Repàs d'Anatomia: Preguntes i Respostes sobre el Cos Humà
Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,87 KB
Repàs d'Anatomia: Preguntes i Respostes Clau
A la glena humeral hi ha un fibrocartílag, anomenat anell humeral, que fa congruents les superfícies articulars. (F)
Anatòmicament, el terme proximal s’utilitza per indicar que una estructura és més propera al tronc. (V)
Dins d’un mateix pla frontal podem trobar l’eix transversal i longitudinal. (V)
El còndil humeral és una superfície articular de l’epífisi distal de l’húmer que s’articula amb el radi. (V)
El cos vertebral de les vèrtebres lumbars està situat a la part anterior de la vèrtebra. (V)
El còccix va a parar a la tuberositat isquiàtica. (F)
El cúbit articula amb l’húmer a través de la tròclea. (V)
El cúbit és un os llarg que s’articula amb l’húmer, radi i carp. (F)
El fèmur és un os llarg que es localitza a la cama. (F)
El genoll només permet el moviment de rotació si està en flexió. (V)
El líquid sinovial és secretat pel cartílag hialí. (F)
El lligament creuat posterior té com a funció evitar el calaix anterior. (F)
El lligament lateral extern del genoll s’insereix a la cara externa del còndil femoral extern i a la cara externa de l’epífisi proximal de la tíbia. (F)
El lligament lateral intern del turmell, té tres feixos que s’insereixen per la part distal al calcani. (F)
El lligament rodó és un lligament intraarticular de l’articulació coxofemoral. (V)
El mal·lèol extern del turmell pertany a l’epífisi distal del peroné. (V)
El menisc extern del genoll té forma de “O”. (V)
El menisc intern del genoll té forma de “C”. (V)
El múscul rodó menor és un dels quatre que formen el maneguet dels rotadors. (V)
El múscul subescapular és rotador extern de l’espatlla. (F)
El múscul subescapular passa per la cara anterior de la càpsula glenohumeral. (V)
El múscul subescapular té insercions a la cara posterior de l’escàpula i a l’epífisi proximal de l’húmer. (F)
El peroné, respecte la tíbia, està situat externament. (V)
El primer os de la 2a fila del carp és el trapezi. (V)
El pubis forma part de l’os ilíac. (F)
El radi és un os llarg que s’articula amb l’húmer, el cúbit i el carp. (V)
El segon parell de costelles s’articula amb les segones vèrtebres dorsals. (V)
El segon parell de costelles s’articulen amb la 2a vèrtebra dorsal i amb l’esternó. (V)
El segon parell de costelles s’articulen amb la onzena vèrtebra dorsal i l’esternó. (F)
El teixit epitelial pla pot ser simple o estratificat. (V)
El trapezi és un os de tars que s’articula amb el primer metatarsià. (F)
El trapezi és un os del carp que s’articula amb el 1r metacarpià. (V)
El trocànter és més gran en la seva part posterior respecte el troquí. (F)
El trocànter menor és una prominència de l’epífisi distal del fèmur. (F)
Els meniscs permeten la congruència dels còndils femorals amb els còndils tibials. (V)
Els tendons dels músculs semitendinós i semimembranós, són elements actius d’estabilització del genoll que s’insereixen a la cara interna de l’epífisi proximal de la tíbia. (V)
En anatomia, el terme distal s’utilitza per indicar que una estructura és més propera al tronc. (F)
En la zona lumbar, les apòfisis espinoses de les vèrtebres les trobem en la part anterior. (F)
En posició anatòmica les palmes de les mans estan situades en un pla sagital. (F)
En un pla sagital, podem fer moviments d’adducció i abducció. (V)
Entre troquí i troquíter trobem una superfície anomenada corredera bicipital. (V)
L’acetàbul, és l’espai de l’os coxal on s’articula el cap femoral. (V)
L’apòfisi coracoides està situada a l’epífisi proximal del cúbit. (F)
L’articulació glenohumeral té, fora de la càpsula, elements passius d’estabilitat articular a la cara anterior. (V)
L’articulació coxofemoral és l’articulació amb major amplitud de moviment articular. (F)
L’articulació de símfisi púbica és de tipus trocoide. (F)
L’articulació escàpulohumeral és una articulació de tipus enartrosi. (V)
L’articulació esternoclavicular és una articulació de tipus encaix recíproc. (V)
L’articulació supraastragalina del turmell és de tipus tròclea i permet els moviments de flexió plantar i flexió dorsal en un eix transversal. (V)
L’eix longitudinal permet fer un moviment de flexió de l’articulació glenohumeral. (F)
L’eix sagital permet fer un moviment d’abducció a l’articulació glenohumeral. (V)
L’escàpula és un os pla que presenta en la vora interna una prominència anomenada espina escapular. (F)
L’escàpula és un os pla que presenta en la cara posterior una prominència anomenada espina escapular. (V)
L’ílion o ilíac forma part de l’os coxal i està situat a la part superior d’aquest. (V)
L’isquion forma part de l’os coxal i està situat a la part superior d’aquest. (F)
L’olècranon es troba a l’epífisi distal del cúbit. (F)
L’olècranon és una prominència que està situada a l’epífisi proximal del cúbit. (V)
L’os calcani forma part del tars posterior. (V)
L’os cuboides és un os situat al carp. (F)
L’os occipital del crani s’articula amb l’os frontal. (F)
L’os semilunar es troba en els ossos del carp. (V)
L’os semilunar és un os pla situat al tars. (F)
La tròclea humeral és una superfície articular de l’epífisi distal de l’húmer que s’articula amb el cúbit. (V)
La “cadira turca” és un espai de la base del crani que pertany a l’os esfenoide. (V)
La càpsula articular està recoberta per la seva cara interna per la membrana sinovial. (V)
La columna vertebral a l’alçada de les vèrtebres dorsals presenta una curvatura en el pla sagital anomenada lordosi dorsal. (F)
La corona radial s’articula amb l’húmer. (F)
La cresta o espina intercondília està situada a la maseta tibial. (V)
La fosa intercondília està situada entre els còndils femorals. (V)
La part cervical de la columna s’anomena lordosi cervical. (V)
La part mitja d’un os llarg es coneix amb el nom de metàfisi. (F)
La superfície articular de l’os està recoberta per cartílag hialí. (V)
La corredera bicipital està situada a l’húmer, entre el trocànter i el troquí. (F)
Les apòfisis espinoses de les vèrtebres lumbars estan situades en la part anterior de la vèrtebra. (F)
Les articulacions de tipus amfiartrosi són articulacions que tenen moviments petits. (V)
Les articulacions de tipus artròdia, tenen dos eixos de moviment. (F)
Les articulacions de tipus enartrosi tenen dos eixos de moviment. (F)
Les articulacions de tipus tròclea tenen un sol eix de moviment. (V)
Les articulacions següents formen part de la cintura escapular: esternoclavicular, acromioclavicular i glenohumeral. (V)
Les beines sinovials recobreixen els tendons per evitar el fregament amb l’os. (V)
Les epífisis distals de la tíbia i peroné s’articulen amb l’astràgal del tars. (V)
Les epífisis distals de tíbia i peroné s’articulen amb l’os calcani del tars. (F)
Les següents superfícies articulars formen part de l’articulació de genoll: còndils femorals, cara anterior de l’epífisi distal del fèmur, cara posterior de la ròtula, cara superior de l’epífisi distal del peroné i còndils tibials. (F)
Per parlar de la zona més propera al tronc utilitzem el terme distal. (F)
Un lligament intraarticular intrínsec reforça la càpsula articular per la seva cara interna. (F)
Un pla transversal central, divideix el cos en dos hemicossos: dret i esquerra. (F)
Una articulació de tipus diartrosi és aquella que pot tenir diferents tipus de moviment en funció de la forma de les superfícies articulars. (V)
Una articulació que només pugui fer el moviment de flexió – extensió, és de tipus tròclea. (V)
Una de les característiques de l’articulació glenohumeral és la seva estabilitat. (V)
Una de les funcions dels ossos plans és la protecció de vísceres. (V)