Reproducció vegetativa mitjançant esqueixos

Enviado por Chuletator online y clasificado en Tecnología Industrial

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,1 KB

Esqueixos de tija: el més important a nivell forestal.

Esqueixos de fusta dura: el material ha de ser llenyós, cal agafar l’esqueix de plantes mare sanes. Dimensions: 10-75cm de longitud. La millor part s’obté de la part basal o central de les branques, com a mínim 2-3 gemmes (1 mínim enterrada i 1 sense enterrar). Tipus maça: fusta vella. Tipus taló: fusta vella més petita. Esqueix simple: sense fusta vella, els millors resultats. Esqueixos fusta dura arrelat lent, tarden mesos o un any.

Esqueixos fusta semidura: fusta semillenyosa. 7-15cm de llarg. A l'estiu, branques noves. Tallar les fulles si són molt grans per pèrdues d’aigua.

Esqueixos fusta suau: creixement primaveral nou, fusta suculenta, arrelen amb més facilitat però requereixen més atenció.

Esqueixos herbacis: Plantes herbàcies suculentes i no tenen molta utilitat en producció de planta forestal (gerani). Han de medir entre 8 i 10cm.

Tractaments: les hormones augmenten el percentatge d’estaques que formen arrels. Les hormones més emprades són: àcid indobutílic IBA (el millor) i l’àcid naftelenacètic.

Preparacions comercials en pols. 1l dissolució de 100ppm en 100mg de substància química en 10 ml d’alcohol i afegir a 1l d’aigua. Mètode en solucions concentrades: 500/1000ppm submergit durant 5/10s. El més utilitzat ja que permet tractar grans partides.

Lesionat: ferides basals beneficioses per a l’arrelament de les estaques. Talls que penetrin i de 2 a 5 cm de llarg.

Condicions: diürnes Tº de 21-27º, nocturnes d’uns 15º. Medi d’arrelament: mantenir l’estaca en el seu lloc, proporcionar humitat, penetració d’aire, alta capacitat retenció d’aigua bon drenatge. Després de posar les estaques s’ha de regar molt bé. Controlar la Tº i la humitat.

Esqueixos de fulla. Esqueixos de limbe: Millor època primavera, mínim 24º. Begònia rex talls perpendiculars d’1-2cm, lloc lluminós i s’ha de ventilar. Plantes crasses: fulla directament sobre terra. També es fan quadrats d’uns 4cm amb nervi central. Separació de 2’5 cm.

Esqueixos de limbe+pecíol: Mitjans de primavera, pecíols amb més de 4cm, en terra fins que la fulla queda al nivell del terra. Ombra i Tº càlida.

Esqueixos limbe+pecíol+gemma: fulla, tija i gemma. Esqueixos d’arrel: tardor, primavera, diàmetre mínim 0’5cm i longitud 5cm. Tallant recte l’inferior i inclinat el superior. Figuera, olivera, populus tremula, robínia pseudoacacia. Reproducció vegetativa mitjançant colgat: provocar la formació d’arrels a una tija que encara està adherida a la planta mare. Possibilitat d’èxit més elevades. Desavantatges: necessites molt espai i manteniment. Tractament amb hormones o lesionats. Humitat i ben airejat.

Colgat simple: més habitual, doblegar una branca fins al terra i cobrir amb terra deixant descobert l’extrem terminal adreçant últims 15-30cm. Es fica un tutor de guia. Mínim 1 gemma enterrada i 2 desenterrades. Es fa a la primavera. Ex: vinya, figuera, maduixa.

Colgat compost: semblant al simple però la branca queda coberta i descoberta al llarg de la seva extensió. Almenys una gemma per formar un nou brot.

Colgat aeri: part aèria de la planta, tall inclinat d’uns 5cm. Embolicat amb un medi d’arrelament humit. Març-maig.

Reproducció vegetativa mitjançant empelt: unir porcions vives i que es comportin com una sola planta. Empelt: porció petita que conté varies gemmes. Patró: part que forma el sistema radical de la planta. Patró intermitg: tija entre el patró i l’empelt. Duresa: es forma en el lloc de contacte de la unió de l’empelt i s’origina en els teixits del patró i de la pua. No hi ha unió genètica, s’aprofiten les arrels per ser conductores. 3-4 mesos en ajuntar-se.

Raons per empeltar: originar clons, obtenció de beneficis de certs patrons, canvi de cultivar en plantacions ja establertes, acceleració del creixement en plantons seleccionats.

Factors èxit de l’empelt: que el patró i la pua siguin compatibles, la regió cambial de l’empelt ha de quedar en contacte íntim amb la del patró, l’operació d’empeltar ha de fer-se en època adequada, condicions òptimes, adequat tipus d’empelt, protegir-se de la dessecació, cures adequades a l’empelt.

Empelts segons època de l’any: Empelts d’estiu: escudet, mallorquina. Ull despert: abril-maig (mateix any). Ull dormit: agost-setembre (no broten fins l’any següent). Empelts segons la part utilitzada: de gemma (escudet, mallorquina: material lignificat). Empelt de pua (anglès: patrons amb mateix diàmetre, d’agulla: pua 2-5cm en forma de cunya, simple o doble.

Estolons: tiges herbàcies que creixen paral·leles al terra i molt prop d’ell. Bulboses: Rizomes: tiges subterrànies, allargades, carnoses i creixen paral·leles a la superfície i a poca distància d’ell. Bulbs: Tiges subterrànies amb gemma floral. Bulbs tunicats (1 o varies gemmes rodejades per fulles carnoses. Ex: ceba) Bulbs no tunicats: com a escames. Corms: base inflada d’una tija carnosa que acumula reserves, de la base surten arrels.

Entradas relacionadas: