La segona república i la Catalunya autonoma

Quins gran problemes endèmics del país va voler reformar l asegona república?..

Els mals endèmics que afectaven Espanya i als quals va haver d’enfrontar-se la República van ser:

-Els conflictes socials protagonitzats per les classes menys afavorides. -Els recels d’empresaris i grans propietaris agrícoles. -L’oposició de l’Església. -El caràcter intervencionista de l’exèrcit. -La conjuntura econòmica.

Per fer front a aquests problemes i modernitzar i democratitzar la societat espanyola, es van emprendre una sèrie de reformes: agrària, religiosa, militar, etc. S’hi van oposar l’oligarquia terratinent i la patronal, un sector de l’exèrcit i l’Església. Entre els factors que van contribuir al triomf electoral de la dreta l’any 1933 s’ha de destacar la desfavorable conjuntura econòmica internacional que hi havia, la conflictivitat social, a la qual cosa es va unir també l’oposició per part dels empresaris i grans propietaris i l’Església a l’aplicació de les reformes del bienni reformista. També va contribuir a la victòria electoral de la dreta el 1933 la fragmentació de les forces polítiques d’esquerra i la unitat de la dreta, que es va presentar als comicis en coalició. El programa del govern del bienni conservador, format per la CEDA i el Partit Radical, va consistir en l’anul·lació efectiva de la major part de les mesures progressistes de la Constitució i de la legislació laboral, a més de la paralització de la reforma agrària i religiosa i del projecte d’estatut basc. A més a més, va ser decretada l’amnistia per als sublevats amb Sanjurjo el 1932. Aquestes mesures van provocar una radicalització de les postures de l’esquerra, especialment del PSOE i la UGT, que va comportar també un enduriment de les postures de la dreta, amb la qual cosa es va crear una autèntica espiral de violència. Durant el bienni conservador es va produir la revolució d’Astúries, impulsada per la UGT, i la proclamació de la República Catalana, totes dues reprimides per l’exèrcit.

Quina peculiaritat presenten les eleccions del 1936? Com i per què es va gestar el cop militar?

A les eleccions de febrer del 1936, l’esquerra s’hi va presentar unida per primera vegada, agrupada en el Front Popular, mentre que la dreta hi va anar fraccionada, al contrari que el 1933. El Front Popular va aconseguir unir comunistes, socialistes i republicans. Les dretes es van agrupar en coalicions: la CEDA, monàrquics o tradicionalistes (Bloque Nacional), però sense candidatura única. El triomf electoral del Front Popular, al febrer del 1936, va propiciar la represa de les reformes començadés el 1931 i paralitzades el 1933. El cop d’Estat militar de juliol del 1936 va ser fruit de mig any de gestació per part dels militars amb el suport dels sectors més conservadors del país, reticents a tolerar el triomf obtingut pel Front Popular a les eleccions del febrer. Els partits d’esquerra i els sindicats van portar a terme una mobilització popular que es va traduir en vagues, ocupació de terres per part de jornalers o proclames revolucionàries per part dels anarquistes, els comunistes i un sector dels socialistes. Tot plegat va servir per espantar encara més els propietaris, empresaris, eclesiàstics i militars, en especial quan s’hi va afegir l’actuació de les milícies falangistes, que amb els seus atacs a líders d’esquerra van contribuir a crear una sensació de caos i violència. Davant d’aquesta situació, un grup de militars, encapçalats pel General Mola i amb el suport dels membres d’UME, va decidir preparar un cop d’estat. Mola va organitzar un pronunciament simultani en el major nombre possible de guarnicions militars, entre les quals destaquen les de Madrid i Barcelona, mentre que l’exèrcit africà comandat per Franco quedava com a reserva especial. Les forces més dretanes van teixir una xarxa conspiradora militar i civil pel país, a la qual cosa van afegir el suport aconseguit dels feixistes italians i dels nazis alemanys, i un pla per a l’aixecament dels grups polítics amb milícies pròpies.  Amb l’excusa de l’assassinat del polític monàrquic José Calvo Sotelo, el 14 de juliol de 1936, malgrat que el pla ja s’havia meditat, es va iniciar la sublevació el 17 de juliol al Marroc, des d’on es va estendre a tot Espanya l’endemà. No obstant això, l’intent de cop d’estat va fracassar a bona part del país, cosa que va conduir a la Guerra Civil.

Defineix o explica:

Llei de congregacions

: legislació aplicada pel govern reformista (1931-1933) que limitava les possessions i el poder dels ordes religiosos mitjançant la nacionalització dels béns eclesiàstics. També limitava la influència de la religió en l’ensenyament.

Llei de retir de l’oficialitat:

legislació emmarcada en la reforma militar empresa durant el bienni reformista (1931-1933), consistent en l’opció donada als oficials de l’exèrcit d’elegir entre un retir amb tot el sou o la permanència a l’Exèrcit amb la condició de mostrar la seva adhesió al règim republicà.

Llei de reforma agrària:

legislació aprovada el 1932 i que establia l’expropiació dels latifundis a fi de millorar-ne l’aprofitament i l’assentament de pagesos. La finalitat de la llei era aconseguir una redistribució més gran de la terra i una optimització de la producció agrària.

Estatut de Núria:

projecte d’autonomia de Catalunya, presentat al santuari de Núria el 1931. En aquest es proclama Catalunya com un Estat federal dintre de la República espanyola, amb la Generalitat com a institució representativa principal. També es concreta la divisió territorial en comarques i s’estableix l’oficialitat de la llengua catalana. No es va arribar a aprovar.

Llei de contractes de conreu:

legislació sobre la reforma agrària empresa durant el bienni reformista (1931-1933), per la qual es permetia als pagesos l’accés a la propietat de les terres arrendades.

Estatut del 1932

normativa institucional del Principat de Catalunya, aprovada per les Corts espanyoles el 1932 i reconeguda per la Constitució republicana. Definia Catalunya com una regió autònoma dins l’Estat espanyol i establia la cooficialitat de les llengües catalana i castellana. La Generalitat tenia competències sobre ordre públic, administració, justícia i ensenyament.

Cas de l’estraperlo

assumpte referit a un cas de corrupció del govern conservador, relacionat amb la introducció a Espanya el 1934 d’una ruleta fraudulenta de la marca Straperlo al casino de Sant Sebastià. La ruleta estava controlada pel casino i va ser desmuntada per la policia.

Divisió territorial de Catalunya

l’any 1936, poc després del començament de la Guerra Civil espanyola, es va aprovar la divisió comarcal de Catalunya, que va quedar dividida en 38 comarques. Fins aleshores i des del decret de Nova Planta del 1716, s’havia dividit en quatre províncies (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona).