El Repartiment d'Àfrica i l'Expansió Colonial al Segle XIX

El Repartiment d'Àfrica

A partir del 1870 es va iniciar la colonització d'Àfrica. Va ser la més ràpida i brutal i va significar el domini total del continent, amb l'excepció de Libèria i d'Abissínia. Els britànics i els francesos varen tenir avantatge perquè posseïen bases a l'Àfrica des del segle XVIII. Tots dos països varen somiar amb la creació de grans imperis continus. Els alemanys i els italians varen arribar tard al repartiment i es varen produir friccions que varen amenaçar amb un enfrontament bèl·lic. El xoc d'interessos entre potències rivals va impulsar la convocatòria de la Conferència de Berlín, on es varen decidir les normes i les zones d'ocupació de cadascuna. D'aquesta manera es va dur a terme un autèntic "repartiment d'Àfrica" entre les potències imperialistes.

L'Ocupació d'Àsia

A la Xina, totes les potències colonialistes volien estar presents en un mercat tan important, a través de les anomenades guerres de l'opi. La intromissió estrangera va ser contestada amb diverses revoltes, com la dels bòxers.

L'Imperi Britànic

La Gran Bretanya posseïa l'imperi colonial més gran del món: de l'Índia a l'Àfrica. El seu objectiu era el control de les rutes comercials marítimes. La principal colònia d'explotació de la Gran Bretanya va ser l'Índia: la "Joia de la Corona". La seva conquesta havia començat durant el segle XVIII, per part d'una companyia privada. Amb una població nombrosa, l'Índia va esdevenir un gran mercat per als productes britànics i una proveïdora important de matèries primeres barates.

L'Imperi Francès i Altres Imperis

El segon imperi colonial era el de França, que es va instal·lar a diferents llocs, però especialment a l'Àfrica del nord i al sud-est asiàtic. La seva competència amb l'imperi britànic va ser enorme, sobretot a l'Àfrica. També posseïen territoris colonials molt importants països com Rússia, Holanda, Portugal i, per davall d'aquests, Alemanya, Itàlia, Bèlgica i Espanya.

Els EUA i el Japó

Tant els EUA com el Japó varen ser les dues úniques potències extraeuropees que varen iniciar una expansió colonial. Els EUA la varen fer en dues direccions: cap al Pacífic i cap al Carib. En una guerra ràpida varen expulsar els espanyols de les Filipines, Cuba i Puerto Rico i es varen apoderar d'una franja de Panamà, on varen acabar de construir-hi el canal transoceànic. El Japó, recolzat per la Gran Bretanya, va intervenir per aturar el progrés rus a la província xinesa de Manxúria, i va ocupar les illes Kurils, Corea i Formosa.

Introducció d'Avanços Europeus

Les potències colonitzadores varen introduir alguns dels seus avenços als territoris colonials. Hi varen construir ports, carreteres, ferrocarrils, ponts, línies telefòniques..., que varen permetre un millorament de les infraestructures. Varen conrear noves terres i varen crear indústries, encara que ho varen fer tot principalment en benefici propi. La introducció de mesures higièniques i la construcció de nous hospitals va permetre la reducció de les epidèmies. Com a conseqüència, la mortalitat va baixar notablement i la població va augmentar. L'augment d'habitants va rompre l'equilibri entre poblacions i recursos i va començar a produir-s'hi una situació de subalimentació crònica. Els europeus també varen construir escoles, que varen aconseguir un descens de l'analfabetisme. S'hi ensenyaven sobretot la llengua, la cultura i els costums de la metròpoli, en un intent d'aculturació. Finalment, les missions i els missioners auxiliaven i ajudaven els indígenes, però intentaven imposar-los el cristianisme.

Les Transformacions Econòmiques

A les colònies s'hi varen imposar els interessos econòmics dels colonitzadors. Moltes terres varen passar a les mans dels colonitzadors i varen ser abandonats determinats conreus tradicionals, que asseguraven la subsistència de les famílies indígenes; en canvi, es varen potenciar les grans plantacions de productes que beneficiaven la metròpoli. Els natius havien de comprar els aliments, perquè s'hi va imposar una economia monetària i de mercat. L'artesania local es va arruïnar a conseqüència de la competència dels productes industrials importats des de la metròpoli, a preus barats i en grans quantitats.

Els Canvis Socials i Culturals

L'estructura social també va canviar com a resultat de la imposició dels nous models colonials. Les societats colonials eren, a més, reflex d'una profunda segregació. Els funcionaris i els colons de la metròpoli solien viure en residències luxoses, en contrast amb la misèria dels poblats indígenes. L'impacte de la cultura occidental va comportar la pèrdua d'identitat de les cultures indígenes. Aquestes cultures eren de tradició oral. En canvi, les dels colonitzadors comptaven amb la força i amb els mitjans per imposar-se. Aquest fenomen d'aculturació es va donar més a Àfrica que no a Àsia.