La Repressió Franquista a Catalunya: Ocupació i Resistència

La Repressió Franquista a Catalunya

Ocupació i Repressió durant la Primera Etapa del Franquisme

Persecució dels Opositors:

Després de la Guerra Civil, el règim franquista va perseguir tots els opositors, és a dir, aquells que havien lluitat contra el bàndol insurrecte o que eren contraris al règim. Es van promulgar dues lleis per a dur a terme aquesta repressió:

• Ley de Responsabilidades Políticas
• Ley de Represión del Comunismo y la Masonería

Les presons es van omplir amb 270.000 presos polítics. La pena de mort es va aplicar amb un nombre de sentències molt elevat. Es va dur a terme una depuració de funcionaris, professors, etc. La gent va ser perseguida, torturada i empresonada. Va ser un temps de por i de silenci.

L'Exèrcit i els Consells de Guerra:

L'exèrcit va ser l'executor d'aquesta repressió. Les causes les feien consells de guerra. A partir del 1963, la jurisdicció civil, a través del Tribunal d'Ordre Públic (TOP), es va ocupar dels judicis. Tot i així, es continuava empresonant persones per tenir un pensament polític diferent.

L'Exili:

En la última fase de la guerra, s'inicia un exili massiu. Unes 500.000 persones van marxar a França a través dels Pirineus. Els que van marxar eren fidels a la República. Alguns van tornar un cop acabada la guerra, ja que Franco es va comprometre a no prendre represàlies contra els vençuts. Els que no van tornar van quedar en camps de concentració a França. Alguns d'aquests es van unir a la resistència francesa, lluitant contra Hitler i Mussolini. Molts van morir a la guerra, i d'altres van ser detinguts i enviats a camps de concentració i d'extermini nazis.

Entre els exiliats hi havia molts intel·lectuals, polítics, científics... L'exili va suposar una pèrdua molt important per a Catalunya, que va tenir conseqüències durant la postguerra. A l'exili també hi havia el govern Basc i el govern de la República. A Mèxic, es van establir unes Corts.

L'Oposició a l'Exili:

L'oposició a l'exili es va organitzar i va formar un govern de la República a l'exili amb personalitats de diferents partits. Lluís Companys va ser executat l'any 1940 i va ser substituït per Josep Irla, que va renunciar l'any 1954. Josep Tarradellas va ser el president de la Generalitat a l'exili.

Aquesta oposició no va tenir suport internacional i, a més, hi va haver discrepàncies internes.

Catalunya, un Territori Hostil:

L'establiment del règim franquista va tenir unes característiques especials a Catalunya pel fet de ser un territori hostil als vencedors de la guerra. Les tropes franquistes van entrar a Catalunya el 5 d'abril de 1938. Franco va signar el decret d'abolició de l'Estatut de Catalunya, amb el qual posava fi a l'autogovern. A partir de 1939, el règim va tenir un caràcter centralista i uniformista que pretenia forçar una "Catalunya espanyola", és a dir, que perdés el seu sentiment d'identitat.

Suport i Oposició al Franquisme a Catalunya:

Alguns catalans van donar suport al règim franquista (simpatitzants de la Lliga, els Carlins...). Francesc Cambó va fer aportacions econòmiques al bàndol franquista. Tot i així, no tots els membres de la Lliga van donar suport a Franco.

Dintre dels franquistes catalans, destaca Miquel Mateu i Pla, que va ser alcalde de Barcelona durant la dictadura.

La majoria de càrrecs d'importància durant el franquisme havien de ser persones fidels a Franco. La majoria dels càrrecs que es van assignar a Catalunya eren persones que provenien de la resta d'Espanya, i una minoria eren catalans. En canvi, els càrrecs menors sí que es van confiar a catalans.

Repressió i Esborrament de la Identitat Catalana:

Franco va entrar a Catalunya l'any 1938. Aquest mateix any va abolir l'Estatut, i Catalunya es va quedar sense govern. Milers de persones van ser empresonades, moltes van ser depurades, i més de 3.000 persones catalanes van ser executades un cop finalitzada la guerra, entre elles Lluís Companys, afusellat a l'octubre de 1940.

El professorat va ser el col·lectiu que va patir més depuració, seguit pels funcionaris i els periodistes.

Milers de persones van ser sotmeses a consells de guerra acusades de "rojos" i separatistes. A més, es van confiscar les propietats.

Repressió Cultural:

La política franquista va voler esborrar la identitat catalana. A més de la repressió política, també hi va haver una repressió cultural. Franco va perseguir tots els símbols i manifestacions de la cultura catalana. Va prohibir la senyera, la llengua catalana va ser perseguida i es va treure dels rètols, dels mitjans de comunicació, dels llibres, de les esglésies, dels teatres. Es van eliminar els Jocs Florals, les biblioteques van ser depurades i la toponímia va ser castellanitzada (Sant Boi es va convertir en San Baudilio).

Aquesta política tan agressiva va provocar l'efecte contrari, ja que va associar el catalanisme a l'antifranquisme.