René Descartes: Biografia, Obres i Aportacions Filosòfiques

René Descartes: Biografia i Obres Clau

René Descartes va néixer el 1596 a Turena, en el si d’una família noble i acomodada.

• Als vuit anys va ingressar al col·legi de la Flèche, on va rebre una formació escolàstica aristotèlica, renovada per Suárez. Hi va cursar estudis d’humanitats, matemàtiques teòriques i aplicades, i filosofia. El 1616 va obtenir el títol de llicenciat en dret a la universitat de Poitiers.
• Després dels estudis, va quedar molt decebut per la inconsistència i la confusió del saber del seu temps, i es va dedicar a viatjar i es va allistar a l'exèrcit. Mentrestant, li va sorgir la necessitat de buscar un fonament sòlid per al saber. Així, a partir del 1618 es va dedicar a buscar el mètode.
• Es va instal·lar a París, on va cursar estudis d’òptica. Es va relacionar amb el món de la cultura tot contrastant i perfilant els seus esquemes de coneixement. Després es va retirar al camp francès per redactar les Regles per a la direcció de l’esperit (1628), on defensa la unitat de totes les ciències i la validesa de la recta raó per aconseguir aquesta finalitat.
• El 1628 va buscar residència a Holanda, on va residir 20 anys, per organitzar les seves idees sobre una ciència i un mètode universals. Va fer estudis i obres sobre física, òptica, matemàtiques, anatomia i psicologia.
• La primera obra que va escriure va ser el Tractat del món (1633), una visió global de la física, que no va publicar degut al fet que hi defensava l'heliocentrisme i per aquelles dates l’Església va condemnar Galileu per defensar aquesta teoria. El 1637 va publicar, de forma anònima, tres assaigs polèmics: Diòptrica, Geometria i Meteors, precedits pel Discurs del mètode, que era la primera exposició pública de la seva filosofia, en forma molt autobiogràfica i amb un estil molt senzill i clar. El Discurs del mètode s’ha considerat com l’obra inaugural de l’època moderna.
• El 1640 va escriure les Meditacions metafísiques, la seva obra filosòfica més important, on vol demostrar l’existència de Déu i la immaterialitat de l’ànima (dualisme metafísic-antropològic). El 1644 va publicar Principis de filosofia, on tracta de metafísica i, sobretot, de física: la matèria, el cel (estrelles) i la Terra.
• Després dels Principis de filosofia, va establir una fecunda relació epistolar amb la princesa Elisabeth de Bohèmia, exiliada a Holanda, a instàncies de la qual va escriure una obra sobre ètica: el Tractat de les passions o Passions de l'ànima.
• La reina Cristina de Suècia també va establir relació epistolar amb Descartes i va encomanar a l’ambaixador francès que aconseguís que el filòsof es traslladés a la cort de Suècia, per fer-li de mestre.
• El 1650, als 53 anys, va morir a Suècia a conseqüència d’una pulmonia (hi ha qui diu que va ser enverinat per enviats francesos que veien amb mals ulls la seva relació privilegiada amb un estat protestant).