Els reptes de l'espai urbà en el sistema capitalista

ESPAI URBÀ

Per al sistema capitalista, la ciutat va adquirir un caire mercantil, ja que es pot comprar i vendre. Transformant-la mitjançant infraestructures, equipaments o millorant-ne l’estètica es pot valorar més i vendre-la a un preu més alt. Per això, el sòl urbà és considerat un valor d’ús i un valor de canvi. Llavors va començar l’especulació immobiliària, la ciutat i els seus elements es van convertir en mercaderia que s’intercanviava a uns preus fixats per l’oferta i la demanda.

El fet de considerar la ciutat com una mercaderia afecta directament al dret essencial de disposar d’un habitatge digne, ja que molts habitatges deixen d’estar a l’abast dels ciutadans.

Els propietaris privats del sòl són els que més es beneficien d’aquest valor de canvi, ja que s’apropien dels valors afegits que la col·lectivitat crea mitjançant la urbanització. És a dir, les millores (infraestructures, comunicació…) que sofreix una ciutat solen ser finançades per les administracions públiques amb els impostos de tots. Aquesta millora afavoreix el preu del sòl i dels habitatges. És així com els propietaris, sense fer res, veuen augmentar el valor dels seus béns i poden especular venent-los al millor preu. Per això, hi ha conflictes entre els diversos agents urbans: els propietaris busquen augmentar el valor de canvi i els ciutadans el valor d’ús. D’aquí apareixen els moviments socials i grups de pressió.

El sòl urbà és una mercaderia, però té unes limitacions: no es pot “produir” sòl urbà nou ni es pot transportar. Per tant, el valor de la mercaderia ciutat és donat per dos elements:

• Situació: Es refereix a la localització del sòl dins del conjunt urbà (centre/perifèria, comunicació, serveis, equipaments…).

• Edificabilitat: Els ajuntaments, per mitjà de plans d’urbanisme, poden decidir a què dediquen cada parcel·la de sòl (escoles, fàbriques, habitatges…). Als propietaris i promotors immobiliaris els interessa més construir habitatges o centres comercials.

Edificabilitat: Quantitat de metres quadrats que està permès construir en relació amb el terreny disponible. Ex: Solar de 1000m² amb edificabilitat del 0.8 significa que es poden construir 800m².

Ocupació: Correspon als metres quadrats que la legislació permet ocupar en la construcció del solar. Ex: Solar de 1000m² amb una ocupació del 50% significa que s’ha de construir 500m². La llei permet que la planta més gran sigui de 500m² i edificar en diverses plantes, és a dir, un de 300m².

URBANISME I ORDENACIÓ DEL TERRITORI

L’urbanisme i l’ordenació del territori són el conjunt de procediments tècnics i polítics que tenen com a objectiu posar ordre al desenvolupament urbà d’un territori. Pretén planificar, és a dir, preveure i orientar l’evolució futura de la ciutat.

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL:

• Sòl urbà: Sòl construït i urbanitzat que té carrers traçats i subministraments. Disposa de tot el que és necessari perquè s’hi pugui construir.

• Sòl urbanitzable: Terrenys que en un futur podran ser urbanitzats i construïts fins a conformar un sòl urbà.

• Sòl no urbanitzable: Sòl que no es podrà urbanitzar ni edificar mai. Poden ser zones protegides pels seus valors (ambientals, històrics…) o àrees on es produeixen riscos naturals o raons de benefici col·lectiu.

Sistemes generals: Terrenys destinats al funcionament general del municipi: zones verdes, infraestructures, xarxa viària...