La Repressió Franquista a Espanya i Catalunya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,08 KB
La repressió franquista
El règim franquista va mostrar des del primer moment una de les seves principals característiques, que mai no va abandonar: la repressió contra el moviment democràtic i d'esquerres. Va perseguir els valors que representaven la República i també els nacionalismes de Catalunya i d'altres nacions de l'Estat, arribant de vegades a extrems de bogeria per perseguir els qui hi estaven en contra.
El règim considerava que la repressió era legítima, ja que era una manera d'administrar la victòria sobre els vençuts, sense deixar cap esperança de reconciliació.
Repressió política, social i cultural
La repressió contra el moviment democràtic i d'esquerres es va articular en dues lleis: la Ley de Responsabilidades Políticas (1939) i la Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo (1940). Els principals dirigents polítics, sindicals i culturals van marxar a l'exili, moltes persones van ser empresonades i algunes d'elles, afusellades. El 1963, van afusellar el dirigent comunista Julián Grimau en un judici sense garanties. El mateix any, la dictadura va crear el Tribunal d'Ordre Públic (TOP) per jutjar delictes polítics, excepte els de terrorisme, que corresponien a la jurisdicció militar.
El judici més famós del TOP va ser l'anomenat Procés 1001 (1973) contra els dirigents de les llavors il·legals Comissions Obreres.
En l'àmbit administratiu, docent i cultural, les depuracions van ser un clar exemple de la repressió: molts funcionaris i professors havien de demostrar la seva innocència sense ni tan sols conèixer de què se'ls acusava.
La repressió cultural, per imposar els valors dels vencedors, es va estendre als llibres de text. Pel que fa a la condició femenina, es van derogar tots els avenços en la legislació matrimonial de l'època republicana.
L'intent de genocidi cultural a Catalunya
La derrota a la guerra va suposar una fractura social a Catalunya, on els sectors benestants i religiosos van acceptar majoritàriament la dictadura franquista. La dictadura va voler imposar un nacionalisme espanyol unitari, eliminant totes les nacionalitats existents. El règim refusava i eliminava qualsevol idea diferent de la seva. Els catalans van patir una repressió sistemàtica de tots els senyals específics de la identitat catalana. Fins i tot alguns militants de la Lliga Catalana, que havien donat suport econòmic a Franco durant la guerra, es van veure perjudicats i perseguits per la seva catalanitat.
L'acte més emblemàtic de la repressió franquista contra Catalunya va ser l'afusellament del president Lluís Companys, que va ser detingut per la policia alemanya a França després de l'ocupació nazi i lliurat a les autoritats franquistes.
Amb el temps, la repressió de la identitat catalana es va anar atenuant. També va destacar la literatura gràcies a figures com Josep Maria Cruzet, però la publicació en català va continuar patint multes i prohibicions, tot i la Ley de Prensa.