René Descartes: El Mètode i les Meditacions Metafísiques

El Projecte Filosòfic de Descartes i el Dubte Metòdic

El projecte filosòfic de Descartes era trobar un mètode perquè tothom tingués la mateixa forma de raonar, ja que segons ell la raó és «una». En les Meditacions Metafísiques, Descartes busca una veritat totalment segura i veraç que no es pugui posar en dubte. Per això, aplica el dubte metòdic, qüestionant tot el que sap per trobar una base sòlida sobre la qual construir el coneixement (un escepticisme provisional).

Primera Meditació: El Qüestionament de les Creences

En la primera meditació, dubta de tot el que ha après fins aleshores, ja que moltes d’aquestes creences es basen en l’autoritat i no en la raó. Això el porta a preguntar-se si realment existeix el món que percebem.

Segona Meditació: La Primera Certesa (Cogito)

En la segona meditació, Descartes dubta encara més profundament. Dubta dels sentits, ja que ens poden enganyar. També arriba a pensar en si existeix un geni maligne. Fins i tot es planteja que podria estar somiant constantment, cosa que li impedeix distingir entre la realitat i la ficció. Tanmateix, descobreix una cosa indubtable: el fet que està pensant, significa que existeix. Així arriba a la seva primera certesa: penso, per tant, existeixo (cogito, ergo sum). Aquesta idea és el començament per reconstruir el coneixement, ja que no pot dubtar que, si pensa, existeix com a substància pensant.

Tercera Meditació: La Demostració de l'Existència de Déu

A la tercera meditació, Descartes intenta demostrar l’existència de Déu. Argumenta que tenim la idea d’un ésser perfecte, però nosaltres som imperfectes i no podríem haver creat aquesta idea per nosaltres mateixos. Això el porta a concloure que Déu, com a ésser perfecte, ha de ser la causa d’aquesta idea. Amb això, també elimina la hipòtesi del geni maligne, ja que un Déu perfecte i bondadós no podria enganyar-nos.

Quarta Meditació: L'Origen de l'Error Humà

En la quarta meditació, Descartes explica per què els humans cometem errors. Els errors no són culpa de Déu, sinó que es produeixen quan ens precipitem en els nostres judicis o quan no fem un bon ús de la raó. Per evitar errors, cal seguir un mètode rigorós i assegurar-nos que les idees siguin clares i distintes.

Cinquena i Sisena Meditació: Les Tres Substàncies

Finalment, a la cinquena i sisena meditació, Descartes afirma l’existència de tres tipus de realitat o substàncies:

• L’ànima (res cogitans): La substància pensant.
• El món material (res extensa): La substància extensa.
• Déu (res infinita): La substància infinita.

També explica com el cos i l’ànima, tot i ser diferents, estan connectats i es comuniquen a través de la glàndula pineal. L’ànima és on resideix el pensament i és immortal, mentre que el cos és material i està subjecte al canvi. Aquesta divisió el porta a establir el dualisme entre cos i ànima. Gràcies a aquesta connexió, podem percebre i actuar al món físic.

L'Impacte del Racionalisme Cartesià

Amb aquest procés, Descartes ens ensenya que només a través de la raó i d’un mètode segur podem assolir coneixements fiables. Aquest enfocament racionalista marca l’inici de la filosofia moderna i representa un canvi en la manera de pensar sobre la realitat i el coneixement.

Conclusió Final

En conclusió, segons René Descartes el sentit de l’afirmació «PENSO, PER TANT, EXISTEIXO» és per establir la primera veritat indubtable, la qual serveix com a fonament segur per reconstruir tot el coneixement i demostrar l'existència del jo com a substància pensant (res cogitans).