Reproducció Social i Fracàs Escolar: Anàlisi de Bourdieu, Willis i Ogbu

Bourdieu és un dels exponents de la teoria de la reproducció, que es fonamenta en com l'acció pedagògica és una de les eines que contribueixen a l'engranatge de la reproducció social i com, a través de la violència simbòlica, aquest engranatge pedagògic acaba tenint efectes en la reproducció educativa i social. Això, en essència, reprodueix les desigualtats.

Willis, en canvi, mostra un altre tipus de situació, canviant de perspectiva amb el temps. En la primera onada, exposa que, des de la perspectiva de la classe obrera, aquests són productores culturals que construeixen una cultura de la resistència. Aquesta cultura els ajuda a mantenir-se en la seva posició i a oposar-se a la classe mitjana. A finals dels anys 60, la classe obrera vivia un moment d'esplendor: eren propietaris del seu habitatge, gaudien de seguretat social i tenien feina per a tota la vida. Tot això era el resultat de la seva lluita.

Per tant, la frase «la resistència és alliberadora» significa, per exemple, que si un és obrer, vol ser obrer i es manté en la seva cultura, ja que aquesta li proporciona un sentiment d'orgull de classe social. No necessita més; al contrari, s'oposa a tot el sistema burgès i s'hi manté ferm. La idea és que la resistència és alliberadora perquè els obrers es resisteixen a l'escola, a la societat i al sistema en si mateix. Per tant, no necessiten fer un canvi, ja que ser obrer els proporciona una sèrie de coses que en aquell moment són suficients: un salari, possibilitats, i la població ho considera acceptable.

Quan arriba la crisi dels anys 70-80, justament les persones que s'adhereixen a aquesta resistència obrera —anti-escola, anti-intel·lectuals, que construeixen un tipus de masculinitat amb unes característiques determinades— són les que tenen menys capacitat per adaptar-se a la nova situació. Els que tenen un perfil de «col·lega» no poden adaptar-se, mentre que els que són «amics» sí. Aquest últim perfil acaba sent més adaptable, mentre que els altres, que persisteixen en el seu perfil de resistència, no ho són. Aquesta mala adaptació es manifesta de diverses maneres i, generalment, aquests individus no acaben bé: es troben en situacions pitjors, poden caure en accions delictives, ser abandonats per les seves parelles i, finalment, acabar sols o en situació de marginació, convertint-se en els més vulnerables. Aquesta frase es refereix a la primera fase, però quan es diu que, en comptes de la resistència, podria ser la submissió, es refereix a la segona onada, quan, en entrar en crisi, són els que troben estratègies per tirar endavant (penosament), mentre que els altres no poden trobar estratègies culturals per progressar.

Què Aporta la Teoria Macroecològica?

Models Explicatius del Fracàs de les Minories

1. Teoria del Dèficit

   S'explica quan, davant el mal rendiment d'un infant, es culpa el propi subjecte. És a dir, a aquest nen o nena li «passa X» i es responsabilitza l'individu sense èxit del fracàs dins de la institució.

   Constata la diferència entre l'alumnat. L'explicació es troba en les condicions de desigualtat que existeixen entre l'alumnat.

2. Conflicte o Comprensió Cultural (Wolcott)

   Wolcott observa que és una qüestió de grup, és a dir, de forces externes. Wolcott respon a aquesta teoria dient que no és que no puguin o no tinguin competències, sinó que té a veure amb un contacte entre dos grups culturals en què un s'imposa a l'altre. És una explicació a nivell global, no pas individual.

3. Competència Cultural

   Es fonamenta en què fa la població genòmica, quina idea té aquesta població de les minories. La població genòmica pot influir sobre el que viu la població minoritària.

   La majoria genòmica ha d'intentar comprendre com és la població minoritària, és a dir, ha d'intentar saber com és aquesta població i per què és així. Per tant, ha de fer l'esforç per comprendre-la.

4. Sociolingüístic o Estudis de Comunicació

   Es fonamenta en què tots els processos d'ensenyament-aprenentatge, que són processos comunicatius (basats en la interacció social), en els quals el que falla és la comunicació.

5. Cultura Legítima i Teoria de la Reproducció

   L'escola, en comptes de ser una eina transformadora de la societat, és un mecanisme de transmissió cultural. Per tant, l'escola i la resta d'institucions acaben funcionant com a mecanismes transmissors d'aquesta societat desigual.

Aquestes teories expliquen per què un infant viu la situació que viu i per què dona la resposta que dona, però no expliquen per què aquesta resposta és igual a la del seu pare, avi, etc. Això és el que aporta Ogbu amb la dimensió temporal: aquesta situació no és una situació que s'acaba de crear, i per tant no hem de trobar una solució puntual per a aquesta. Ogbu el que aporta és la idea que són molts els factors que estan cooperant i, per tant, no només es pot treballar un dels factors. Per això es diu macroecològica: ecològica perquè són molts factors, i el macro fa referència a la història del contacte d'aquests dos grups, com els aspectes generacionals. És a dir, l'experiència d'aquest noi que pot dir que no, Ogbu diria: «Clar que diu que no! Per les experiències del seu pare i avi, no ha vist cap possibilitat de canvi. Per què ha de creure que, perquè tu li ofereixis una possibilitat de canvi, ell canviarà, si la seva generació porta una, dues, tres, deu generacions sabent que el canvi no és possible? Perquè en les seves generacions el canvi no ha existit, i les misèries han seguit augmentant. Per això no creu en el canvi, perquè ho ha vist en la seva història.» Ha estat en una situació de marginació permanentment. Per tot el que ha passat abans, és per això que no creu que alguna cosa canviarà. És una situació que ve donada per la dimensió històrica.