquesta va establir aconfessionalitat de l'estat, l'estat es considera laic.

- Ampliació de les llibertats públiques privades: garanteix la igualtat per raons de sexe, origen i riquesa. I estableix el SUFRAGI UNIVERSAL FEMENÍ (1r cop)

- Forma d'Estat: REPÚBLICA: s'estableix un poder legislatiu (fer les lleis parlament) en unes Corts a Madrid; poder executiu: en un president de la República (sustituir la figura del rei) i un president del govern amb els seus ministres; i finalment un poder judicial (jutges).

- Organització territorial descentralitzada

La constitució permet crear governs autònoms a les regions històriques com Catalunya, el País Basc i Galícia.

REFORMES

- Reformes militars: L'objectiu era acabar amb la macrocefàlia (molta gent que té alts càrrecs) de l'exèrcit i no tenim de baix càrrec. L'objectiu és crear un exèrcit professional i eliminar els que estan a alts càrrecs. Va oferir el pas a la reserva a tots els oficials que no volguessin jurar fidelitat i que tenen un alt càrrec, permetre'ls fer una jubilació anticipada i cobrar un sou Llei de retirs.

En aquesta etapa la República va crear un nou cos armat, la Guàrdia d'Assalt, un cos amb organització militar, semblant a la Guàrdia Civil, però destinat preferentment a les ciutats. En part es va crear perquè el govern no es fiava de la fidelitat de la Guàrdia Civil, massa propera a la monarquia.

- Reforma religiosa: L'enorme pes de l'església a Espanya la reforma vol reduir l'impacte catòlic a la societat civil sobretot a nivell educatiu. Govern republicà separa església - estat tal i com ho diu la constitució. No hi ha subvencions a l'església. Es permet el casament i enterrament civil i es va fer la llei del divorci. L'església molt contrària als postulats republicans. L'estat deixa de ser catòlic; estat laic. Això ho aconsegueix mitjançant la Constitució. Consell: L'estat ja no subvenciona per mantenir el clergat. Resultat: enfrontaments entre estat i església.

- Estatuts d'autonomia: El 15 d'abril de 1931, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, proclama en Barcelona la República Catalana (això no va agradar a l'Estat republicà perquè defensa una patria unida). Immediatament, el govern provisional negocia amb la Generalitat perquè es mantingui dins de la legalitat, de manera que l'autonomia esperaria a que es redacti la constitució republicana i després es podria fer un projecte d'estatut. La Generalitat redacta un projecte d'estatut - l'Estatut de Núria - que va ser aprovat en plebiscit. El projecte va ser debatut a les Corts, on després de canviar-ne bona part dels continguts, va ser aprovat per ampla majoria. L'estatut aprovat implicava que disposaven de govern, parlament, justícia i policia - mossos d'esquadra - pròpia. El català es declara cooficial. L'autonomia, tot i els retalls, va satisfer als catalans, però fou molt criticada a la resta de l'Estat, en especial, per sectors conservadors i l'exèrcit.

- Reformes agràries: L'objectiu era l'estructura de les terres, predomini dels latifundis, molts grans que els propietaris eren de gran càrrec i no les treballaven, propietaris absentistes i els treballaven petits jornalers, vivien en precarietat sense sou. Aquests jornalers reclamen terra per viure, bona part que no es cultiva bé, i hem de fer reformes per modernitzar econòmicament el país. COM ES FA? L'Estat expropia terres perquè passin a l'estat, gent que les conrea malament… Algunes les indemnitza i d'altres no: els grans senyors d'Espanya i repartir terres entre els jornalers que estan a l'atur. Conseqüència: els propietaris van fer recursos als tribunals (tu ets propietari i te la treu i vas als tribunals i fas una queixa denúncia i es paralitza la reforma per estudiar el cas).

Els jornalers esperaven que la República resolgués els seus problemes fent la reforma agrària: expropiant terres i repartint-les entre els jornalers que es convertirien així en propietaris. Molt influïts per l'anarquisme i el socialisme més radical, entenien que les reformes laborals no solucionarien el problema. Així en aquest moment hi ha una radicalització de la situació al camp amb uns jornalers molt mobilitzats i uns propietaris que també es comencen a organitzar en contra de les reformes.

S'aprova la Llei de Reforma Agrària. Era una llei molt complicada, per exemple, distingia entre expropiacions sense pagar als propietaris, que tenien enormes propietats i la resta, que s'haurien d'indemnitzar. Els propietaris trobaren recursos legals per bloquejar la reforma, de manera que pràcticament no es repartiran terres, i la victòria de la dreta en les eleccions de 1933 porta a una pràctica paralització de la llei. Tot això va incrementar encara més les tensions a les zones latifundistes, que es transformen en un altre problema per al govern.

A principis de 1932 les protestes al camp donaven lloc a incidents violents entre els jornalers i la Guàrdia Civil. Un succés que acaba amb el linxament de dos guàrdies va servir d'antecedent a un altre en què la Guàrdia Civil paregué prendre revenja, disparant contra una manifestació pacífica. Aquests incidents, sumats a les seves protestes per la reforma militar, provocaren la destitució del cap de la Guàrdia Civil, el general Sanjurjo. En general, la voluntat de portar a terme totes les reformes alhora va acabar per provocar fortes tensions dins de la coalició de govern i una gran mobilització de la dreta de cara a les futures eleccions.

CRISI DE GOVERN

En tot cas, la lentitud de les reformes al camp va reforçar als sectors més radicals, que acusaven al govern de incomplir les promeses. El 1933 la CNT, amb un pes creixent de la FAI (són anarquistes), va convocar un alçament revolucionari contra la República que provocà morts i ferits. Els incidents més greus es produïren al poble de Casas Viejas (Andalusia), on l'intent d'assalt a la Guàrdia Civil deixà dos guàrdies ferits. L'arribada de reforços provocà la mort. Els guàrdies implicats en els assassinats al·legaren que havien rebut ordres de “disparar a la barriga” del president Azaña cosa que resulta totalment falsa. Però la polèmica va servir a Lerroux per trencar amb el govern d'Azaña. La polèmica va continuar durant mesos i finalment Azaña, molt impopular, dimiteix, i es convoquen eleccions per a novembre de 1933.

El panorama de cara a les eleccions de novembre de 1933 era, per tant, molt diferent al de dos anys abans. L'esquerra es presenta dividida, amb el PSOE presentant-se per separat dels republicans d'esquerres.

A més, els sectors d'esquerres decebuts amb la República es deixen notar per l'increment de l'abstenció a les zones anarquistes. El centre també tenia candidatura pròpia, els republicans radicals de Lerroux, que s'havien separat del govern, al que consideraven massa extremista.

Finalment, la dreta es presenta molt ben organitzada, amb una única llista. Durant l'any anterior la majoria dels partits de dreta catòlica s'havien agrupat en una coalició, la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas). El principal partit era Acción Popular, de Gil Robles. Eren partits de masses, basats en diaris catòlics i conservadors, i comptaven amb un estret suport de l'església que va mobilitzar als seus fidels, decidida a capgirar les reformes.

En aquesta època bona part de la dreta europea estava fascinada amb el nazisme a Alemanya, que es presentava com una alternativa moderna a la força creixent del comunisme i el socialisme. Aquesta atracció es feia notar tant en la CEDA (dreta, vol una república més conservadora) - Gil Robles mostrava admiració per Hitler - com en el sorgiment de partits d'extrema dreta. Renovación Española - liderada per José Calvo-Sotelo - i Falange Española - liderada per Jose Antonio Primo de Rivera, fill de l'antic dictador - , fundades en 1933, s'inspiraven obertament en el feixisme. La primera, declaradament monàrquica, entrà al parlament en 1933 i Calvo-Sotelo esdevingué un dels líders principals de la dreta espanyola. Encara que l'extrema dreta va tenir poc èxit electoral en general, disposaven de grups molt violents que ajudaren a desestabilitzar la República.

En les eleccions de novembre de 1933 hi hagué un clar gir a la dreta. La CEDA fou la força més votada. Els Republicans de Lerroux van guanyar força. L'esquerra va ser clarament derrotada, amb els republicans d'esquerres i el PSOE també.

BIENNI CONSERVADOR (1933-1935)

3.1Govern de centredreta Tota l’oposició a les reformes, unit a les crítiques rebudes per Casas Viejas, van provocar una crisi política. El presidente de la Repú Zamora convoca unes noves eleccions a les Corts. Els resultats electorals deixaren dos candidats potencials a la presidència del govern, ja que ningú tenia majoria absoluta. El candidat de la llista més votada era Gil Robles, de la CEDA(dreta), temut per la majoria dels partits, ja que era coneguda la seva admiració per Hitler. Gil Robles no es declarava obertament republicana sinó més bé “accidentalista”: no apostaba obertament per la monarquia ni per la República, ja que allò important és que el govern respecti les doctrines de l'església -una postura que no descartava una deriva cap a una dictadura autoritària. Això feia témer a molts que en el cas de controlar el govern, Gil Robles es convertira en dictador, com tot just estava fent Hitler a Alemanya.  

L'altra opció era encarregar-li la formació del govern a Lerroux, líder dels Republicans Radicals. Un republicà declarat, més centrista, i que havia col·laborat amb el govern anterior, amb el que es garantia una certa continuïtat a la República. 

Partint d’aquesta situació, encara que la CEDA era la llista més votada, el president Alcalá-Zamora encarregà la presidència a Lerroux, qui hauria de negociar el suport de la dreta. La CEDA acceptà votar a favor d'un govern de Lerroux, amb tots els ministres del partit Republicà Radical –i cap de la CEDA- , a canvi de que el govern de Lerroux rectificara totes les reformes del govern anterior d’esquerres. Així, el govern de Lerroux va haver d'aplicar el programa polític de la CEDA: 

3.2Actuacions del Govern republicà és la d’ATURAR LES REFORMES DEL 1r BIENNI, sobretot la agrària, i es torna el paper de l'església.

-S'aprova la “Llei de Reforma agrària”:Es reforça el poder  dels propietaris de terres, s'incrementen les indemnitzacions, i es retornaran part de les terres expropiades. 

Els treballadors comproven que la República no implicava necessàriament els canvis que esperaven. LA CNT es radicalitza, així com una part del PSOE i la UGT, que començaren a apostar per la Revolució. Així aquests sectors de l’esquerra comencen a plantejar una reacció radical front a un govern que també pensava actuar amb duresa, el que donà lloc a noves tensions.

En Juny de 1934 socialistes i anarquistes convoca una vaga general agrària que fracassà i fou durament reprimida pel govern. Poc després, el tribunal constitucional anul·la la “llei de contractes de conreu” aprovada per la generalitat de Catalunya. La llei permetia convertir els “Rabassaires” -molt abundants a Catalunya- en propietaris plens, pagant el preu taxat per la terra. Els Rabassaires eren arrendadors que conreaven vinyes amb contractes de “Rabassa morta”: a canvi de posar en explotació terra abandonada i plantar-la de vinya podien conrear-la fins la mort de la rabassa -almenys, uns cinquanta anys.  

En aquest context de tensió creixent a primers d’Octubre la CEDA forçar l’entrada de tres dels seus membres al govern, el que dispara els temors de l’esquerra i provocà una resposta immediata, la Revolució d’Octubre de 1934. El PSOE i la UGT cridaren a la vaga general revolucionària, això implicava paralitzar l’economia del país, però també prendre el control de pobles i ciutats, en ocasions, amb armes en la mà.

La convocatòria va tindre un èxit molt parcial, perquè en moltes zones la CNT no s'afegeix. Va fracassar així en la major part del país, especialment en zones agràries -on ja havien fet vaga en Juny. En Madrid hi hagueren enfrontaments armats, però la situació es controlà en poques hores . Al País Basc, les zones mineres i industrials quedaren baix control obrer durant uns pocs dies. El govern les recuperà, però es produïren uns 40 morts. En Catalunya el Govern de la Generalitat, encara controlat per ERC, proclama a “l’Estat Català com a part de la República federal espanyola”, afegint-se a la revolta contra el govern. L’exèrcit controlà la situació en poques hores, el govern de la Generalitat fou empresonat i l’autonomia fou suspesa.