La Reproducció Sexual en Plantes amb Llavors: Cicle i Parts de la Flor
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,31 KB
La Reproducció Sexual en Plantes amb Llavors
En les flors té lloc la reproducció sexual i es formen les llavors. La pol·linització és la primera etapa de la reproducció. Perquè aquesta sigui possible, les flors presenten moltes adaptacions. Després de la pol·linització té lloc la fecundació i el començament d'un nou cicle de vida d'una angiosperma.
La Flor: Estructura i Parts
La flor consta de quatre parts principals: sèpals, pètals, estams i carpels. Cal saber que només els estams i els carpels, que són els òrgans sexuals, intervenen directament en la reproducció.
Parts de la Flor
- Sèpals: Són fulles menudes de color verd que protegeixen les altres parts de la flor en l'estat de capoll. El conjunt de sèpals forma el calze.
- Pètals: Són fulles de colors brillants i moltes vegades fan olor, exercint un paper important en la pol·linització. El conjunt de pètals s'anomena corol·la.
El calze i la corol·la formen el periant.
Estams: Òrgans Sexuals Masculins
Els estams són els òrgans masculins de les flors i estan formats per un filament i una part terminal que és l'antera, la qual sol dividir-se en dues teques.
Cada part de l'antera sol tenir dos sacs pol·línics, on es formen els grans de pol·len (els gametòfits masculins). Aquests estan formats per una cèl·lula amb dos nuclis haploides:
- El nucli generatiu.
- El nucli vegetatiu.
Durant la fecundació floral, el nucli vegetatiu forma el tub pol·línic i el generatiu dona lloc a dos gàmetes masculins.
En el moment que les anteres estan madures, els sacs s'obren i alliberen el pol·len.
Perquè es produeixi la fecundació, el pol·len ha de transportar-se al carpel d'una altra flor de la mateixa espècie. Els grans de pol·len són cèl·lules deshidratades per poder sobreviure durant el transport i fins al moment de la germinació. Estan protegides per una coberta d'espícules que les identifica.
Carpels: Òrgans Sexuals Femenins
Els carpels són els òrgans femenins situats al centre de les flors.
Cada carpel té forma d'una petita ampolla en què es distingeixen tres parts:
- L'estigma: Un eixamplament superior, la superfície del qual és enganxosa perquè s'hi adhereixin els grans de pol·len.
- L'estil: Un coll més o menys llarg que comunica l'estigma amb la següent part.
- L'ovari: Arrodonit, a l'interior del qual es troben els òvuls.
Els òvuls neixen de la placenta i estan units pel funicle. Tenen una formació complexa constituïda per la nucel·la, envoltada per dos teguments que deixen un orifici anomenat micròpil.
Dins la nucel·la es forma el sac embrionari, que és el gametòfit femení i conté l'oosfera (la gàmeta). Quan s'acaba la fecundació, els òvuls es transformen en llavors i, al mateix temps, l'ovari es converteix en fruit.
Tipus de Flors segons els Òrgans Sexuals
La majoria de les flors tenen estams i carpels i són hermafrodites.
Quan falten estams o carpels, la flor és unisexual, podent ser:
- Masculina (amb estams).
- Femenina (amb carpels).
Si les flors masculines i femenines es troben en un mateix individu, la planta és monoica. Quan estan en individus diferents, la planta és dioica.
La Pol·linització: Transport del Pol·len
La pol·linització és el procés mitjançant el qual els grans de pol·len són transportats des de les anteres dels estams fins als estigmes dels carpels.
Tipus de Pol·linització
En les flors hermafrodites, el pol·len pot fertilitzar els carpels de la mateixa flor (pol·linització directa), però el normal és que els carpels rebin pol·len d'altres flors de la mateixa espècie (pol·linització encreuada).
Les flors posseeixen diversos mecanismes per evitar la pol·linització directa, ja que en aquest cas es perdrien els avantatges de l'intercanvi genètic entre diferents individus. El més freqüent és el fet que els estams i els carpels no maduren al mateix temps.
Mecanismes de Transport del Pol·len
En la pol·linització encreuada, el transport del gra de pol·len pot efectuar-se per diversos mitjans. En funció d'això, pot ser:
- Anemòfila (Pel vent)
- Requereix que es produeixin grans quantitats de pol·len de poc pes perquè floti per l'aire el temps suficient i es dispersi a grans distàncies. Les flors que han de rebre'l tenen estigmes grans i lliures per facilitar la captació.
- Zoòfila (Pels animals)
- És el principal tipus de pol·linització. Les flors tenen formes i colors cridaners i aroma per atraure els seus pol·linitzadors (la majoria insectes, i de vegades aus i ratpenats). També produeixen abundant nèctar ensucrat, que sol estar amagat en les profunditats de la flor i del qual s'alimenten els animals.
Quan els insectes es disposen a aconseguir el nèctar d'una flor, recullen pol·len sobre el seu cos que deixen posteriorment en altres flors. El nèctar i el pol·len de vegades són molt nutritius i són la recompensa que les plantes donen.
També hi ha plantes, com les orquídies, que han desenvolupat una àmplia gamma d'atractius (imitant la forma, la textura i l'aroma de les femelles de les abelles) i aconsegueixen la pol·linització sense donar recompensa.
- Hidròfila (Per l'aigua)
- Només es dona en algunes plantes aquàtiques.
Fecundació i Formació del Zigot
La pol·linització és un requisit previ perquè tingui lloc la fecundació i, per tant, la reproducció sexual en les plantes amb flors.
Una vegada que el gra de pol·len entra en contacte amb l'estigma, absorbeix aigua de la seva superfície i germina, formant un tub pol·línic que creix per l'estil cap a l'òvul.
Després de la germinació, en el gra de pol·len es diferencien dos gàmetes masculins que descendeixen pel tub pol·línic i penetren en l'òvul.
Es produeix aleshores la fecundació: una de les dues gàmetes masculines s'uneix a l'oosfera, donant lloc a un zigot diploide que formarà l'embrió d'una nova planta.
Després de la fecundació, es produeixen a l'ovari i als òvuls una sèrie de transformacions que tenen com a resultat final la formació dels fruits i de les llavors, respectivament.
El Desenvolupament en Plantes amb Llavors
Quan les condicions són favorables, la llavor germina, l'embrió creix i a partir d'aquí es forma una nova planta.
Formació de la Llavors i del Fruit
Després de la fecundació, el zigot es divideix per mitosi successives i forma una planta en miniatura que anomenem embrió. L'òvul desenvolupa un teixit nutritiu anomenat endosperma.
L'embrió consta de:
- Una arrel (radícula).
- Una tija (plúmula).
- Una o dues fulles (cotiledons).
En algunes llavors, l'embrió en desenvolupament absorbeix les substàncies de reserva de l'endosperma, que passen als cotiledons i adquireixen un gran desenvolupament (com passa amb els fesols). Quan queda endosperma en la llavor, els cotiledons són fins i posseeixen poques reserves (com és el cas de les gramínies).
Mentre es formen l'endosperma i l'embrió, els teguments de l'òvul es transformen en cobertes de la llavor. Per tant, cada llavor està formada per l'embrió d'una planta, per un teixit nutritiu (l'endosperma) i una coberta seminal que embolcalla i protegeix ambdós.
Alhora que l'òvul es transforma en la llavor, l'ovari es converteix en fruit. Quan això passa, la paret de l'ovari, que s'anomena pericarpi, es fa grossa. Els fruits protegeixen les llavors en desenvolupament i faciliten la seva dispersió.
Dispersió de Llavors i Fruits
La dispersió de les llavors és necessària perquè les plantes puguin propagar-se a altres llocs i evitar la competència pel sòl i la llum que es generaria si totes les llavors germinessin al mateix lloc. Per això, les plantes han desenvolupat diversos mecanismes:
- Dispersió pel vent (Anemocòria)
- Exemple: Les orquídies produeixen moltes llavors i molt petites per facilitar la dispersió pel vent.
- Dispersió per l'aigua (Hidrocòria)
- Moltes plantes produeixen fruits que floten en l'aigua, afavorint així la seva dispersió en el mar o en els rius. El cas més conegut és el coco.
- Dispersió pels animals (Zoocòria)
- Es realitza de dues maneres:
- Les llavors o fruits estan cobertes d'espines o ganxos mitjançant els quals s'adhereixen als animals que freguen la planta.
- Les llavors estan tancades a l'interior de fruits carnosos. Quan l'animal ingereix un d'aquests fruits, dispersa posteriorment les llavors en els excrements.
La Germinació de les Llavors
La germinació es produeix quan la llavor cau a terra i troba les condicions adequades de temperatura, presència d'oxigen i humitat. Comença amb l'entrada d'aigua en la llavor, que provoca la ruptura dels teguments i l'inici de l'activitat en les cèl·lules de l'embrió.
La primera cosa que emergeix de la majoria de les llavors és la radícula (arrel), la qual cosa permet que la plàntula es fixi al sòl i absorbeixi aigua. Després, la plúmula (tija) s'allarga i arriba a la superfície del sòl, formant una tija.
Les reserves de les llavors proporcionen els nutrients necessaris per al desenvolupament de la plàntula fins que aquesta és capaç d'elaborar els seus propis aliments mitjançant la fotosíntesi.