René Descartes: Racionalisme, Coneixement i Metafísica

René Descartes

Característiques Bàsiques del Moviment Racionalista

Fundat al segle XVII a l’Europa continental, el racionalisme afirma l’existència de les idees innates, utilitza les matemàtiques com a model racional i, sobretot, postula que la raó és l’única font de coneixement vàlid. Aquesta es manifesta en la racionalitat, expressada en:

• Objectivitat interpersonal.
• Evidència intel·lectual.
• Exactitud deductiva.
• Necessitat i universalitat.

Teoria del Coneixement

Descartes es planteja què es pot considerar realitat. Si la raó és la font principal de coneixement, haurà de tenir un mètode apropiat per pensar correctament i evitar l’error. Aquest procés és l’anomenat “dubte metòdic”, i es compon de quatre regles o passos que cal seguir:

• Acceptar únicament com a veritable allò que es presenta “clarament i distintament” a l’esperit. És a dir, no admetre com a veritable res que no se sàpiga amb evidència que ho és.
• Per tenir aquesta certesa cal l’anàlisi: dividir cada dificultat en totes les parts que sigui possible i en totes les que requereixi la seva millor solució.
• Un cop tenim el més simple, elemental i evident, cal procedir a la síntesi: construir principis generals començant pels objectes més fàcils de conèixer i ascendir gradualment als més complexos.
• Obtinguts els principis generals, cal observar si es compleixen en els objectes i fets concrets, és a dir, comprovar i revisar allò a què hem arribat com a conclusió.

Establerts aquests passos, Descartes es disposa a definir què existeix i com ho podem conèixer. Per a aconseguir-ho, es basarà en el primer pas del mètode (trobar una veritat indubtable, clara i distinta) i per això tot allò que es pugui posar en dubte no ho podrem acceptar com a coneixement i ho considerarem d’entrada fals.

En filosofia no hi ha res evident, només opinions oposades, i per tant, no hi podrem trobar aquesta veritat indubtable aquí. Tampoc pels sentits, ja que varien; fins i tot podríem dubtar de si estem desperts o somiant, i en un extrem, fins i tot podem pensar que les matemàtiques fossin errònies per culpa d’un geni maligne que em fes pensar allò equivocat.

És per això que, volent pensar que tot és fals, era necessari pensar. El fet de pensar és indubtable (cogito, ergo sum). La primera veritat indubtable és que jo existeixo perquè estic pensant. No puc dubtar de la meva existència com a pensament; el fet de dubtar ja estaria verificant que jo penso, i que, per tant, jo existeixo. Jo sóc una cosa que pensa idees. La constitució del subjecte pensant és el primer principi que buscava Descartes, una evidència autèntica que no es pogués posar en dubte, i a partir de la qual reconstrueix el coneixement.

A partir d’aquí (jo penso idees), podem diferenciar aquests tres termes o “maneres de ser” i exemplificar-les amb la frase esmentada:

• Substància: allò que existeix de tal manera que no necessita més que de si mateix per existir (jo).
• Atribut: allò que defineix la substància, la seva essència (pensament).
• Modes: manifestacions concretes de l’atribut (idees).

Hi ha tres tipus d’idees:

• Adventícies: provenen de l’experiència, de l’exterior.
• Factícies: produïdes per la imaginació i la voluntat.
• Innates: l’enteniment les posseeix per naturalesa.

La primera idea innata és que jo existeixo. La segona idea innata és l'existència de Déu, demostrada amb dos exemples:

• La causa d’una idea ha de tenir tanta realitat formal com realitat objectiva té la idea. Només Déu pot ser la base de la idea de Déu (perfecció, infinit), ja que no puc ser jo la seva base en la meva imperfecció.
• En la seva perfecció, a Déu no li pot faltar de res. Per tant, no li pot faltar existència.

L’existència d’un Déu perfecte elimina la possibilitat de l’existència d’un geni maligne, ja que és garantia que tot el que conegui de manera clara i distinta sigui veritat. També arriba a la conclusió Descartes que la vigília es diferencia dels somnis per la seva continuïtat, i que les coses materials són extensió: ocupen un volum i aquest és una idea clara.

Queden definides les tres substàncies:

Estudi de la Matèria (Física)

Només les qualitats primàries dels cossos són objectives (mida, pes, figura...), mentre que les qualitats secundàries són subjectives (color, gust, olfacte, olor...).

Té una concepció mecanicista de la física: el moviment de la matèria de l’univers és sempre el mateix, i ha estat introduït per Déu.

L'Ésser Humà

Concepció dualista: l’ésser humà és cos (matèria) i ànima (jo). Són dues substàncies diferents, i es comuniquen per la glàndula pineal, on es produeix el pas entre l’ànima i el cos.

La Moral

Hi ha una moral provisional fins a conèixer la realitat i la moral definitiva d’aquesta. La moral provisional té 4 normes:

• Obeir les lleis i costums del país.
• Ser tan ferm i decidit com es pugui.
• Procurar vèncer a un mateix abans que a la fortuna (influència estoica, “hem de canviar nosaltres, no el món”).
• Revisar les diferents ocupacions possibles per tal de triar la millor.

Per tal d’actuar correctament, la raó ha de controlar les passions, ja que aquestes són involuntàries i no sempre racionals. Tenen el seu origen al cos en comptes de l'ànima, i és per això que aquesta les ha de sotmetre i controlar. L’enteniment ha de guiar la voluntat.