La repressió lingüística i cultural durant el franquisme

La repressió i la fi de la Guerra Civil

La fi de la Guerra Civil espanyola va significar una llarga dictadura feixista sota el règim de Franco. La prohibició de la llengua i els decrets civils, la censura i l'exili exterior de gran part dels intel·lectuals van imposar una moral estricta. L'ús de llengües diferents del castellà es considerava un perill per a la unitat de l'Estat, motiu pel qual van ser prohibides i perseguides mitjançant multes i sancions per usar el català. D'aquesta manera, el seu ús va quedar reduït als àmbits quotidians i familiars.

Aquest aïllament lingüístic pretenia convertir el castellà en l'única llengua oficial. A més, l'escolarització castellana, l'exclusió de milers de mestres catalans i la generalització dels mitjans de comunicació van aconseguir que la llengua castellana tingués un ús creixent en els àmbits informals i guanyés parlants, mentre que el català en perdia, sobretot a les grans ciutats.

Etapes de la repressió i resistència

1939-1946: La màxima repressió

És un temps d'aïllament cultural i de silenci imposat per la censura: sense editorials, sense crítica i gairebé sense lectors. Aquesta situació va dur a la resistència cultural amb reunions clandestines. En aquesta clandestinitat, l'IEC va reprendre les seves activitats.

1946-1956: Alleujament i literatura de l'enyor

Amb el final de la Segona Guerra Mundial i la derrota de les forces alemanyes, italianes i japoneses, la repressió franquista s'alleuja. Molt lentament, la llengua torna al seu ús literari amb les representacions teatrals, encara que es prohibeixen les traduccions d'obres estrangeres. Els escriptors exiliats creen una literatura de l'enyorament.

Anys 60: Consolidació i canvis

Després d'haver estat reconegut pels Estats Units com a conseqüència de la pressió exterior, el règim franquista evoluciona cap a una certa permissivitat. La lenta recuperació econòmica significa una breu liberalització de la literatura:

• La RTVE i l'escolarització massiva a les escoles facilitaren la castellanització i l'abandonament progressiu del català.
• Sobretot a partir de la nova llei, es permet la creació d'editorials.
• Aquesta activitat filològica permet l'aprenentatge de la llengua.