La Segona República Espanyola (1931-1936): Història i Crisi

Proclamació de la Segona República (1931)

Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 es van convertir en un plebiscit sobre la monarquia. Tot i que els monàrquics van guanyar en conjunt, la victòria republicana a les grans ciutats va evidenciar el rebuig popular a la Corona. Davant aquesta situació, el rei Alfons XIII va abdicar i es va exiliar a França.

El 14 d’abril es va proclamar la Segona República i es va formar un govern provisional presidit per Alcalá Zamora. A Catalunya, Francesc Macià va proclamar l’Estat Català dins d’una República Federal Espanyola, però el govern central va negociar i es va establir la Generalitat com a institució d’autogovern.

Entre les primeres mesures republicanes destaquen:

• L’amnistia per als presos polítics.
• La protecció dels pagesos contra l’expulsió de les terres.
• La convocatòria d’eleccions generals.

En els comicis del 28 de juny de 1931, la coalició republicana-socialista va obtenir una clara victòria (54% dels vots), mentre que Esquerra Republicana de Catalunya va aconseguir 30 escons. Paral·lelament, a Catalunya es va redactar l’Estatut de Núria, que va obtenir un gran suport en referèndum, però la seva aprovació definitiva es va posposar fins a la redacció de la nova Constitució.

La Constitució de 1931: Bases d'un Estat Nou

Les Corts Constituents sorgides de les eleccions del juny de 1931 van elaborar una nova Constitució amb l’objectiu d’establir un estat democràtic, laic i socialment avançat. Els punts clau incloïen:

• Sufragi universal: Reconeixement per primera vegada del dret de vot de les dones.
• Separació Església-Estat: Eliminació dels privilegis de l’Església catòlica i impuls d’un model d’educació laica.
• Autonomies: Permetia la creació d’autonomies regionals (obrint el camí per als Estatuts de Catalunya i el País Basc).
• Reforma Agrària: Pretenia redistribuir terres dels grans propietaris entre els pagesos.

A nivell polític, es va establir un sistema de Corts unicamerals elegides cada quatre anys i un president de la República amb un mandat de sis anys. L’Exèrcit, pilar de la monarquia, va ser objecte d’una reforma per reduir el seu pes polític. La Constitució es va aprovar el 9 de desembre de 1931, però el seu caràcter avançat va generar una forta oposició entre els sectors conservadors, l’Església i l’Exèrcit.

El Bienni Reformista (1931-1933) i les Reformes

Amb l’aprovació de la Constitució, es va formar un nou govern presidit per Manuel Azaña, amb majoria republicana i suport socialista. Es van impulsar reformes estructurals:

Reformes Clau del Bienni Reformista

• Àmbit Militar: Modernització i control de l’Exèrcit, reducció d’oficials i creació de la Guàrdia d’Assalt.
• Àmbit Educatiu: Extensió de l’educació pública, laica i gratuïta, amb la construcció de milers d’escoles (limitada per la manca de pressupost).
• Separació Església-Estat: Dissolució de la Companyia de Jesús, legalització del matrimoni civil i el divorci, i supressió del pressupost del clergat.
• Reforma Agrària: Mecanismes per expropiar terres en desús i redistribuir-les. Va trobar resistència dels terratinents i insatisfacció dels jornalers.

L’oposició als canvis es va manifestar en l’intent de cop d’estat del general Sanjurjo el 1932, que va fracassar. A Catalunya, l’Estatut d’Autonomia es va aprovar el setembre de 1932. El govern d’Azaña es va trobar assetjat tant per la dreta (que el veia radical) com per l’esquerra (que el veia insuficient), fet que va portar a la convocatòria d’eleccions anticipades el novembre de 1933.

El Bienni Conservador (1933-1936) i la Crisi

Les eleccions de 1933 van ser les primeres en què van votar les dones i van donar la victòria als partits de dreta, amb la CEDA i el Partido Radical com a principals forces. Alcalá Zamora va nomenar Alejandro Lerroux cap de govern, amb el suport de la dreta, evitant inicialment que la CEDA accedís al poder.

Paralització de les Reformes

Aquest període es va caracteritzar per la paralització de les reformes del Bienni Reformista, especialment en matèria agrària i autonòmica. Es va restablir el pressupost del clergat, es va frenar la reforma agrària i es van aplicar polítiques de repressió contra sindicats i moviments socials.

La Revolució d'Octubre de 1934

L’entrada de ministres de la CEDA al govern el 1934 va generar una gran tensió, provocant una vaga general convocada per socialistes i comunistes. Els fets més destacats van ser:

• Astúries: Els miners es van aixecar en armes i van proclamar una revolució socialista, durament reprimida per l’Exèrcit sota el comandament de Franco.
• Catalunya: Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins d’una República Federal Espanyola. El moviment va ser reprimit i el govern català, empresonat.

La repressió d’aquests fets va radicalitzar l’oposició d’esquerres. Paral·lelament, els escàndols de corrupció del govern de Lerroux van erosionar el suport de la dreta. Davant la crisi, Alcalá Zamora va dissoldre les Corts i va convocar noves eleccions pel febrer de 1936.

La Victòria del Front Popular i la Tensions

Les eleccions del febrer de 1936 van donar la victòria al Front Popular, una coalició d’esquerres (59% dels vots a Catalunya). Manuel Azaña va formar un nou govern republicà amb el suport de socialistes i comunistes.

Restabliment de les Polítiques Progressistes

Les primeres mesures del Front Popular van incloure:

• Amnistia per als presos polítics (incloent-hi Lluís Companys).
• Restabliment de la Generalitat i l’Estatut d’Autonomia.
• Represa de la Reforma Agrària i de les polítiques progressistes del Bienni Reformista.

Tanmateix, la tensió social i política es va intensificar. La dreta va començar a conspirar per enderrocar la República. Grups d’extrema dreta, com La Falange, van incrementar els actes de violència. L’assassinat del líder monàrquic Calvo Sotelo el juliol de 1936 va ser el detonant definitiu per al cop d’estat militar que ja s’estava preparant.

El Cop d'Estat de 1936 i l'Inici de la Guerra

El cop d’estat va començar el 17 de juliol de 1936 al Marroc espanyol, liderat pel general Franco. L’endemà, la insurrecció es va estendre a la Península amb resultats desiguals:

• Triomf rebel: Zones conservadores com Galícia, Castella i Navarra.
• Derrota rebel: Catalunya, Madrid i València (gràcies a les forces republicanes).

La revolta va derivar ràpidament en una guerra civil. Franco va rebre suport de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista (tropes i armes), mentre que la República només va rebre ajuda de la Unió Soviètica. Així començava la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).