Reportatge Fotogràfic i Gèneres Essencials

Reportatge Fotogràfic: Definició

Seguit d'imatges que intenten explicar alguna realitat, normalment fets i circumstàncies d’actualitat.

El reportatge fotogràfic ens explica fets mitjançant una seqüència d'imatges, lluny del concepte de la imatge com a mera il·lustració o decoració del text.

L’atractiu d’un reportatge rau en explicar realitats poc conegudes i d’actualitat. Si es presenten les experiències viscudes per persones concretes, el receptor hi empatitza, i ho sent proper. Un bon reportatge ha de transmetre passió i sentiment. Ha de mantenir l’espectador atent a la història que narra.

Fotoperiodisme: Notícia i Actualitat

La imatge fotoperiodística està pensada per a ser publicada en els mitjans de comunicació. Inicialment, en la premsa diària o les revistes. Per tant, es relaciona amb: informació, actualitat i notícia.

Recullen fets de rellevància des de la perspectiva social, política i econòmica, entre d'altres.

Comprèn des de la fotografia d'actualitat informativa estricta, al reportatge on la fotografia rep un tractament més interpretatiu, seqüencial i narratiu.

Evolució: Agència Magnum Photo

Un dels principals fets que van marcar el fotoperiodisme va ser la fundació el 1947 de l’Agència Magnum Photo, pels prestigiosos reporters:

• Robert Capa
• David Seymour
• Henri Cartier-Bresson
• George Rodger
• Maria Eisner
• Bill i Rita Vandivert

Característiques Principals

• Actualitat
• Objectivitat
• Qualitats estètiques
• Espontaneïtat

Gèneres del Fotoperiodisme

Fotografia de Guerra

Documenta conflictes armats.

Pioners Destacats

• Roger Fenton: El primer a documentar fotogràficament un conflicte armat.
• Matthew B. Brady: Un altre dels pioners de la fotografia de guerra.
• Robert Capa: Un dels fundadors de l’Agència Magnum. Va documentar la Guerra Civil Espanyola, la Segona Guerra Mundial i la Guerra d’Indoxina de 1954, on va morir al trepitjar una mina. Treballava en la mateixa línia del front.
• James Nachtwey: És actualment un dels fotoreporters de guerra més importants.

Fotografia Humanista

És una fotografia dedicada a donar testimoni de la dignitat humana, del rastre que deixen les persones en la naturalesa i en les coses. Va sorgir als anys 30 del segle XX.

Temes Clau

• L’amor
• La fe en l’home
• El naixement
• El treball
• La família
• L’educació
• Els nens
• La guerra
• La pau

Fotografia Esportiva i Espectacles

En la major part dels casos té el repte de capturar accions de moviment. Les càmeres actuals poden disparar a velocitats d’obturació de 1/4000 s o superiors; a més, permeten fer ràfagues, fent diverses captures per segon. Amb aquestes prestacions és possible fotografiar nítidament cotxes de F1 que es desplacen a 300 km/h.

En els espectacles en recintes tancats, s’hi afegeix la disminució de la intensitat de la llum, condició que obliga a utilitzar valors ISO més sensibles.

La diversitat de tipus de focus disponibles en sales de concerts i teatres ofereix moltes possibilitats estètiques en les captures: contrallums, llums de retall, grans contrastos i cromatismes, etc.

Fotografia de Viatges

Va començar a la dècada de 1850, quan la càmera fotogràfica encara era un invent recent.

És un compendi de molts dels gèneres i subgèneres per la diversitat de possibles temes a fotografiar:

• Reportatges
• Paisatges
• Retrats
• Fotografia humanista
• Abstracta
• D’acció
• De natura
• Nocturna
• D’arquitectura i monuments
• Etc.

Fotografia Post Mortem

Actualment, la fotografia post mortem és més comú en el context policial i en la medicina forense.