Reptes de les Polítiques Migratòries al Segle XXI

Obstacles a les Polítiques Migratòries (S. Castles)

Divisió Nord-Sud i Desigualtat

Segons Stephen Castles, els principals obstacles a què s'enfronten les polítiques migratòries sorgeixen quan apareix una divisió Nord-Sud. Aquesta divisió reflecteix les diferències en recursos econòmics, condicions socials, drets humans i seguretat en el context de la globalització. Aquesta divisió provoca diferències en el desenvolupament i augmenta la desigualtat.

Globalització i Immigració

La globalització crea el capital cultural i els mitjans tècnics necessaris per a la immigració. Transforma el caràcter de la immigració, ja que les persones es desplacen i creen una gran diversitat ètnica i cultural. La immigració es torna heterogènia i complexa, amb desplaçaments repetits o circulars.

Comunitats Transnacionals

Les comunitats transnacionals sorgeixen gràcies a les noves facilitats de mobilitat i comunicació. Això permet que les persones puguin viure a través de fronteres, formant grups en dos o més països que generen activitats frontereres recurrents i duradores (polítiques, socials, culturals, econòmiques).

Fracàs de les Polítiques Migratòries

Tot això produeix un fracàs a causa de la ineficiència de les polítiques migratòries, donant lloc a societats obertes i globals. Això passa quan no s'assoleixen els objectius previstos.

El problema no és la immigració en si mateixa, sinó les condicions de desigualtat sota les quals tenen lloc la majoria de les migracions Nord-Sud. Aquestes condicions porten a la marginalització i explotació de molts immigrants. Si hi hagués menys desigualtat (i, per tant, menys pobresa i inseguretat humana), no hi hauria menys immigració, sinó que aquesta tindria lloc en circumstàncies molt diferents.

Implicacions Polítiques de la Immigració

Podem destacar quatre implicacions polítiques en la immigració:

• Polítiques de control de fluxos: No n'hi ha prou amb aplicar un control a les fronteres, sinó que cal posar en pràctica polítiques de control de permanència. Cal tenir en compte que la majoria d'immigrants irregulars entren legalment als països de destinació i esdevenen irregulars quan les circumstàncies canvien. Molts immigrants entren amb permisos d'estada de curta duració, amb visats de turista o d'estudiant, i quan s'hi queden més enllà de la caducitat d'aquests visats esdevenen irregulars. Respecte a l'aplicació de polítiques de control, els estats de la Unió Europea han de tenir present que cap frontera és totalment infranquejable, ni que cap regulació no és susceptible de vulneració.
• Polítiques d'integració, diversitat i ciutadania.
• Gestió del benestar i polítiques socials.
• Reptes de la immigració per a la gestió local.

Conclusió

Les polítiques migratòries podrien ser més eficaces si estiguessin relacionades de forma explícita amb els programes polítics a llarg termini centrats en el comerç, el desenvolupament i la prevenció de conflictes. La clau per aconseguir una gestió de la migració eficaç és reduir les diferències Nord-Sud.