La Segona República Espanyola: Bienni Conservador i Autonomia Catalana

La Segona República: El Bienni Conservador (1933-1935)

El Bienni Conservador va estar dirigit pel Partit Republicà Radical (PRR) de Lerroux, amb la cooperació de la CEDA. Van intentar frenar les reformes iniciades, exceptuant les d'educació. A partir d'octubre de 1934, la CEDA va entrar al govern amb tres ministres, fet que va provocar una revolta del PSOE i la UGT. Aquesta revolta va succeir principalment a Astúries i va ser durament reprimida per Francisco Franco, amb més de 500 morts.

JONS: Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista.

La Constitució de la Segona República (1931)

La Constitució de 1931 presentava les següents característiques:

• Era laica.
• No va tenir un consens ampli (només el centre-esquerra).
• Establiment de la separació de poders, amb preeminència del poder legislatiu.
• Garantia de la independència judicial.
• No hi havia Senat.
• Garantia de nombrosos drets i llibertats.
• Reconeixement del vot femení.

El Catalanisme i l'Estatut d'Autonomia

Procés de l'Estatut de Núria

La redacció de l'Estatut per part dels catalans es va dur a terme el 1931 a Núria. Després d'un referèndum pactat, el text es va presentar a les Corts el gener de 1932. El fracàs del cop d'estat de Sanjurjo va accelerar l'aprovació de l'Estatut i el posterior trasllat de competències a la Generalitat.

Conflictes i Suspensió de l'Autonomia

Amb l'ascens del govern conservador i la mort de Macià, que va ser succeït per Companys, van sorgir nous conflictes. La Llei de Contractes de Conreu, aprovada per la Generalitat, va ser impugnada pels propietaris de les terres davant el Tribunal de Garanties Constitucionals, que va dictaminar que l'Estatut no tenia competències en aquesta matèria.

La vaga general declarada per l'entrada de tres ministres de la CEDA al govern central va portar Companys a proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola el 6 d'octubre de 1934. En no tenir el suport del poble, el general Domènec Batet va empresonar Companys i el seu govern. L'Estatut d'Autonomia va quedar suspès i el govern empresonat fins a l'any 1936, quan el Front Popular va decidir alliberar-los.

Aspectes Clau de l'Estatut de Catalunya (1932)

L'Estatut de 1932 definia Catalunya com una regió autònoma dins l'Estat integral de la República Espanyola. Entre les seves disposicions més rellevants, destacaven:

• Autonomia Política: Reconeixement de la capacitat d'autogovern.
• Ciutadania Catalana: Establiment de la condició de català.
• Competències Pròpies: Assoliment de nombroses competències, amb l'Estat legislant sobre forces armades i la Generalitat sobre altres àmbits.
• Llengua Oficial: El català i el castellà com a llengües oficials.
• Control de l'Ensenyament: La Generalitat vetllava pels centres que creava.
• Control de la Justícia: Amb plena autonomia sobre el dret civil català.
• Control de l'Ordre Públic.
• Control de la Hisenda: Capacitat de recaptar alguns impostos, tot i dependre dels fons de l'Estat.
• Control d'Obres Públiques.

Desplegament de l'Estatut i Obra de Govern

El desplegament de l'Estatut va ser lent i menys de l'esperat per diversos factors: la manca de temps, la reticència de l'Estat a traspassar competències i recursos, i la manca de fons a causa de la crisi econòmica de l'època.

Malgrat les dificultats, la Generalitat Republicana va dur a terme una important obra de govern:

• La dona va ser equiparada legalment i la majoria d'edat es va fixar als 21 anys.
• Es van crear hospitals i es va millorar l'atenció primària, consolidant les bases de l'estat del benestar.
• Es van impulsar escoles de millora agrària i la creació de cooperatives.
• Es va aprovar el reglament intern per a la creació de comarques.
• Es va promoure la pedagogia moderna i la democratització de la Universitat de Barcelona (UB).
• Es va avançar en la normalització del català: una quarta part de diaris i ràdios eren en català. Ràdio Associació de Catalunya (RAC) i Ràdio Barcelona emetien en català i castellà.