La Representació del Poder en l'Art: De Roma a l'Edat Mitjana

La Portalada de Ripoll

La portalada pertany al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll, del segle XII. La seva estructura recorda un arc de triomf romànic, presentant una complexa superposició d'ordres. A més, l'absència de timpà fa més evident aquesta semblança amb les construccions clàssiques. Tanmateix, els temes representats són religiosos, amb governants bíblics, a diferència dels arcs de triomf romans.

Als registres de l'esquerra s'hi representen reis de l'Antic Testament, narrant la història de Moisès i dels reis David i Salomó. S'estableix un vincle simbòlic entre aquestes figures i el comte Ramon Berenguer IV. Als registres superiors hi trobem una Maiestas Domini, amb un missatge de poder diví molt clar. Probablement, va ser construïda després de les conquestes de Tortosa i Lleida, victòries molt importants per al comtat. A més, la dinastia de Ramon Berenguer IV estava enterrada en aquest monestir, reforçant-ne el significat polític i religiós.

La Columna Trajana

Aquest és un altre tipus de monument commemoratiu, dissenyat per ser erigit enmig d'un espai públic com el Fòrum de Trajà a Roma. La seva característica principal és un relleu continu que recorre tot el fust en espiral ascendent, un autèntic prodigi narratiu. S'hi expliquen amb tot luxe de detalls les campanyes de l'emperador, concretament les victòries sobre els dacis. Originalment, a la part superior hi havia una escultura d'una àliga de bronze, que posteriorment va ser substituïda per una de l'emperador Trajà.

Maiestas Domini de Sant Climent de Taüll

Aquesta pintura mural romànica, datada del 1123, representa Crist en Maiestas Domini (Majestat del Senyor). Els primers artistes cristians, encara sota la influència de l'Imperi Romà, van haver de trobar maneres de representar la seva divinitat. Per aquest motiu, les arrels iconogràfiques d'aquestes representacions són paganes i romanes, adaptant models preexistents per a un nou missatge religiós.

Els Evangelis d'Otó III

Datats al voltant de l'any 1000, pertanyen a l'art de l'Imperi Otònida. Es tracta d'un evangeliari de luxe, un exemplar sumptuós vinculat a l'emperador Otó III. Aquesta obra combina una funció religiosa amb una iconografia profana que exalta el poder imperial.

La representació del poder territorial

En una de les seves miniatures més famoses, apareixen quatre figures femenines que porten ofrenes: són la personificació dels territoris que l'emperador aspirava a dominar, ja que en realitat no els posseïa tots. Les inscripcions sobre elles les identifiquen. Aquesta escena representa, per tant, una exageració del seu poder territorial real, mostrant la idea de poder absolut que Otó III volia projectar.

Símbols de l'autoritat imperial

En una altra escena, l'emperador apareix entronitzat, un senyal inequívoc de poder. Porta la corona i un ceptre, està flanquejat per dignataris i protegit per un baldaquí, tots ells símbols clàssics de l'autoritat. Les referències artístiques per a aquestes imatges provenen de tres fonts principals: l'antiga Roma, la Roma contemporània (el Papat) i Bizanci.

Definició de conceptes

• Iconografia profana: Imatge no religiosa, generalment relacionada amb la representació del poder polític o civil.
• Iconografia pagana: Imatge religiosa, però pròpia de les religions anteriors o diferents del cristianisme.

L'Ivori Barberini

Aquesta peça del segle VI, conservada al Museu del Louvre, és un exemple destacat de l'art de l'Alta Edat Mitjana. Va ser creada a Constantinoble, probablement durant l'època de l'emperador Justinià. La seva mida és similar a la d'un foli.

Es tracta d'una imatge eqüestre que transmet una clara idea de poder. L'element clau és com la idea de poder territorial es formula a través d'una iconografia profana: personatges que representen les províncies porten ofrenes al seu senyor. No obstant això, a la part superior apareix la figura de Crist beneint, legitimant així el poder terrenal de l'emperador. Les vestimentes dels oferents no són romanes, sinó les pròpies dels pobles sotmesos.

També hi figura una Victòria alada, símbol inequívoc de triomf. Es creu que l'emperador representat podria ser Justinià i que l'ivori commemoraria una de les seves victòries militars. Al registre inferior, una processó d'al·legories de províncies porta més ofrenes, un recurs que serveix per emfatitzar i glorificar la figura central de l'emperador.