Repte de Qualitat en el Periodisme

Repte de qualitat

La veracitat, la coherència i el rigor a l’hora d’elaborar la informació és l’únic mètode per fer una feina de qualitat.
Com sempre des de l'inici del periodisme, els periodistes i els mitjans, les notícies publicades han de ser veraces, verificades per un mínim de dues fonts i és essencial posar entre cometes les declaracions de les persones i en cursiva les declaracions donades per una font fiable però no directament. En aquests casos, el periodista té la certesa que les paraules han estat pronunciades per la persona que es diu.

En el periodisme social o no professional s'observa que aquestes premisses no són tan rígides.
El periodisme social és a dir aquell que és transmès a través de les xarxes socials és un camp abonat per a la manipulació de les notícies.

Periodisme ciutadà

Es defineix com la necessitat ciutadana de participar en la construcció de la realitat social, mitjançant la incorporació de les opinions dels ciutadans a les informacions construïdes professionalment o a través de la creació d’espais diferents i alternatius a les fórmules tradicionals.

Podem distingir entre:

• El periodisme ciutadà entès com a dinàmica de participació proposada pels mitjans de comunicació: Les formes tradicionals d’aquest tipus de participació són les cartes al director, els articles d’opinió, la participació a programes específics on els ciutadans exposen públicament les qüestions, a les que cal afegir les possibilitats del nou context digital: web del mitjà, blogs personals, etc. Participació independent: grups organitzats que participen a una causa o participants casuals d’un fet. Graben per ensenyar el que passa.

El periodisme ciutadà on la participació és a càrrec dels ciutadans, independentment de les empreses formatives: els seus canals i els seus suports, sense cap aval d’una capçalera informativa de prestigi.
Redacció integrada: Una redacció integrada és aquella redacció en què els continguts de les edicions impreses (en el cas d’un diari) i digitals es produeixen de forma conjunta. És una de les principals conseqüències del fenomen de la convergència digital.

Polivalència mediàtica: s’ha de saber fer continguts per diferents mitjans.
Polivalència funcional: s’ha de ser capaç de poder fer tasques diferents, per exemple redactar una notícia i maquetar-la o gravar el so d’una entrevista. Això provoca una pèrdua de qualitat, ja que una feina que abans es feia amb més d’una persona en l’actualitat ho fa una.

Nous models de negocis

Tot apunta a la desaparició de la premsa impresa.
S’ha d’anar en compte de no influir-se amb la publicitat, ja que una de les bases de l'ingrés econòmic del periodisme i per tal de mantenir-la potser no es publica alguna cosa.

Models tradicionals

Diner públic (mitjans públics): l’estat subvenciona els mitjans. Els controla el govern.

Anuncis: ingressos derivats de la publicitat.
Pagament per compra: ingressos derivats de la venda dels diaris.

Context digital

Anuncis: els anuncis en el context digital són més cars.
Contingut patrocinat: articles on les marques paguen per tal de fer publicitat.
Paywall (model freemium-premium): creació de continguts gratuïts però també part del contingut és Premium i s’ha de pagar per accedir.
Nous serveis: es poden oferir serveis diferents a la informació.
Crowdsourcing: busca gent disposada a finançar.