René Descartes: Pensament, Substància i Física
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,01 KB
El Mètode Cartesià
Introducció
Descartes, adonant-se de la incertesa del món que l'envolta, busca la certesa en les matemàtiques, la geometria i l'aritmètica, basant la seva filosofia en la resolució de problemes matemàticament.
Principis del Mètode
- Regla de l'evidència: Partir d'evidències clares i distintes, sense dubte, utilitzant el dubte metòdic.
- Regla de l'anàlisi: Dividir el tema en parts per investigar-lo millor.
- Regla de la síntesi: Relacionar la informació deductivament.
- Regla de l'enumeració: Recomptar els passos anteriors.
El Dubte Metòdic
Per Descartes, cal dubtar de tot per trobar la certesa:
- Dubte dels sentits: Els sentits poden enganyar-nos, com en els somnis.
- Dubte del coneixement: Un ésser maligne podria fer-nos creure que la nostra ment funciona perfectament quan no és així.
- Dubte de tot: Si podem dubtar dels sentits i la raó, podem dubtar de tot.
Del dubte sorgeix la certesa del jo pensant: Penso, llavors existeixo. Això verifica l'existència de la ment, però no del cos, una distinció que Descartes abordarà més endavant.
Les Tres Substàncies
Una substància és una realitat independent. Cada substància té un atribut que verifica la seva existència.
La primera substància és el Jo, amb l'atribut del raonament.
Tipus d'Idees
- Adventícies: Idees provinents de realitats externes (ex: un cavall).
- Factícies: Idees creades per nosaltres (ex: un unicorn).
- Innates: Idees presents des del naixement (ex: l'infinit).
Les idees innates, com la idea de Déu, són les més importants. A partir d'aquesta idea, Descartes argumenta l'existència de Déu:
- La idea d'un ésser perfecte no pot provenir de nosaltres, sinó de Déu mateix.
- Com a éssers finits, no podem ser els creadors de la idea d'infinit, per tant, Déu ha de ser el creador.
- Si Déu és perfecte i no existís, no seria perfecte (argument de Sant Anselm).
Amb l'existència de Déu demostrada, es descarta la hipòtesi de l'ésser maligne. Així, tenim dues substàncies: el Jo i Déu, amb els atributs del pensament i la infinitud, respectivament.
L'existència del món físic es confirma en descartar l'ésser maligne.
Física de Descartes
L'atribut del món material és l'extensió (llargada, amplada i profunditat).
Lleis de la Física Cartesiana
- Principi d'inèrcia: Els cossos romanen en el seu estat a menys que una força externa els modifiqui.
- Principi del moviment rectilini: Els cossos es mouen en línia recta. Els moviments corbs són causats per forces externes.
- Principi de conservació del moviment: La quantitat de moviment es conserva en les col·lisions.
El món físic és mecanicista, funciona com una màquina. Això aplica a éssers orgànics i inorgànics, però els humans, com a unió de cos i ànima, escapen al mecanicisme pur.
Antropologia
Segons Descartes, som cos i ànima, units per la glàndula pineal. El cos té l'atribut de l'extensió i l'ànima el del pensament.
El cos és mecanicista. L'ànima es divideix en:
- Passiva: Emocions, sentiments i passions.
- Activa: Raonament.
Aquesta separació (dualisme cartesià) permet l'estudi especialitzat del cos, però perd la perspectiva holística de la interacció entre cos i ment.
Moral
La moral de Descartes, tot i no seguir el mètode cartesià, és conservadora:
- Obeir les lleis i costums.
- Ser ferms en les decisions.
- Adaptar-se a l'ordre del món.