Segona República, aixecament militar i obra de la Generalitat

La Segona República (1931-1936)

L'any 1930, la dictadura de Primo de Rivera va acabar i els intents d'Alfons XIII per seguir amb la dictadura van ser un fracàs. El Pacte de Sant Sebastià, entre els principals líders republicans, pretenia acabar amb la monarquia. El final de la monarquia no va arribar fins a l'abril de 1931. El 12 d'abril es van produir eleccions municipals on els principals líders republicans van obtenir molts vots. Alfons XIII es va adonar que no tenia suport al país i va dimitir. El 14 d'abril de 1931, els líders republicans van proclamar la Segona República. Després de la dimissió del rei, es va formar un govern provisional. Les eleccions van ser guanyades per partits republicans i pel PSOE. El primer president de la República va ser Niceto Alcalá-Zamora.

La Constitució de 1931

Al desembre de 1931 es va firmar la Constitució espanyola. Es basava en la democràcia com a forma de govern i en la defensa de llibertats. Va ser elaborada des del consens de les esquerres, d'aquí el caràcter progressista d'aquesta constitució:

• Existència d'una sola sala parlamentària (Congrés)
• Sufragi universal (inclou el vot de les dones)
• Igualtat i garantia de drets i llibertats dels ciutadans
• Laïcisme de l'Estat
• Reconeixement de les autonomies de diferents regions d'Espanya

Per la Segona República, l'educació era un dret molt important, per això va crear moltes escoles i va portar a elles una educació moderna, laica i gratuïta per treure els joves de l'analfabetisme.

El bienni reformista (1931-1933)

El primer govern del període republicà va ser presidit per Manuel Azaña, que va dur a terme un seguit de reformes:

• Reforma militar: amb l'objectiu de professionalitzar les forces armades.
• Reforma agrària (1932): per modernitzar el camp espanyol i repartir les terres que es trobaven en mans dels latifundis i de l'Església.
• Reforma religiosa: es va legalitzar el divorci i el matrimoni civil. Es van prohibir els ordes religiosos en l'educació. Això va portar a la crema d'esglésies.
• Reformes socials i laborals.
• Reformes autonòmiques.

Aquestes reformes van tenir grans problemes per tirar endavant, sobretot per la pressió de la dreta, que va intentar donar un cop d'estat l'any 1932. El cop d'estat només va triomfar a Sevilla. El bienni reformista també va tenir en contra l'extrema esquerra, perquè veia insuficients les mesures portades a terme pel partit d'Azaña. El gener de 1933 va tenir lloc l'aixecament de Casas Viejas. Aquest aixecament anarquista i la seva repressió per part del govern van fer que el govern perdés la majoria de suports que encara tenia al país. Azaña va dimitir, es van convocar eleccions i van guanyar la CEDA i els republicans radicals.

El bienni conservador (1933-1936)

El govern va estar dirigit per Lerroux, que va anul·lar la majoria de les reformes portades a terme per Azaña. Això va portar a un augment de la conflictivitat als carrers. Va aparèixer un nou partit amb una ideologia feixista que venia d'Europa: Falange Española. L'any 1934, les esquerres es van radicalitzar i, a l'octubre, els socialistes van convocar una vaga general que es va tornar una revolució en algunes regions com Astúries o Catalunya. El govern conservador va fer esforços per mantenir l'ordre utilitzant els militars, però no va servir de res perquè va esclatar la corrupció que implicava el partit conservador. Aquests escàndols van fer que el govern proclamés eleccions el febrer de 1936. Els partits d'esquerres van veure una oportunitat per poder conquerir el poder i, per això, es va tornar a unir Azaña amb totes les esquerres, formant el Front Popular.

L'aixecament militar i la Guerra Civil

Emilio Mola va dirigir i preparar el complot des de Pamplona. Es va reunir amb la Unión Militar Española. Altres col·laboradors van ser Goded, Cabanellas i Queipo de Llano. Es volia fer un cop ràpid i violent amb una posterior repressió dura. Es volia acabar ràpidament amb l'esquerra i els sindicats. Hi havia un arrelament de la política tradicionalista a Castella la Vella i Navarra. La Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) va configurar una trama civil amb una ideologia tradicionalista i catòlica, formada per membres de la Falange, joves de la burgesia, navarresos i castellans. El Front Popular era conscient de les idees dels militars, però es va creure que seria una rebel·lió com la del general Sanjurjo (1932). L'Alzamiento Nacional (13/7/1936) va ser l'inici de l'aixecament a les Canàries dirigides per Franco després de l'assassinat de Calvo Sotelo. Franco va viatjar al Marroc en un avió privat britànic (Dragon Rapide) amb l'exèrcit colonial. Les tropes es van aixecar també a la Península (dies 18 i 19).

Causes profundes de la Guerra Civil

• Conflictes entre les creences religioses dels dos bàndols: un defensava la laïcitat i l'ateisme, i l'altre la religió catòlica.
• Conflicte de tradicions: la dreta defensava una jerarquia eclesiàstica i militar, amb un rei com a líder, i es valorava la població segons les seves terres (Antic Règim). L'esquerra defensava un món més capitalista i liberal, la indústria i l'urbanisme, i el món obrer.
• Interès per entrar en guerra dels països europeus, que van experimentar a Espanya per després posar en pràctica l'armament durant la Segona Guerra Mundial.

Causes immediates de la Guerra Civil

• 13/07/1936: Assassinat de Calvo Sotelo.
• Des de 1932: S'estudien complots contra la República per part dels militars, polítics d'extrema dreta, propietaris agraris i càrrecs eclesiàstics.
• Destaquen els afiliats a Falange Española: se sentien amenaçats.
• La formació de forces polítiques radicalitzades.
• Destaca el Front Popular: guanya les eleccions del 1936.

Obra del govern de la Generalitat de Catalunya

Es van intentar desenvolupar les funcions amb normalitat. El setembre de 1936, Lluís Companys va encarregar a Josep Tarradellas (conseller primer) la formació d'un govern amb totes les forces obreres (s'inclou la CNT). Les feines més complicades van ser la conservació de l'ordre públic i la recuperació del funcionament ordenat i regulat del sistema judicial. El govern va facilitar l'exili de gent en perill de ser assassinada. Es va crear tribunals populars per ajustar la llei de l'ordre i la repressió, el desarmament de la població civil i el desmantellament de barricades.

Cultura

• Patrimoni cultural català: es vol preservar de destruccions, rapinyes i incendis. Es vol salvar dels bombardejos franquistes. Ventura Gassol (Conseller de Cultura) va portar tresors artístics fora de Barcelona. Va ser una operació modèlica a Europa: salvació d'esglésies, monestirs, museus i biblioteques. S'utilitzaran els mateixos mètodes durant la Segona Guerra Mundial.
• Educació: creació del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), que gestionava edificis, material escolar i equips de mestres, i va permetre mantenir un bon nivell educatiu durant la guerra. Creació de l'Institut Escola: impulsa una educació moderna i modèlica. Es van mantenir les portes obertes a la Universitat Autònoma. La proximitat del front de guerra no va permetre obrir el setembre del 1938. El Seminari Conciliador es va convertir en Universitat Obrera. Molts convents es van convertir en escoles.
• Comissariat de Propaganda (dirigit per Jaume Miravitlles): abasta l'interior de Catalunya, les relacions amb Espanya i la causa catalana i republicana pel món. Organitza exposicions, campanyes a la ràdio, producció de pel·lícules, publicació de llibres i creació de cartells i biblioteques per als soldats. Destaca 'El més petits de tots': icona del republicanisme català.

Sanitat i assistència

Els metges es van posar al servei de la Generalitat. Es va organitzar un sistema hospitalari i sanitari nou. Es van emprendre campanyes de vacunació. Es van organitzar els serveis psiquiàtrics. Es va fomentar la creació d'hospitals de sang i d'assistència social. Es va crear una xarxa de llars d'infants per donar acollida a nens de milicians. Destaca el paper dels vaixells russos.

Comitè d'Ajut als Refugiats

Va acollir espanyols refugiats a Catalunya. Els allotjava, alimentava i educava infants. Donava suport sanitari. Provenien de territoris conquerits pels franquistes. A finals de 1936 hi havia 300.000 refugiats, el setembre de 1937, 568.000, i a finals de 1938, 1.000.000. Destaca el nombre d'exiliats que arribaven a Catalunya per marxar a França.

La batalla de l'Ebre

El febrer de 1938, els franquistes, després d'un mes i mig, van tornar a conquerir Terol. La Generalitat va començar a crear un exèrcit regular. Després dels fets de maig de 1937, el control de l'exèrcit va passar a ser de la República. Després de la presa de Terol, Franco va iniciar una gran ofensiva contra Catalunya. Es volia aïllar de València i atacar el País Valencià a l'estiu del 1938. L'abril de 1938, els franquistes van entrar a Catalunya i van conquerir Lleida. El 5 d'abril, Franco va dictar una llei que suprimia l'Estatut de Catalunya. Els franquistes van ocupar territoris amb una gran repressió. Els republicans van emprendre un atac sorpresa: la nit del 25 de juliol de 1938, un centenar de barcasses van transportar republicans a la riba de l'Ebre, sorprenent els rebels, que van caure presoners. Franco va incomunicar els republicans inundant la part baixa de l'Ebre: es van obrir les portes de l'embassament. Aquesta batalla potser és la més important de la guerra:

• Va haver-hi una gran pèrdua de vides humanes.
• Es va destrossar la capacitat de resistència de l'exèrcit republicà.

A l'octubre, Negrín va ordenar la retirada de les Brigades Internacionals: es creia que la derrota arribaria aviat. El 15 de novembre de 1938, Barcelona es va acomiadar de les tropes en un acte multitudinari. El 16 de novembre de 1938, les tropes republicanes van tornar a travessar l'Ebre en direcció contrària forçades per l'avanç de l'enemic. La derrota republicana era el preludi de la derrota final. La Conferència de Munic (setembre de 1938) va evidenciar la debilitat de les democràcies, que van cedir a les pressions expansionistes feixistes.