La Segona República Espanyola: Bienni Conservador i Front Popular (1933-1936)

El Bienni Conservador (1933-1936): Crisi i Polarització

Eleccions de 1933 i l'Ascens del Centre-Dreta

Les eleccions de 1933 van veure l'esquerra presentar-se desunida, mentre que la dreta ho va fer unida i organitzada. El resultat fou la victòria dels partits de centre-dreta, un fet que inaugurà un govern de dos anys conegut com a Bienni Negre. El Partit Radical de Lerroux i la CEDA de Gil Robles van obtenir els millors resultats.

Paralització de les Reformes i Conflictes

Durant aquest període, es va frenar la reforma agrària: es van retornar les terres expropiades i es va concedir la llibertat de contractació, la qual cosa comportà una baixada dels salaris dels jornalers. El govern central s'enfrontà amb la Generalitat de Catalunya quan aquesta va promulgar la Llei de Contractes de Conreu, i també amb els nacionalistes bascos quan es va paralitzar el projecte d'estatut.

Pel que fa a la reforma religiosa, es va aprovar un pressupost per al culte i el clergat. A l'exèrcit, es va aprovar una amnistia, i en l'educació es van respectar els canvis del govern anterior. Com a conseqüència, hi hagué una radicalització del PSOE i la UGT. Largo Caballero proposà una revolució social, mentre que Prieto advocà per col·laborar amb els republicans. Tot això portà a vagues i conflictes creixents.

La Revolució d'Octubre de 1934

Les causes d'aquesta revolució foren l'ascens del nazisme a Europa i la repressió a Astúries. L'esquerra interpretà l'entrada de la CEDA al govern com l'inici d'un procés de feixistització. Fou un moviment poc coordinat que triomfà a Astúries i Catalunya, però que finalitzà amb una forta repressió governamental.

• A Astúries, la col·laboració entre socialistes i anarquistes va permetre a la revolució fer-se amb el poder.
• A Catalunya, la col·laboració entre socialistes i nacionalistes va proclamar l'Estat Català.

Això portà a una polarització extrema de les posicions polítiques. La repressió donà a l'exèrcit el paper de garantir seguretat als conservadors, i es va evidenciar una falta de coordinació i unitat d'acció en l'esquerra.

Crisi del Bienni Conservador

La CEDA va influir cada vegada més en el govern, i el seu projecte era modificar la Constitució, reduint l'autonomia de Catalunya, abolint el divorci i eliminant la possibilitat de socialitzar la propietat. El 1935, el govern del Partit Radical va entrar en crisi per diferències ideològiques i per escàndols de corrupció. Gil Robles intentà ser nomenat president del govern, però Alcalá Zamora es negà i nomenà a Chapaprieta, convocant eleccions.

El Front Popular i el Camí cap al Cop d'Estat (1936)

Eleccions de Febrer de 1936

Els partits d'esquerra (republicans, socialistes i comunistes) es van agrupar en el Front Popular, partidaris d'amnistia, ampliació de la reforma agrària, aplicació de la Constitució, legislació social i autonomia per a Catalunya. Els partits de dreta van acudir dividits en tres parts: els monàrquics, els tradicionalistes i els de la CEDA, tots sense un programa comú. La victòria fou per al Front Popular. Manuel Azaña fou nomenat president de la República i Casares Quiroga cap de govern.

Mesures del Front Popular i Tensió Social

El govern del Front Popular va decretar una amnistia, va obligar les empreses a readmetre els treballadors vaguistes i va restablir l'Estatut Català. El procés reformista interromput va augmentar ràpidament i en profunditat. No obstant això, la situació social va anar empitjorant: l'esquerra radical defensava la revolució, i la Falange Española fomentava l'enfrontament. La violència i la tensió creixents provocarien el cop d'estat.

El Cop d'Estat de Juliol de 1936

Un grup de militars de la UME (Unión Militar Española) va preparar un cop d'estat al qual es va unir Mola. Hi hagué un pronunciament de totes les guarnicions dirigides per Sanjurjo i amb el suport de la Comunión Tradicionalista i la Falange Española per a establir una dictadura militar. Els assassinats del tinent Castillo i de Calvo Sotelo van accelerar el cop, que es va produir la nit del 17 de juliol. El govern de Casares Quiroga no va reaccionar, i serà la resistència popular la que farà fracassar el cop en moltes zones, donant inici a la Guerra Civil.

Problemes de la Coalició Republicano-Socialista (1931-1933)

Conjuntura Econòmica Desfavorable

El canvi de règim va coincidir amb la depressió econòmica mundial. Aquesta crisi va afectar relativament Espanya, paralitzant l'emigració i afectant els sectors més dinàmics de l'economia.

Conflictivitat Social Creixent

La CNT va veure l'ocasió idònia per al seu projecte revolucionari i va fomentar la conflictivitat laboral. Les vagues, insurreccions i ocupacions de terres anarquistes van augmentar, com ara les sublevacions de miners (Alt Llobregat), llauradors (Casas Viejas) i camperols (Castilblanco). Aquests fets van produir un desgast del govern, va augmentar la desconfiança empresarial, va desmotivar la inversió i hi hagué un empitjorament de l'economia.