La repressió i l'autarquia a l'Espanya franquista
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,31 KB
La repressió
El règim franquista va mostrar des del primer moment la repressió contra els moviments democràtics i d'esquerres, contra tots els valors que va representar la República i contra qualsevol expressió nacionalista de Catalunya i de les altres nacionalitats de l'Estat.
Mercedes Núñez, era una catòlica practicant i de família benestant que va participar modestament i anònimament en activitats republicanes i per això va ser condemnada a set anys de presó.
El règim considerava que la repressió era legítima perquè era una manera d'administrar la victòria sobre els vençuts sense deixar esperança de reconciliació.
El dolor i les represàlies com un càstig diví per haver-se separat de la pàtria.
La repressió política, social i cultural
Els delictes quedaven sotmesos a la jurisdicció militar.
Dirigents polítics, sindicals i culturals exiliats i milers de persones de diverses condicions empresonades per la seva ideologia.
1939 - 1945: 40.000 persones jutjades a Catalunya i 30.000 al País Valencià. 10.000 van ser afusellades. El règim va fer afusellar sense garanties al dirigent comunista Grimau per presumptes delictes comesos durant la guerra.
Aquest any la dictadura va crear el Tribunal d'Ordre Públic per jutjar delictes polítics, però els delictes terroristes eren per a l'exèrcit.
El món administratiu, docent i cultural fuetejat per les depuracions.
El mecanisme més emprat va ser la delació forçada per les autoritats.
L'arbitrarietat i l'aberració jurídica es van fer més evidents perquè funcionaris i professors havien de demostrar la seva innocència sense saber de què se'ls acusava.
A Catalunya les depuracions van acomiadar a 25.000 funcionaris, empleats públics i professors, aquests també podien ser traslladats fora de Catalunya. Mestres de Castella i Extremadura van ser enviats a Catalunya per cobrir aquestes places. La repressió cultural per imposar els valors vencedors va ser a través dels llibres de text, en els que es lloava a Franco, es tergiversava la història i es propagaven els valors conservadors. La condició femenina va derogar els avenços en la legislació matrimonial de l'època republicana.
L'autarquia (1939 – 1959)
La dècada de 1940 va ser recordada per les restriccions elèctriques, la fam i la misèria. El que obsessionava a la població era aconseguir aliments, ja fos per la compra a les botigues o si no aconseguint-lo a l'estraperlo (comerç il·legal). La situació la va crear la política econòmica de la primera etapa franquista, d'idees simples, a més les dificultats afegides que comportaven la situació mundial (Segona Guerra Mundial fins al 1945) i l'aïllament polític d'Espanya (fins al 1950). L'aïllament va ser a la vinculació de la dictadura de Franco a Alemanya i Itàlia. A Espanya es va instaurar l'autarquia que consistia en:
- Aïllar-se econòmicament de l'exterior.
- Intervenció de l'Estat en la producció i la distribució de béns i en la fixació de preus.
En el marc de l'autarquia, al 1941 es va crear l'INI (Instituto Nacional de Industria), amb la finalitat de fabricar aquells productes necessaris que l'empresa privada no podia produir. Va suposar un dèficit públic en l'economia.
Era impossible aprofitar recursos propis, ja que Espanya no produïa matèries primeres imprescindibles, com el cotó, no tenia suficients fonts d'energia, com el petroli, etc. No produïa tampoc aliments suficients per a tota la població, el que feia que s'encaressin els productes de primera necessitat, que estaven racionats mitjançant els cupos.
La intervenció de l'Estat va fer que hi hagués una mancança d'aliments, al seu racionament i a l'existència d'un mercat negre en què els productes es venien a preus molt més alts que els marcats.
Com a causa de distorsió econòmica, els intents conscients de desindustrialitzar Catalunya i el País Basc, territoris considerats pel règim desafectes políticament i socialment perillosos. La creació doncs de noves indústries es permetien si eren fora de Catalunya i fins i tot a la dècada de 1940 es va obligar a algunes empreses catalanes a traslladar-se a altres llocs d'Espanya.
No tothom va patir la depressió econòmica de la mateixa manera. A més de les persones dedicades a l'estraperlo, els funcionaris corruptes, molts empresaris es van beneficiar de la pau social imposada pel règim, gràcies a l'abolició dels sindicats, prohibició del dret de vaga o a l'afiliació obligatòria al sindicat vertical. La classe treballadora va haver-se de resignar al deteriorament de les seves condicions de vida, sobretot a la baixada de salaris, encara que pugessin els preus.
La baixada dels salaris explica dos aspectes socioeconòmics característics de l'època de la dictadura:
- Augment del marge de beneficis de les empreses
- Oferta de llocs de treball, ja que els empresaris van preferir augmentar el nombre de treballadors ja que els hi sortia més barat.
L'etapa de l'autarquia va suposar:
- Increment de les desigualtats socials
- Empobriment general de la majoria de la població
- Administració pública corrupta
- Manca d'estímul per al progrés de la producció industrial